El passat dimarts 5 de maig va tenir lloc l’entrega dels premis de la dotzena edició del concurs de microrelats, organitzat per iSabadell i patrocinat per la Llibreria Abacus. En aquesta ocasió vam rebre gairebé una cinquantena d’originals, 31 en català (el 65 per cent del total) i 17 en castellà (el 35 per cent restant). Tant en llengua catalana com en llengua castellana van caldre dues votacions per arribar a un consens. Els dos guanyadors, M.Carme Marí en català i Juanjo Cáceres en castellà s’han mostrat contents i han rebut de la mà de la responsable de la secció de llibreria d’Abacus, Maialen Lehane, el premi.
En la categoria de microrelats en castellà, la guanyadora ha estat M.Carme Marí amb Eloqüència. De tant en tant participa en concurs d’escriptura creativa, tot i que en els darrers temps s’havia desenganxat una mica i ha intentat reprendre la pràctica aprofitant els concursos convocats amb motiu del passat Sant Jordi. És el tercer cop que Marí guanya el concurs de microrelats de l’iSabadell. Va guanyar la 5ª edició, l’any 2019. I també la 9ª, l’any 2023. Però fins ara ho havia fet sempre en castellà. Ara s’ha estrenat en català. “Per mi escriure és reptar la imaginació, la creativitat”, assegura. “El més difícil és tenir la idea del que vols explicar: a vegades costa trobar-la”. I quina és la idea d’Eloqüència, el relat ara guanyador?: “Ve de gent que usa paraules fora de les estàndards i de pensar com alguna gent voldria estar fora de la normalitat”.
Així és Eloqüència:
“La vida se li començava a tòrcer: el van fer fora de la feina, no tenia èxit amb les noies, la salut es ressentia d’uns mals hàbits… No parava de queixar-se, insultant els estaments més elevats, i de cagar-se en tot. Encara que, com era força creatiu, ho feia de forma tan vistosa i singular, que altres volien imitar-lo. Tantes sol·licituds rebia per expressar les enrabiades de la gent amb mots originals, que al final va muntar una parada al mercat municipal. El negoci anava d’allò més bé. En tal mesura que, passat un temps, la seva negativitat s’havia esgotat i només li sortien lloes de benaurança i felicitacions a diferents nivells. Llavors, va canviar el rètol de la botiga: ‘Trobi les millors paraules per manifestar la seva alegria’. Va funcionar durant una temporada, però va veure clar que en aquest món hi ha majoria de dissortats, com ell mateix, que ho tornava a ser. Per fortuna, no havia llençat l’antic cartell. Ara es guanya les garrofes amb l’un o l’altre, segons bufa el vent, perquè sempre tindrà clients amb ganes de lluir locucions personalitzades”.
Juanjo Cáceres, guanyador en castellà
Per la seva banda, el barceloní Juanjo Cáceres s’ha imposat en la categoria de llengua castellana. És doctor en Història i es dedica fonamentalment a la investigació social aplicada a l’alimentació i l’esport. Per exemple, ha publicat conjuntament amb el conegut divulgador Julio Basulto Dieta y cáncer, Comer y correr o Más vegatales, menos animales. Però s’estrena en escriptura creativa excepte alguna “petita incursió en la post adolescència”. “Em dedico a fer textos de divulgació sobre alimentació, esport i consum però mai ni assaig ni coses literàries. Ara estic intentant explorar noves maneres d’escriure per veure que em poden donar de si per parlar de les mateixes coses però des d’un altre punt de vida”. Cáceres ha guanyat el concurs amb el text En sí, una “reflexió existencial molt subtil, amb una certa ambigüitat” que intenta “fer pensar i impactar”.
Així és En sí:
“Mientras el ataúd traslada su cuerpo, piensa en su forma de morir: un acto violento, implacable, acontecido en un brevísimo lapso, tras el cual solo queda la nada. La había imaginado anteriormente como una oscuridad profunda, densa, inconmensurable. Pero ahora entiende que ni siquiera esa textura sin color la representa acertadamente.
Se da cuenta de que la nada es el lugar donde más tiempo ha estado y estará. Es donde se encontraba antes de nacer y también el no lugar al que volvía durante el sueño o estando inconsciente. Si la mayor parte de la vida es nada, el resto solo puede consistir en pequeñas interrupciones repletas de anécdotas y experiencias volátiles.
Concluye que no hay nada más; ni mejor ni peor. Que ese es el lugar de donde viene y hacia dónde va todo ser vivo. Llegas de la nada, sin nada, y regresas a ella. Primero intermitentemente. Luego definitivamente.
De repente, la comitiva se detiene. La tapa del ataúd cede y cae accidentalmente al suelo.
—¡Dentro no hay nada! —advierte alguien.
— Así es —intuye”
Amb l’entrega del premi, cortesia d’Abacus, patrocinador del concurs, es dona per finalitzada la 12ª edició del Concurs de microrelats. Com és habitual, iSabadell publicarà els dos relats guanyadors a la propera edició de l’Anuari -conjuntament amb els guanyadors del concurs de fotos #EstiuSabadell i el concurs de postals nadalenques- i ens reservem la possibilitat de publicar una selecció dels microrelats més destacats en versió digital a l’agost.
