Avui l’Isaac Riera Ferrer ens explica la seva experiència amb un problema de salut mental: com va començar i com ho afronta. Ell és voluntari a l’entitat Salut Mental Sabadell (SMS), participa en un grup d’escriptura i lectura i en altres activitats com acompanyant i està buscant editorial per una novel·la on explica part de la seva trajectòria.
SMS. Des de quan tens el problema de salut mental?
I.R.–Pateixo de patologia dual, en concret, esquizofrènia i problema d’addiccions. Fa 19 anys del que va ser el primer episodi, aleshores tenia 17 anys, ningú ho va detectar, vaig suspendre la selectivitat perdut en els meus pensaments.
Dos anys desprès, als 19, es va reproduir quan vaig deixar de consumir cànnabis, tres nits sense dormir degut al síndrome abstinència -li passa a tothom- i vaig ingressar al Cínic: vaig patir distorsions de la realitat –paranoies- que em feien pensar que els meus pares havien mort i que la psiquiatra era policia. Als 23, de nou, vingueren deu dies vivint en brot psicòtic, lluny de casa, al País Basc, vaig ingressar al tornar. Aquest episodi tampoc no es va sanar be i passats els anys, amb la crisi, vaig patir tres brots més i un altre ingrés, que em van generar un deliri permanent, decidint doncs, començar a tractar-me.
SMS. Com ho vivia el teu entorn?
I.R. –Abans no hi havia costum d’anar a teràpia i la meva família no era una excepció, potser si de bon principi es compta amb un professional experimentat, el problema pot tenir una millor evolució. Pel que respecta a la família, la meva mare va ser la que es va motivar més en conèixer que és la salut mental, al final també va acudir al activa’t. En períodes en que la relació amb ella es tensava, el meu pare també intervenia, fent-me veure la distorsió de la realitat des d’un punt de vista lògic– en general, els homes de les generacions anteriors ho perceben tot molt racionalment-. Les meves germanes i amistats també s’han aproximat a aquesta realitat.
SMS. Quines pautes has seguit per superar els efectes?
I.R. – El primer va ser participar en un grup d’ajuda mútua a SMS. Desprès he estat fent cursos anomenats psicoeducatius i de formació en GAM, també he estat al prospect, tot plegat és una part del programa Activa’t. En aquests espais he après que hi has de ser per ajudar als altres però al temps t’ajudes a tu mateix. Reconèixer les debilitats és ser fort, i aleshores es quan et pots empoderar. També he comptat amb l’ajuda de dues terapeutes durant un any i mig.
SMS. En quins aspectes es concreta l’aprenentatge?
I.R. – El primer de tot és fer entendre a la família i persones properes com vius emocionalment un brot psicòtic i un deliri, que sobretot és amb por, molta por a situacions que perceps com reals. Fins que no revius aquells moments angoixants, amb ajuda, no els podràs treure l’efecte traumàtic que exerceixen sobre tu. També és important reflexionar sobre les causes que han desencadenat el problema: traumes, addiccions, factors estressants. Donar la culpa a tercers del que et passa, no sempre es just,però penso que es un efecte de la por, com passa en ideologia: quan no es sap identificar el problema,es generen sentiments de culpa cap a tercers.
SMS. Perceps un futur estable?
I.R.- No puc predir el futur, doncs en els anys més durs de la crisi, ho vaig passar malament i vaig recaure. Ara estic posat amb altres persones a tirar endavant la creació d’una cooperativa sense ànim de lucre que veurà la llum en breu, en la que hi haurà línies diverses d’activitat que ens permetin tenir uns ingressos i condicions suficients per viure amb dignitat.
