Cada any, quan comença el darrer curs de la Formació Professional, alumnes de programes de Formació i Inserció (PFI) i d’Itineraris de Formació Específica (IFE) viuen un dels moments més significatius del seu procés educatiu: el primer dia de pràctiques en una empresa real. No és un simulacre. No és un exercici de classe. És la vida laboral, amb tota la seva complexitat i, sobretot, les seves possibilitats.
Per a molts d’aquests joves, que presenten alguna discapacitat, aquest pas representa molt més que consolidar coneixements tècnics. Representa el moment en què el món els obre una porta i ells decideixen, amb esforç i suport, creuar-la.
Un punt d’inflexió que marca vides
Les pràctiques en empresa són el punt d’inflexió entre dos mons sovint distants: l’acadèmic i el laboral. A l’escola, l’alumnat aprèn en un entorn protegit on l’error és part del procés. A l’empresa, les coordenades canvien: hi ha horaris, responsabilitats i un dia a dia que no s’atura. No es tracta únicament d’aplicar coneixements tècnics, sinó d’aprendre a ser treballador o treballadora: arribar a l’hora, comunicar-se, gestionar la frustració i créixer com a persona cada dia.
El paper clau del tutor o tutora d’empresa
En aquest camí, la figura del tutor o tutora de pràctiques és imprescindible. Amb la seva actitud quotidiana ensenyen que la feina ben feta té valor i que la discapacitat no és un obstacle per contribuir de manera real a un equip. La relació que s’estableix sovint va més enllà de la supervisió: hi ha confiança, hi ha vincle, i aquella mirada còmplice que per a un jove que ha superat moltes barreres, significa molt més que qualsevol nota.
Un suport que no s’acaba amb el curs
Des del centre educatiu i tota la fundació, el seguiment és continu i personalitzat. Els tutors educatius mantenen una comunicació fluïda amb les empreses, intervenen quan hi ha dificultats i adapten els objectius quan cal. Quan totes les parts —família, escola i empresa— remen en la mateixa direcció, els resultats sovint superen totes les expectatives.
Fer caure barreres, un pas cada dia
Cada any, alguns alumnes acaben sent contractats directament per l’empresa on han fet pràctiques. No passa sempre, ja ens agradaria, però quan passa, es desmunta un mite: empreses que inicialment acollien l’alumnat amb incertesa descobreixen la dedicació, la fidelitat i la motivació d’aquests joves, i la seva visió canvia de manera profunda i duradora.
Per als que no accedeixen directament al mercat laboral ordinari, el camí no s’acaba, des de la fundació s’ofereix acompanyament cap a serveis especialitzats o altres itineraris adequats a cada persona. Ningú no queda enrere.
Al cap i a la fi, el que fan cada dia aquests alumnes, els tutors d’empresa i els professionals de l’escola i és quelcom senzill i alhora potent: demostrar que la inclusió laboral és possible, no com a gesta heroica, sinó com a pràctica quotidiana i enriquidora per a tothom. Cada empresa que obre les seves portes i cada contracte que se signa és una pedra més en la construcció d’una societat més justa. Les pràctiques no són el final d’un procés educatiu. Són, moltes vegades, el principi d’una vida laboral plena.
Francesc Muñoz Pedrero
Cap de Recursos
Fundació Xalest
