El passat 20 de febrer es va commemorar el Dia Mundial de la Justícia Social. El terme “justícia” està molt arrelat a un àmbit més legal, però també cal treballar-lo en tots els àmbits vitals per assolir la justícia a la nostra societat.
Cal posar al centre a la persona, en especial a aquelles que viuen situacions de vulnerabilitat i d’exclusió social, ja que com es va expressar a l’informe EINSFOESSA Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021, i en totes les aparicions que fa Càritas en els mitjans, els col·lectius més vulnerables i discriminats són els que pateixen més durament les conseqüències de qualsevol crisi, i la de la covid no n’és pas una excepció. Per això, hem de treballar el present posant una mirada al futur intentant que les conseqüències de la pandèmia siguin el menys devastadores possible. A continuació, plantegem alguns punts clau per a aquesta mirada al futur:
Tenir un espai digne que anomenar llar
La crisi d’habitatge s’ha extenuat aquests últims anys, i és que 915.000 persones viuen en habitatge insegur a Catalunya, un número que s’ha triplicat amb la pandèmia.
La societat invisibilitza allò que no encaixa dins de la seva estructura, i el sensellarisme ho ha estat durant molt de temps. És necessari donar veu a aquest sector de la població, conèixer els factors que porten a una situació tan extrema, i trencar els estereotips i prejudicis. No només cal fer-ho per conscienciar a la societat i poder actuar des de l’àmbit social, sinó també per poder actuar des de l’àmbit polític i jurídic. Aquest any, entitats socials i el món acadèmic han aconseguit traslladar al Parlament de Catalunya una proposta de llei per fer front al sensellarisme; una proposta treballada des de zero que vol garantir un espai residencial digne per a tothom, consolidar l’obligació a empadronament als municipis, i assegurar l’accés al sistema públic de serveis socials, entre altres propostes.
L’habitatge és la primera barrera de protecció per preservar la salut, la vida i la dignitat, i per això ha de ser prioritari per tal d’assolir una societat justa.
Oferir un futur lliure de desigualtats cròniques
No tothom parteix des del mateix punt de partida. El context familiar, veïnal, econòmic, social, i de salut d’una persona afecta en el seu dia a dia i la col·loca en un punt de partida o un altre sense haver-li donat l’oportunitat de demostrar res.
Per acollir i acompanyar a tothom com és degut no existeix una sola fórmula, sinó que cal escoltar i estudiar el cas particular, i això requereix un temps que moltes vegades no es té davant la situació extrema que s’està vivint. Cal aconseguir els recursos humans, econòmics, material i morals necessaris per poder donar un suport individualitzat a tothom.
Però encara és més important assolir que la societat estigui preparada per acollir i acceptar a tothom, deixant d’enfocar la vida com una carrera constant, i començar a caminar plegats sense deixar a ningú enrere, i poder oferir a tothom uns drets bàsics i una vida digna sigui quin sigui el seu context.
Construir ciutats acollidores per a tothom
Com a ésser individual pot ser difícil trobar la manera d’actuar per assolir aquesta justícia social. Però si aprenem a fer xarxa, a apropar-nos a espais col·lectius, i a treballar en equip, coneixerem de més a prop tota aquesta realitat de la que sentim parlar, i escoltarem a persones que ho coneixen de primera mà i que ens ajudaran a construir ciutats més acollidores per a tothom.
Foto portada: Càritas Catalunya. Autor: Pepe Navarro.
