Parlem amb la directora de l’Associació TDAH VALLÈS de la nostra ciutat que enguany compleix el seu 20é aniversari, Maria Carme Echeverria, Psicòloga General Sanitària i Neuropsicòloga.
Quan pensem en el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) sempre ens ve la imatge d’un nen, nen i no nena, molt entremaliat, molt inquiet, que no para atenció i no controla les seves emocions. Tanmateix no és un Trastorn de nens i homes, les nenes i les dones també el pateixen, de fet segons les investigacions és igualment comú en ambdós gèneres.
Sí tant comú és en nenes i dones com en nens i homes per què hi ha un nombre de diagnòstic molt més elevat en el gènere masculí?
Hi ha diferents raons. D’una banda la ciència fins fa molt poc temps no ha tingut en compte la dona, els estudis científics s’han basat en l’home i les eines diagnòstiques que s’han desenvolupat per la detecció també s’han basat en l’home. D’altra banda les dones presenten una simptomatologia diferent i experimenten el Trastorn d’una altre manera.
El TDAH és un trastorn amb elevada comorbiditat, això vol dir que cursa amb altres trastorns al mateix temps, i les dones son més propenses a patir ansietat, depressió, sobrecarrega sensorial, Trastorn límit de la personalitat i/o Trastorn alimentaris. De fet a moltes dones, joves i adultes, les han diagnosticat d’aquets Trastorns i durant molt de temps, malgrat seguir tractament, no hi havia una millora significativa. La realitat és que hi havia la presencia d’un TDAH emmascarat pels altres Trastorns i al no ser tractat per això no hi havia millora.
A part d’aquets trastorns que assenyales hi ha altres diferencies?
Bé, els homes, en termes generals, acostumen a exterioritzar les seves frustracions i tenen més tendència a l’agressivitat. Els trets que més destaquen en els homes afectats de TDAH son la hipersensibilitat, la incapacitat per concentrar-se, canvis freqüents de treball i dificultat per assumir responsabilitats, entenent-se que parlem de persones sense tractament.
En canvi les dones son més d’internalitzar la ira i l’angoixa essent més present la baixa autoestima, sentiments d’inadequació, estrès que es fa crònic i estat depressiu.
Què ens pot fer pensar que una dona pugui estar afectada de TDAH?
Et refereixes als trets destacables? Una mica el que he comentat. Doncs mira acostumen a ser persones desorganitzades, tenen baixa autoestima, no gestionen gens bé el temps, temperament no massa bo, despistes constants, depressió, estres crònic, elevada ansietat, cansament, problemes de son.
Una “pista” senzilla és observar com es fa la compra al supermercat. Una persona organitzada porta la seva llista i va fent passadís per passadís, ordenadament, agafant el que necessita. Una persona amb TDAH comença a anar d’una punta a l’altre, dona moltes voltes, triga molt més i es deixa la meitat de les coses, començant per la llista que havia fet que si no se l’ha deixada l’ha perduda.
Per acabar, quina recomanació faries a les dones que s’identifiquen amb aquets símptomes?
Els hi recomanaria cercar un professional especialitzat que els pugui fer un diagnòstic diferencial en el qual no es vagin a cercar uns símptomes concrets per confirmar les seves sospites sinó que es descarti la presència de qualsevol altre patologia que expliqui els símptomes presents i que en definitiva pugui oferir una intervenció el més acurada possible.
