Grandalla és una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre que actua en l’àmbit de la integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament (DID). L’entitat té per objectiu fomentar l’autonomia i la inserció social plena, així com la millora de la qualitat de vida d’aquestes persones a través de la promoció, organització i gestió d’activitats de lleure. Des de l’any 2007 realitzen el Casal d’estiu per donar cobertura a un conjunt d’infants i adolescents amb DID que un cop acabat el curs escolar no podien integrar-se en un d’ordinari. L’Ana Maria Delgado, Coordinadora de l’entitat, ens explica com ho estan fent ara en temps de pandèmia.
Quines particularitats destacaries d’un casal d’estiu amb persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament (DID)?
El nostre casal d’estiu està pensat per donar servei a la diversitat. Amb un equip de monitores i monitors amb molta experiència amb el col·lectiu de les persones amb discapacitat intel·lectual. L’objectiu principal del casal es poder gaudir d’un estiu ple d’activitats de lleure, que puguin socialitzar i compartir amb altres persones en situació de vulnerabilitat que d’una altre manera no ho farien.
Com son els suports que oferiu perquè puguin gaudir del seu oci com ho faria qualsevol altra persona?
Fem un acompanyament personalitzat, programant activitats en què els infants, joves i adults puguin gaudir del lleure com a mitjà per millorar les seves capacitats i habilitats socials, comunicatives i de joc, respectant el seu ritme i les seves necessitats. També oferim el suport emocional necessari per fer front al context de pandèmia actual. Volem promoure la millora de l’autoconcepte, l’autoestima, i enfortir els vincles d’amistat.
Quantes persones participen als Casals d’Estiu? De quines edats?
Som una entitat molt familiar, aquest any el casal es desenvolupa a la seu social de Grandalla, a la antiga Escola Sant Gregori. Un espai amb molt d’encant i amb un pati grandiós. Comptem amb 15 participants de edats entre els 6 i els 32 anys.
En què us ha afectat la pandèmia? Hi ha menys usuàries? Què heu fet per adaptar-vos a la situació?
La pandèmia ha estat un cop molt dur per a totes, a tots els nivells. La nostra base social s’ha vist reduïda degut a la por generada. Hem de tenir en compte que aquest col·lectiu ja es trobava en situació de vulnerabilitat i amb la pandèmia s’ha agreujat. A més fins que al març vam aconseguir que el PROCICAT tingués en compte el lleure divers com a essencial i prioritari, hi havia un buit per a totes les entitats i vam haver d’aturar activitats, lluitar per a que tot tingues continuïtat. Aquest assoliment va ser gràcies al moviment “diversitatenlluita”, que va actuar com a plataforma i canal de moltes entitats de lleure. Ara, el que volem fer aquest estiu, més que mai, es jugar, conèixer, sortir, compartir i aprendre gaudint. És fonamental oferir el suport emocional necessari per fer front al context actual de pandèmia.
Amb quins problemes afegits us heu trobat enguany? Com han afectat les limitacions causades pel context de la pandèmia a les persones que fan ús dels vostres serveis?
A més del que ja he comentat abans, ens vam trobar amb restriccions de mobilitat que canviaven cada mes. Nosaltres fem lleure inclusiu i això comporta sortir a fer activitats culturals, de natura… Llavors a més de la por generada havíem d’anar cancel·lant activitats. Tot i haver aconseguit el reconeixement del PROCICAT, hem tingut que anar informant i tranquil·litzant constantment a les famílies de les noves mesures.
Un altre tema és que el nostre col·lectiu, de vegades, ja té tendència a quedar-se a casa, és una de les raons per les que treballem, millorar la seva qualitat de vida, i socialitzar és un dels factors que ho afavoreixen. En aquest sentit hem vist un retrocés quan parlem d’animar-nos a compartir fora de casa i amb un grup de gent.
Quina valoració rebeu de les famílies usuàries del vostre servei?
Jo personalment sóc la que rebo els feedbacks de les famílies i en general puc dir que em sento molt agraïda per les seves paraules i el seu recolzament. Son molt conscients de la importància de la tasca que realitzem. Si alguna cosa ha tingut de bona la situació es que ens ha unit més com a entitat, ens ha fet més sensibles, més humans si cal. Son moltes les mostres d’agraïment i seguirem lluitant per un mon més just sense por.
“La por és la més gran discapacitat de totes” – Nick Vujiic
