Hem començat aquest 2021 en “manera nova normalitat” i si fem comptes, ens adonarem que ja fa un any que milers i milers de persones estem tancades i aïllades del món exterior i gairebé sense contacte amb la naturalesa. La gran majoria han viscut aquest escenari a la ciutat, on algunes potser han gaudit fins i tot d’un petit espai a l’aire lliure. Però el cert és que l’ús desmesurat dels recursos tecnològics als quals ens hem vist obligades a utilitzar durant aquest any, és el què ens ha propiciat una vida en contínua desvinculació amb l’entorn natural.
Des de fa alguns anys –i més en concret en el 2020 amb la situació de la pandèmia mundial de la COVID-19– l’expressió trastorn per dèficit de naturalesa (TDN) ha cobrat moltíssima rellevància. I això fins al punt que ja se l’identifica com una patologia que apareix quan estem en permanent desconnexió amb la naturalesa. Aquesta falta de contacte directe amb el medi natural, fa que tinguem més problemes per a recuperar-nos de l’estrès i de l’ansietat alhora que redueix la nostra capacitat immunològica i que es diagnostiquen malalties directament relacionades amb aquest dèficit, tals com l’obesitat, l’ansietat, l’asma o la depressió.
La paraula “biofilia” és la que serveix per definir la relació que de manera innata tenim els éssers humans amb la naturalesa i amb la resta d’éssers vius. Els éssers humans hem evolucionat i crescut amb la naturalesa des dels nostres més remots orígens. Així, viure al camp, caminar per les muntanyes, respirar aire pur, escoltar el so del vent o passejar pel parc més pròxim, s’ha convertit en el somni de la majoria de les persones que han passat per aquesta situació traumàtica.
Però no tot és negatiu. D’aquesta situació també se’n deriva una part positiva i és que a causa d’aquests canvis les persones hem començat a cultivar les nostres pròpies verdures i que s’ha incrementat la venda de flors i llavors, de jardins /horts verticals i que han crescut les demandes als ajuntaments per a ampliar l’oferta d’horts comunitaris. Aquest punt d’inflexió que ens ha arribat de forma absolutament inesperada, ens fa partícips a l’hora de poder canviar la situació i amb ella la de les estructures que teníem fins ara i fer que les nostres accions diàries no quedin en una moda passatgera, atès que res no tornarà a ser com abans, i que a partir d’ara tot sigui més verd i saludable.
Al llarg de la història s’ha demostrat que la naturalesa beneficia tan el nostre benestar físic com també el mental. Ja a l’antic Egipte, els metges de les Corts prescrivien passejades pels jardins als membres de la reialesa amb algun tipus de trastorn mental. Els Jardins penjants de Babilònia mostraven bellesa i sensació de relax de la que en gaudien tota la població. A l’edat mitjana, els recintes religiosos que oficiaven d’hospitals, disposaven de jardins en els que els pacients es pagaven part dels seus tractaments fent tasques a l’hort. A partir del segle XVIII, molts hospitals van començar a comptar amb espais enjardinats, encara que avui dia és difícil trobar un hospital o una entitat que tingui un hort o un jardí i menys encara que l’utilitzi com una eina per a la teràpia.
Des de fa més de 40 anys existeix una disciplina anomenada Horticultura i Jardineria Social i Terapèutica, que és molt poc coneguda a Espanya i que compagina els coneixements de l’àrea sociosanitària amb les àrees de les ciències naturals, l’agricultura i el medi ambient i d’aquesta fusió en neix la professió de Terapeuta Hortícola.
Els beneficis que ens ofereix un entorn amable com l’hort i el jardí són físics, socials i cognitius i ens ajuden a disminuir els nivells d’estrès, de fatiga mental i augmenta els nivells de serotonina coneguda com l’hormona de la felicitat. També socialitzar i desenvolupar habilitats bàsiques on a més es potencien les habilitats laborals, l’envelliment actiu, la recuperació del nivell físic i mental, es redueix l’aïllament social en persones vulnerables i es fomenta l’estimulació cognitiva en persones amb demència.
Experiència personal
En el meu cas treballo des d’un punt de vista holístic on el què importa és la persona i l’objectiu és millorar o mantenir els nivells d’autoestima de cada persona usuària. Per aconseguir-ho utilitzo metàfores cognitives a partir de les quals tractar situacions diverses. Per exemple, en el cas del dol, a partir d’aquella flor que tant ens agrada i que ja no hi és, socialitzar a l’hora de repartir i de compartir el fruit entre tots, de realitzar exercicis físics adaptats a cada persona. Aquest tipus de teràpia no substitueix en cap cas un tractament mèdic clínic, sinó que es considera una ajuda addicional.
A qui va dirigida? A persones en risc d’exclusió social, persones que conviuen amb el càncer, drogodependències, salut mental, discapacitat física, maltractament, infància, adolescència, vellesa activa… L’hort i el jardí no discriminen ni jutgen i ens accepten tal com som, ens empoderen, ens fan sentir útils i necessaris.
A Espanya existeix, des de fa alguns anys, l’Associació Espanyola d’Horticultura i Jardineria Social i Terapèutica que va néixer amb l’objectiu de formar, divulgar i investigar en aquest àmbit a més de ser una plataforma que permet connectar a professionals i entitats tant a nivell nacional com internacional i de la qual tinc la sort de formar part.
I a Êthos, com ho treballem?
Des dels diversos programes que es desenvolupen, es treballa l’horticultura com a una eina complementària al procés de rehabilitació integral en adults i en el de reeducació psicopedagògica en el cas dels joves. Per a ajudar-hi, comptem amb una parcel·la hortícola cedida per l’ajuntament on les persones treballen capacitats per a gestionar el seu dia a dia i, al mateix temps, es porta a terme una tasca social solidària ja que la collita és lliurada a persones vulnerables de la ciutat. En el centre de dia porten a terme diferents tallers (olis aromàtics, hort urbà, etc.) relacionats amb l’horticultura i treballem amb ADENC, entitat que ens proposa activitats en l’entorn natural. Destacar, per acabar, que l’Associació Êthos disposa d’un manual de bones pràctiques mediambientals, on es contemplen diferents accions de respecte a la naturalesa.
Andrea C. Aranda, Teràpia Hortícola.
