Hi ha trajectòries que no s’expliquen només pel nombre de serveis gestionats, pels anys d’història o per les dades d’impacte. S’expliquen, per la manera com una entitat ha estat present quan la realitat s’ha fet més difícil; per la seva capacitat de romandre quan altres respostes es retiraven; per acompanyar sense substituir, protegir sense anul·lar, cuidar sense infantilitzar i intervenir sense perdre mai de vista la dignitat de cada persona. Els 25 anys de Fundació Idea reflecteixen una d’aquestes trajectòries.
La història d’Idea neix a Sabadell, i això és essencial. No és un detall geogràfic ni un element ornamental del relat. És una arrel. A finals dels anys vuitanta, al barri de Torre-Romeu, un primer grup de persones voluntàries va començar a organitzar respostes educatives i comunitàries per a infants, adolescents i famílies que quedaven fora dels circuits majoritaris. Ho van fer des de l’educació en el lleure, des de la proximitat i des d’una convicció senzilla però radical: cap infant hauria de quedar fora de la possibilitat de créixer amb referents, afecte, oportunitats i futur.
D’aquell origen en van néixer projectes, aliances, serveis i, amb el temps, una Fundació, que no ha deixat mai enrere aquella intuïció inicial, l’ha professionalitzat, l’ha sistematitzat, l’ha convertit en model, l’ha fet créixer i l’ha posat al servei d’una intervenció social experta. Idea continua sent, en el fons, aquella voluntat de ser-hi. De romandre-hi. De no donar per perduda cap història abans d’haver mirat bé quines capacitats encara hi ha preservades, quines relacions encara poden reparar-se, quins vincles encara poden sostenir-se i quines oportunitats encara es poden obrir.
Treballem amb infants i adolescents en situació de desemparament. Amb famílies que han viscut ruptures, negligències, pobresa, violència o desbordament emocional. Amb joves migrats sols que arriben carregant expectatives pròpies, familiars i col·lectives. Amb noies exposades a múltiples violències abans, durant i després del procés migratori. Amb infants i adolescents víctimes de tràfic i explotació d’éssers humans. Amb infants i adolescents víctimes d’abús sexual. Amb dones mares que sostenen criances en contextos de solitud, inseguretat o risc. Amb adolescents que transiten espais judicials, policials o de protecció. Amb persones i comunitats que necessiten ser reconegudes, escoltades i acompanyades amb rigor i amb afecte.
En una societat que sovint respon amb urgència, classificació i fragmentació, Idea defensa el temps del vincle. En la intervenció social, no tot allò que és important passa ràpid. Hi ha canvis que només apareixen després de moltes presències petites, de moltes converses aparentment menors, de molts intents, de moltes recaigudes i de moltes maneres de tornar-hi a ser. La Fundació ho sap. I per això el seu model es pot resumir en quatre paraules que són, alhora, tècnica i ètica: afecte, acollida, acompanyament i acció.
L’afecte no és una renúncia al rigor professional. És una condició perquè el rigor pugui arribar a tocar la vida de les persones. L’acollida no és només obrir una porta; és fer sentir a algú que, malgrat tot el que porta, no és un problema a gestionar, sinó una persona a reconèixer. L’acompanyament no és dirigir el camí de l’altre; és estar-hi amb prou presència, coneixement i respecte perquè pugui prendre progressivament les regnes del seu propi projecte vital. I l’acció no és una activitat qualsevol: és el compromís de transformar les condicions que generen desigualtat, violència, exclusió o desemparament.
Fundació Idea és una entitat especialitzada en situacions d’alta complexitat , i també és una entitat profundament comunitària
No hi ha protecció real sense comunitat. Un infant creix en un barri, en una escola, en una plaça, en una biblioteca, en un equip esportiu, en un casal, en una festa major, en un entorn natural, en una xarxa de relacions que el poden reconèixer o estigmatitzar. L’acció social ha de reparar vincles individuals, però també ha de reconstruir vincles comunitaris.
Quan una persona que havia estat mirada com a problema passa a ser reconeguda com a part activa de la comunitat, la convivència deixa de ser un concepte i es converteix en experiència. La comunitat canvia. I la persona també.
Fundació Idea acompanya 8.825 persones usuàries i beneficiàries i compta amb 304 professionals. Són dades rellevants. Però l’impacte real d’Idea no cap del tot en una xifra.
L’impacte és una mare que deixa de sentir-se culpable i comença a sentir-se capaç. És un infant que pot tornar a casa en condicions de més seguretat. És una adolescent víctima de violència que recupera el dret a imaginar futur. És un jove migrat que se sent anomenat pel seu nom. És una noia que troba en un taller un lloc on no ha d’explicar-ho tot per ser entesa. És un adolescent que, en un espai judicial, no perd del tot la seva dignitat perquè algú li garanteix bon tracte i informació. És una família que, després del desemparament, pot començar a reparar. És un barri que deixa de mirar un grup de joves com un problema i comença a veure’ls com a part de la seva vida comunitària. És un professional que, enmig d’una pandèmia, continua sostenint presència perquè sap que l’absència seria massa dolorosa. Aquest és l’impacte que volem que es reconegui.
Idea ha crescut sense desarrelar-se, s’ha professionalitzat sense refredar-se, ha guanyat expertesa sense perdre humilitat i ha esdevingut referència sense deixar de sentir-se part d’una comunitat.
La trajectòria de la Fundació Idea arriba a una maduresa amb la que decidim romandre afectuosament atentes, coratjosament actives i coherentment crítiques.
