Aquest dijous 8 de maig ha tingut lloc l’entrega dels premis de l’onzè concurs de microrelats, organitzat per iSabadell i patrocinat per la Llibreria Abacus. L’acte, previst pel dilluns, dia 28 d’abril, no es va poder fer a conseqüència de l’apagada general. En aquesta edició, s’han presentat 24 relats en català i 13 en castellà. Els dos guanyadors, Óscar Sánchez, en la categoria de llengua castellana, i Agustí Bartolomé, en la catalana, van mostrar-se molt contents i van rebre de mans de la responsable de la secció de llibreria Abacus, Maialen Lehane, un xec de 70 euros per a la compra de llibres que podran intercanviar al mateix establiment.

En la categoria de microrelats en castellà, el guanyador ha estat Óscar Sánchez amb La línea vital, una petita història on tot comença amb un noi que decideix anar a què li llegeixin la mà i no acaba com s’esperava. L’Óscar confessa que és un text on té molta importància l’esoterisme, un tema que és força recurrent en les seves lectures on predomina la literatura clàssica de terror i de misteri. Els seus escriptors preferits van de Jules Verne fins al nord-americà H. P. Lovecraft o el britànic Arthur Conan Doyle. Nascut a Badalona, però resident a Arbúcies des de fa uns 20 anys, l’Óscar Sánchez treballa com a administratiu a l’ICS de Sant Hilari Sacalm i ha guanyat més de 70 premis entre microrelats, poesia i relats curts. En destaquen tres primers premis en el concurs literari de Nou Barris, l’últim fa tres anys, el 22è concurs literari Joan Perucho d’Albinyana, així com altres a Cunit o la Bisbal per exemple.

Aquest és el relat guanyador en castellà, titulat La línea vital

Guillermo había salido muy satisfecho de aquella consulta quiromántica; era una persona abierta de mente y no tenía nada que perder por ello.
La mujer le había cogido la palma de su diestra con destreza y, tras un somero vistazo a las rayas que la cruzaban -las misteriosas encrucijadas del destino-, le había dicho, con voz segura, que la que pertenecía a la existencia era larga y profunda, por lo que su singladura llegaría a la costa brumosa del horizonte finito a una edad provecta.
Aquello le dio gran confianza y seguridad en sí mismo; incluso mayor que la que sentía antes de haber entrado allí.
El glorioso atardecer estaba encendido en la pantalla del firmamento y se dirigió a su casa con el ánimo henchido como un velamen.
Su espíritu estaba sumido en una profunda ensoñación, hasta que fue interrumpida por una clamorosa advertencia.
Estaba cruzando la calle imprudentemente y tuvo el tiempo justo de esquivar un coche que se le venía encima; aunque le propinó un manotazo al retrovisor, cuyo espejo se hizo añicos y le produjo un profundo corte en la mano.
Entonces cayó fulminado; había sido seccionada la línea de la vida.

El sabadellenc Agustí Bartolomé, guanyador en català

Per la seva part, el sabadellenc Agustí Bartolomé, amb el microrelat Premi anticipat ha estat el guanyador en la categoria en llengua catalana, un text també de caràcter misteriós que comença quan un noi rep una capsa en herència. És la primera vegada que guanya un premi d’aquest tipus. L’Agustí es confessa fan de la novel·la negra i entusiasta de l’escriptura i del dibuix. Treballa com a il·lustrador i és conegut a la nostra ciutat per ser l’autor del llibre Racons de Sabadell. Precisament a finals de març es va presentar el llibre Històries (In)creïbles on es recullen 16 relats d’un grup d’escriptores que formen part del Fòrum Creatiu de Sabadell. L’Agustí Bartolomé n’ha estat l’il·lustrador.

Aquest és el relat guanyador en català, titulat Premi anticipat

Era l’abril del 2022 quan en Lluís va anar a viure a la casa dels seus avis, que havia heretat feia poc. Aquell lloc, ple de records, conservava encara l’olor de la seva infància: llibres vells, fusta humida i la colònia de l’àvia. El soterrani, que sempre havia estat tancat amb clau, despertava la seva curiositat. Un dia va decidir baixar-hi. Entre caixes oblidades i una capa de pols espessa, va trobar una càmera antiga guardada dins d’un estoig de pell.
La curiositat el va empènyer a revelar el rodet que contenia. A mesura que apareixien les imatges, el cor li bategava amb força. La darrera fotografia el va glaçar: hi sortia ell mateix, visiblement més gran, amb un premi a la mà i un diploma on es llegia: “Guanyador del Concurs de Fotografia de la Universitat de Barcelona 2030”.
El va envair una sensació estranya, difícil d’explicar. Com era possible que aquella imatge mostrés un futur que encara no havia arribat? Va mirar al seu voltant: la casa semblava respirar, observar-lo. Potser aquella càmera no era només una màquina per capturar el passat. Potser, en aquella casa, el temps tenia les seves pròpies normes.

Foto portada: Óscar Sánchez, la representant d’Abacus i Agustí Bartolomé, aquest dijous a l’Abacus. Autor: J.d.A.