Sergi Asensio, director de l’Associació Juvenil Esquitx

Avui, en aquest Racó de Vàlua, us vull parlar del que succeeix al voltant de l’Esquitx i donar la meva opinió sobre el que passa amb els infants i joves en situació de vulnerabilitat. A l’Esquitx treballem plegades per la igualtat d’oportunitats d’infants i joves en els barris de Can Rull, Cifuentes i Merinals.

Pels infants, joves i famílies som un trosset del seu camí, segurament petit, però us asseguro que fem impossibles perquè ningú es quedi sense les oportunitats que mereixen. I en aquest sentit, m’agradaria compartir breus anècdotes, d’històries de la nostra gent que em venen al cap i que em demostren que sí, que tot això té un sentit molt valuós.

A l’estiu, quan les famílies inscriuen els fills/es a casals i colònies a una mare li brillen els ulls dient-me que les colònies de l’Esquitx son les úniques vacances que pot gaudir el seu fill, juntament amb els casals. Fa uns mesos, em trobo un infant que amb 5 anys era disruptiu, amb moltes mancances de llenguatge, amb dificultats serioses d’aprenentatge, i m’explica com de bé li va el Batxillerat i que l’any vinent anirà a la Universitat.

Ara fa aproximadament un any, llegint una notícia, em quedo sorprès de la fotografia que acompanya l’article. És ell! La foto és un dels nens que ha estat a l’Esquitx des de Primària fins a Secundària. Ja s’ha fet gran, té uns 20 anys i està ell enmig denunciant el racisme institucional amb una pancarta, apoderat del seu origen, sense por i amb orgull, reclamant el que és just: que el tractin com a ciutadà de ple dret.

Aquest estiu del 2021, hem comptat amb una monitora al casal que havia estat participant del projecte Esquitx Jove. Està acabant la doble titulació dels Graus de Magisteri Infantil i Primària i té el carnet de monitora de lleure; està demostrant tot el seu talent, sensibilitat, valentia i esforç.

Un altre jove, amb una realitat complexa durant la seva joventut, està ple d’inquietuds, viatjant, vivint en altres llocs del món, sense posar fre als seus somnis i convençut de que els assolirà.

Cada infant i jove té una història única i increïble. Però us vull deixar clar que aquestes trajectòries d’èxit no han estat gens fàcils, en un context molt difícil han superat moltes adversitats, plenes d’injustícia i desigualtats. Nosaltres únicament hem acompanyat i teixit xarxes perquè les desigualtats socials, les injustícies que els ha tocat viure no siguin un impossible per superar les adversitats.

L’equitat és un dels nostres principals valors, perquè la pobresa infantil malauradament és creixent i necessitem generar projectes transformadors, que acompanyin i apoderin aquestes persones a poder sortir d’aquest cercle.

Ens sap greu, però més persones de les que voldríem es queden enrere. I no és fruit de la mala sort, som un país amb una inversió en infància molt limitada, que no aposta per polítiques valentes per eradicar la pobresa infantil, i que no té un sistema de prevenció i protecció a la infància que compti amb els recursos adients.

No m’agrada parlar d’estadístiques perquè ens generen molta indiferència i, per això, crec que és important que les persones que estan al capdavant s’apoderin i expliquin vivències i històries de veritat i que ajudin a sensibilitzar als que, malgrat viure a la mateixa ciutat, estan lluny d’aquesta realitat.

L’Esquitx està ple de professionals amb talent, vocació i un compromís social admirable. Que cada dia es deixen la pell, pels infants, joves i famílies que venen al nostres recursos. Persones treballadores, voluntàries, que cada dia donen el millor d’elles mateixes. Son molt més que educadores, són activistes que lluiten per la transformació social.

És important que siguem l’altaveu de la realitat que vivim. En una societat on creix el discurs del racisme, de l’odi, de la desinformació, és necessari explicar que darrera de cada persona, sigui quin sigui el seu origen, hi ha un vida plena de dignitat, que mereix les oportunitats per realitzar-se i viure els seus somnis. I per tot això, ens calen més recursos, cal trencar un model educatiu que encara avui segrega i estigmatitza, cal que fem barris forts comunitàriament per sumar sinergies.

A Sabadell volem escoles obertes després de l’horari lectiu, però obertes per tothom, que no excloguin als més vulnerables. Calen projectes socioeducatius, de lleure, esportius, culturals i artístics ambiciosos. I si no les obren, volem una inversió en infraestructures en la mesura que es mereixen els infants, que permetin projectes transformadors en els que la cohesió social sigui una realitat. Tot això només serà possible si som capaços de generar un model de qualitat i desitjat per tothom, on convergeixin tots els infants, perquè hem de superar el model de protecció a la infància i caminar cap a un model de prevenció i inclusiu per a tothom.

Volem una aposta decidida per la universalització de l’etapa de la petita infància, dels 0-3 anys, entenent la diversitat d’opcions sobre la criança en aquest moment d’inici de la vida. Una aposta que ha de garantir la gratuïtat de l’escola, espais familiars, però també potenciar la comunitat, esdevenint espais de suport a la criança i la salut. Som coneixedors de primera mà que en els 0-3 anys la inversió té un retorn social molt gran, per això és essencial donar eines d’apoderament parental.

Cal posar de manifest que més de la meitat dels infants d’aquest primer període de vida, dels 0-3 anys, no participen en cap opció educativa. I s’agreuja en les famílies més vulnerables i de risc. Per altra banda, a l’Esquitx tenim un projecte que s’anomena Inserjove que és una escola de segones oportunitats per a joves que han abandonat el sistema escolar, o que potser mai van accedir-hi per haver estat menors no acompanyats. Aquests han quedat exclosos i son molts els joves que en aquest entorn més informal que oferim, han trobat referents que els han ajudat a retornar a la formació i a tenir de nou il·lusió pel seu present i futur.

Estem a temps de fer de les nostres ciutats, ciutats compromeses amb els drets dels infants. Cal que sigui una de les principals prioritats, dels governs i de la ciutadania. I només ho serà si tu, amiga lectora, amic lector que em llegeixes, et fas teva aquesta reivindicació i exigeixes que la infància no pot esperar més.

Foto portada: Infants de la Casa dels Pins, al barri dels Merinals.