Des de la FSG som conscients que, si bé l’accés a l’habitatge és un problema important que afecta una gran part de la població espanyola, l’impacte de la falta d’habitatge se sent amb més intensitat entre les persones més vulnerables, entre les quals es troben les persones en dificultat econòmica, en exclusió social o en risc d’estar-ho, i aquelles que pateixen discriminació en l’accés a l’habitatge pel seu origen ètnic, com per exemple la població gitana.
La realitat del xabolisme
Segons les últimes dades, s’estima que a Espanya el 77% de les persones que viuen en assentaments, la gran majoria, són gitanes, al voltant de 18.000, la meitat menors de 16 anys, i d’aquestes, el 40% té menys de 6 anys. És a dir, nens i nenes gitanes que viuen encara en xàfecs, en espais segregats, i en condicions degradants i indignes, on es vulneren els drets humans: les condicions materials dels habitatges són absolutament precaris: com a exemple, el 75% de les xaboles no té aigua corrent o sanejament.
A més, la situació d’infrahabitatge i xabolisme impacta en l’accés a altres drets humans: salut, ocupació, educació, etc. La segregació espacial té un impacte negatiu en la vida de les persones, ja que aquest aïllament físic fa difícil l’exercici de la ciutadania i suposa, gairebé sempre, una estigmatització social.
EL l Pla Estatal d’Habitatge 2026-2029
Valorem positivament que el futur Pla contempli mesures concretes destinades a l’erradicació dels assentaments xabolistes i d’infrahabitatge, però també assenyala que és insuficient. “Cal que el Pla reculli un mandat polític més consistent, perquè un país com Espanya no es pot permetre tenir xabolisme”, en paraules de Sara Giménez. “La possibilitat d’invertir en l’erradicació d’assentaments ja estava contemplada en anteriors Plans. Cal anar més enllà i plantejar una possible condicionalitat per rebre fons del Pla. Condicionar-los i incentivar les inversions per erradicar assentaments”.
Per a això, plantegem, entre altres propostes, un increment substancial del cofinançament estatal en les actuacions subvencionables que tenen com a objectiu l’eliminació dels assentaments xabolistes, i demanem que els recursos assignats a aquest objectiu no computin com a pressupost de la PEV.
D’altra banda, introduir un criteri de progressivitat en les mesures destinades a persones amb dificultats econòmiques, de manera que es prioritzi les persones amb menys ingressos, prioritàriament aquelles persones vulnerables que viuen en xabolisme o que procedeixen de reallotjaments, les famílies en exclusió social, persones que pateixen discriminació per motius ètnics, així com persones beneficiàries de l’ingrés mínim vital.
Finalment, ampliar i adaptar les ajudes al lloguer per a persones amb baixos ingressos o víctimes de discriminació ètnica, incloent-hi la provisió d’avals públics.
