• Aliança històrica entre entitats socials i acadèmics per impulsar una llei pionera per garantir els drets de les persones sense llar.

El passat 26 de febrer, els principals grups parlamentaris van registrar una proposició de llei per erradicar el sensellarisme a Catalunya, impulsada per cinc entitats socials, incloent Càritas Catalunya, i amb el suport de 35 entitats i 5 col·legis professionals.

El passat 26 de febrer, la majoria dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya van registrar la “Proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo“. Aquesta iniciativa ha estat impulsada per cinc entitats socials de gran rellevància: la Comunitat de Sant’Egidio, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida, amb la col·laboració d’Antoni Milian i Massana, catedràtic honorari de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Un treball de cinc anys

Durant cinc anys, aquestes entitats han treballat intensament per aconseguir un text de consens que doni resposta a les necessitats de les persones sense llar i garanteixi que siguin reconegudes com a subjectes de dret. Aquesta aliança inèdita entre el món acadèmic i el món social ha permès la creació d’un text legal que inclou la figura de l’espai residencial digne, una prestació garantida en la cartera de serveis socials que permetrà erradicar la situació de les persones que viuen al carrer.

Mesures clau de la proposició

La proposició de llei també recorda l’obligació d’empadronament a tots els municipis, fins i tot si la persona viu al carrer, per garantir l’accés al sistema públic de serveis socials i a l’assistència sanitària. A més, fomenta l’exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l’ingrés mínim vital. La llei posa en relleu la importància d’establir una equitat territorial, actualment inexistent.

Recompte i enquestes

El text legal estableix l’obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants per dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya. També inclou equips de carrer interdisciplinaris, el dret a centres de baixa exigència i a serveis bàsics d’higiene i consigna, i la prohibició explícita de tipificar la mendicitat com a infracció administrativa, excepte en casos de violència o xarxes de delinqüència organitzada.

Declaracions i impacte

Antoni Milian, director de la proposta de text legal, ha afirmat: “La proposició de llei, quan s’aprovi, provocarà un canvi de paradigma, perquè per primera vegada un text legal s’ocuparà amb determinació de les persones vulnerables més excloses”.

Les entitats socials han destacat que aquesta llei no requereix una gran despesa econòmica i tindrà un retorn social molt elevat, a més de ser una qüestió de dignitat i humanitat.

Impacte

Amb aquesta llei, Catalunya esdevindria pionera a Europa en la protecció de les persones sense llar, dignificant la nostra societat. Les entitats socials reclamen la màxima agilitat i celeritat perquè s’aprovi la proposició de llei el més aviat possible, evidenciant la necessitat de protegir legalment les persones en situació de sensellarisme.

Foto portada: presentació del projecte, al Parlament. Autor: cedida.