Entrades exhaurides des de feia dies per assistir a l’estrena de l’òpera de Richard Wagner, l’Holandès errant, i ambient nadalenc al centre coincidint amb l’encesa de llums. Tot plegat un còctel que es preveia exitós, no només per la seguretat d’una bona feina de tots els responsables de l’espectacle, sinó per la mateixa història d’un holandès amb malefici inclòs plena de romanticisme.

Passaven només uns minuts de les vuit del vespre quan l’Orquestra Simfònica del Vallès ha iniciat un camí musical espectacular, amb una obertura d’una bellesa indiscutible, acompanyada per la projecció d’imatges en moviment. L’escenari del Teatre La Faràndula ha esdevingut un mar amb dos vaixells de vela, envoltats d’ones enfurismades que impactaven contra les roques, amb llamps que queien al mar i sobre els pals de les embarcacions. Al costat de la del capità Daland, acabat de fondejar en un fiord de la costa noruega, a conseqüència de la violenta tempesta, ho fa un altre de fantasmagòric. D’allà baixa un individu amb un posat tenebrós. Tot plegat amb una atmosfera embolcallada de grisos, de tristesa, molt probablement intentant acostar-se a la del personatge, un capità que pateix un malefici que l’obliga a trobar la dona fidel i l’amor incondicional cada set anys, que són els que ha de romandre navegant. Passats aquests anys, pot desembarcar per trobar-la. Només disposa d’un dia per aconseguir-ho. El drama, les pors, les indecisions, però també l’amor, sorgeix.

Un moment de l'Holandès errant. Autor: Dihör.
jOSE
Un moment de l’Holandès errant. Autor: Dihör.

Wagner no és gens fàcil d’entendre ni d’assimilar. Malgrat això, l’Holandès errant és considerada per molts la porta d’entrada a la seva manera d’entendre la música. I és precisament l’obertura la que, amb un to suggestivament i tempestuosament marí, mostra una mena de resum de l’acció de l’òpera. Amb les melodies, poden apreciar-se els cops de les ones, el vent, els crits dels mariners que se salven. Temes bàsics s’intercalen amb una orquestració amb evidents connotacions expressives i psicològiques. Una obertura que podria ser en ella mateixa un poema simfònic; però no, Wagner guarda un as sota la màniga. El millor està a punt d’arribar.

Perquè aquest escenari de tempesta desemboca en una penombra constant, amb una boirina permanent només trencada pel cor de les filadores. Una grisor que simbolitza els malsons del promès de Senta, que tem perdre-la en mans del misteriós navegant. En definitiva, un mar convuls, un ambient igualment convuls, que vol mostrar l’exploració del pensament humà, una espècie de desacord amb el destí, a la recerca d’allò que és inabastable. I la música, acompanya des del primer moment aquests sentiments amb un dinamisme consistent, amb un predomini del recitatiu-dramàtic, i on els números musicals no estan separats del global. La idea de Wagner era no alentir la història amb parades de música únicament i a l’Holandès errant, impulsa també la necessitat de separar el que és més terrenal del que és purament pertanyent a la natura. Això s’ha pogut veure ja al principi a l’obertura, on és la natura la protagonista i en la balada de Senta, on s’unifiquen els motius de l’obertura.

Un moment de l'Holandès errant. Autor: Dihör.
Un moment de l'Holandès errant. Autor: Dihör.
Un moment de l’Holandès errant. Autor: Dihör.

Amb evidents influències italianes, per la presència d’àries inserides en el recorregut musical, l’OSV ha estat fidel al desig de Richard Wagner i no ha fet les pauses que estaven en el programa inicial. Criticat per alguns dels assistents, ha resultat finalment cabdal per entendre el conjunt de l’obra, però també per copsar més directament la qualitat dels artistes.

Ha estat un dels pals de paller de l’Holandès errant. Tant el baríton José Antonio López, en el paper de l’holandès misteriós, com la soprano Maribel Ortega, en el paper de Senta, l’enamorada que somia amb l’arribada del seu estimat, han estat espectaculars. El públic també ha aplaudit fervorosament les actuacions del baix nascut a Belgrad Sava Vemić, com a Daland, i del tenor José Ansaldi en el paper d’Erik, enamorat de Senta i que se sent traït per ella quan descobreix la veritat de tot plegat. Elisabeth Guillming i Jorge Juan Morata, mezzosoprano i tenor, respectivament, han conformat l’elenc de solistes que han impulsat l’èxit de la representació a La Faràndula. L’acompanyament del Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i del Cor Bruckner de Barcelona ha estat la guinda que faltava per aquesta festa operística dirigida pel valencià Josep Planells Schiaffino.

Els aplaudiments han estat intensos per part d’un públic que ha sabut valorar l’esforç dels artistes i que comentava a la sortida l’encert de l’escenografia i del vestuari. Minimalista la primera i completament fusionada amb l’època la segona.

L’Holandès errant podrà veure’s novament a Sabadell diumenge, 30 de novembre a les 18 hores i dimarts, 2 de desembre a les 20 hores. Després es representarà a Reus, Barcelona i Vic.

Comparteix

Icona de pantalla completa