En aquesta publicació la Neuropsicòloga i Coordinadora d’AVAN Sabadell, Noemí Calzado, escriu sobre cóm la petjada de la COVID ha mostrat repercussions directes en persones amb malalties neurològiques i en les seves famílies. La Fundació AVAN treballa per a la millora de la qualitat de vida de les persones afectades de malalties neurològiques, els seus familiars i entorn.
És evident que l’actual crisi sanitària provocada per la COVID ens ha suposat una ruptura amb la nostra vida anterior. Ens ha exigit ser més flexibles i resilients vers els canvis. Ha modificat la nostra forma d’actuar i hem après a sortejar la incertesa amb una actitud positiva i empàtica vers la societat en general. Un dels canvis més rellevants ha estat el distanciament i aïllament social, la pèrdua de rutines i fins fa unes setmanes el confinament i la restricció de mobilitat. Respectar les directrius existents no sols ha estat una qüestió legal sinó una responsabilitat social envers les persones més vulnerables i amb major fragilitat. Per aquest motiu, des d’AVAN volem posar el punt de mira en les persones i famílies amb malalties neurològiques i cóm la pandèmia ha afectat al seu dia a dia.
Informació de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN)
En el cas de les persones amb deteriorament cognitiu s’ha pogut constatar un impacte clarament negatiu en l’evolució. Segons un estudi publicat per la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) el 99% dels neuròlegs espanyols enquestat considera que l’estat cognitiu, el dia a dia i l’autonomia dels seus pacients amb demència ha empitjorat de forma significativa després del confinament. De fet les famílies també ho descriuen com si haguessin “baixat un esglaó” més del que seria esperable. Per tant, la pandèmia ha posat en relleu clarament que les persones amb deteriorament cognitiu necessiten rutines, socialitzar-se, sortir a passejar diàriament així com acomplir activitats d’estimulació cognitiva (a casa, en centres de dia i centres especialitzats). En aquest sentit, un altre aspecte que la crisi Sanitària també ha posat en relleu és que s’ha precipitat l’aparició de processos neurodegeneratius que fins aleshores no havien donat signes d’evidència. En el cas dels cuidadors no formals un estudi realitzat per la Fundació Pasqual Maragall, publicat el juliol de 2020, refereix que un 45% ha percebut que la seva salut ha empitjorat tant física com mentalment.
Altres col·lectius de persones amb malalties neurològiques que també han experimentat una clara repercussió amb la COVID ha estat, per exemple, les persones afectades amb epilèpsia. Un 30% ha mostrat més freqüència de crisis i la meitat de pacients reconeixen que han experimentat més ansietat, depressió i trastorns de la son. Factors que alhora suposen un risc per patir més crisis.
En el cas de pacients amb ictus destaca com a fet rellevant que el “codi ictus” es va activar un 28% menys el març de 2020 respecte a l’any anterior. La por, la incertesa i el fet d’estar ingressat en solitari, molt probablement va fer que les persones amb símptomes d’alarma no fessin la consulta a urgències, incrementant-se doncs la morbiditat futura. En aquest sentit, la derivació d’aquests pacients a centres de neurorehabilitació també s’ha endarrerit. Tanmateix, els pacients que ja presentaven seqüeles de dany cerebral sobrevingut el confinament i la manca de recursos assistencials ha suposat una aturada en la seva rehabilitació repercutint en la seva funcionalitat i el dia a dia.
Pel que fa a pacients amb Parkinson, segons l’estudi realitzat per la SEN, es va objectivar com un 66% va mostrar un empitjorament de la clínica motora (major dificultats per caminar, rigidesa, major lentitud, etc.) i un 33% va presentar problemes de memòria i de la conducta. Tampoc podem oblidar, els efectes col·laterals de la pròpia, COVID. Aquesta també ha generat seqüeles neurològiques secundàries que impliquen atenció mèdica i rehabilitadora per millorar-ne la qualitat de vida de la persona afectada.
Finalment, i a manera de reflexió en persones sense patologia neurològica, no podem oblidar que factors com el sedentarisme, l’aïllament social, l’estrès vital viscut en els darrers mesos així com la disminució d’activitat física en general suposen per se factors de risc que empitjoren la nostra salut cerebral.
En conclusió, la petjada de la COVID ha mostrat repercussions directes en persones amb malalties neurològiques i les seves famílies. També en les persones sense patologia neurològica. El sistema sanitari ha hagut de posar molts esforços per combatre la COVID, però alhora s’ha evidenciat la necessitat de modificar el sistema sanitari i redirigir els esforços vers un model de salut comunitari flexible i adequat a la situació actual. Necessitem com a societat veure llum al final del túnel i ara amb les vacunacions i la imminent immunitat col·lectiva sembla que ja ho tenim cada cop més a prop. No podem perdre la il·lusió. Diu el proverbi que “cap mar en calma va fer expert al mariner”. És a dir, les adversitats a les quals fem front tenen la qualitat de transformar-nos en persones més fortes i resilients. Per això volem, encoratjar i animar a tothom a continuar actuant amb consciència col·lectiva, no abaixar la guàrdia i continuar sent responsables per i amb les persones més vulnerables.
Podeu obtenir més informació sobre els estudis esmentats a:
- Fundació Pasqual Maragall (2020). Impacto de la covid-19 según cuidadores familiares de personas con Alzheimer. Enllaç: https://fpmaragall.org/wp-content/uploads/2020/07/ESTUDIO-DESCRIPTIVO-DE-LA-PERCEPCI%C3%93N-DEL-IMPACTO-DE-LA-PANDEMIA-COVID-19.pdf
- Sociedad Española de Neurologia (2020). El 99% de los neurólogos españoles considera que el estado cognitivo y funcional de sus pacientes con demencia ha empeorado tras el confinamiento. Enllaç: https://www.sen.es/saladeprensa/pdf/Link323.pdf
