L’eradicació de la pobresa és un tema molt genèric i complex, ja que es tracta d’una situació global que necessita uns canvis en l’estructura política, econòmica, social i ètica de la societat actual. Càritas porta molts anys treballant per aconseguir aquesta fita, i ho seguirà fent fins aconseguir-ho, però és essencial un canvi de perspectiva des de l’individu que pot començar des de l’àmbit local fins a arribar a l’àmbit global.
Actualment, després de duplicar-se les demandes d’ajuda a Càritas sobretot per necessitats bàsiques com aliments, habitatge i feina durant els mesos més durs de pandèmia, es percep un petit canvi. Es torna a estabilitzar el nombre de persones que s’adrecen a Càritas i les demandes s’amplien en altres conceptes com material escolar, electrodomèstics, tractaments i medicació, etc. A mesura que s’ha anat relaxant la tensió sanitària s’han activat els serveis i projectes amb precaució, i aquest curs s’ha iniciat amb la majoria dels projectes actius.
Com col·laborar des d’un àmbit local i individual
El primer de tot és saltar barreres i trencar estereotips. És molt important informar-se i voler conèixer a les persones vulnerables partint de zero, sense prejudicis. D’aquesta manera entendrem i escoltarem des de la comprensió, i farem possible l’acompanyament sense una mirada d’estranyesa i d’alteritat, la qual cosa permet treballar des de d’un punt de vista humil i sincer, empoderant a la persona per seguir construint el seu camí vital. Cadascú viu un procés i carrega una motxilla que podem ajudar a descarregar, però no podem pretendre reflectir la nostra vida en la dels altres perquè no som la mateixa persona, no tothom té els mateixos recursos i per això cal escoltar per tal d’acompanyar la particularitat de cada família.
Acompanyar i acollir és vital per a les persones vulnerables i és essencial fer-ho amb coneixement, ja que estem entrant a la vida de persones úniques i individuals, que viuen situacions a vegades molt extremes i per tant no existeix una fórmula màgica que serveixi a tothom per igual. Un pas més per entendre la vivència de les persones vulnerables és la formació. Ens ajuda a entendre la diversitat, a abraçar-la i a conviure. Ens manté al dia, i ens permet adquirir coneixements i habilitats per poder ajudar o, si més no, contribuir en tenir una nova mirada cap a les situacions d’injustícia.
El següent pas és ser i fer comunitat. Agrupar-se amb persones que vulguin tirar endavant un projecte comú i comunitari no només cap a les persones vulnerables sinó també amb el seu propi dia a dia. Participar en espais d’economia solidària, comprar a botigues de barri que no poden competir contra els preus dels grans espais comercials, apostar per projectes locals i de quilòmetre zero, etc. són maneres de contribuir a que moltes persones segueixin subsistint a la nostra localitat, apostant per una ciutat més acollidora, igualitària i justa.
Finalment, és molt important oferir la nostra voluntat a entitats que comparteixin els valors que vulguem transmetre. Són espais especialistes en acompanyar, acollir, formar i crear una comunitat apropiada per establir vincles amb les famílies vulnerables.
Combatre la pobresa des d’un nivell individual i local és possible, però arribarem a eradicar-la si construïm una visió global i ho treballem plegats.
Càritas Diocesana de Terrassa
