Una família ha de decidir què deixa de pagar aquest mes.
Un infant ja sap que no anirà de colònies. A una mare li tornen a reclamar la quota de material escolar i no sap com explicar que encara no la pot pagar.
Sovint parlem de pobresa infantil a partir de percentatges, però aquestes són algunes de les situacions que hi ha darrere de cada xifra. La pobresa no és només tenir pocs diners: també és viure amb la preocupació constant de no arribar a final de mes.
El pes dels prejudicis
A les famílies amb menys recursos els exigim una conducta exemplar. Jutgem si tenen un mòbil, si visiten els familiars al país d’origen o si demanen una ajuda.
Ens costa més mirar els sous insuficients, el preu de l’habitatge o els problemes de salut que hi pot haver darrere de cada situació, la discriminació. I sobretot la complexitat de les situacions de pobresa.
A l’Esquitx treballem cada dia amb infants i famílies de Sabadell i sabem que aquests judicis fan mal. La pobresa genera estrès, culpa i aïllament.
Els infants ho perceben, encara que els adults intentin protegir-los. Quan una criatura queda fora d’una activitat per motius econòmics, perd també una experiència compartida amb els seus companys.
Educar és una feina de tota la comunitat
L’escola és essencial, però no pot assumir tota sola el repte de trencar el cercle de la pobresa. Cal invertir des de la primera infància i garantir activitats educatives i de lleure accessibles a tots els barris.
També calen serveis socials propers: quan una família necessita ajuda, trobar una porta oberta al seu barri pot marcar la diferència.
Des dels projectes socioeducatius de l’Esquitx procurem que els infants tinguin un espai on aprendre, jugar, relacionar-se i sentir-se acompanyats.
Aquesta feina només té sentit si la fem amb les famílies, les escoles, els serveis de salut i la resta d’entitats del barri. I ens obliga a fer-nos una pregunta incòmoda: oferim oportunitats sense fer que ningú se senti etiquetat per necessitar suport?
Una oportunitat no esborra el camí recorregut
A l’Esquitx hem vist créixer joves que, malgrat dificultats enormes a casa, han estudiat, treballen i avui són persones que han aconseguit obrir-se camí.
Les seves trajectòries són esperançadores, però no hauríem de convertir-les en una prova que, amb esforç, tothom se’n surt. Sovint han hagut de fer molt més que els altres per arribar al mateix lloc, i la inseguretat els continua acompanyant.
Si volem que cap infant hereti la pobresa, hem de deixar de demanar heroisme a les famílies. Necessitem una resposta sostinguda: habitatge, ingressos dignes, serveis de proximitat i una educació que continuï més enllà de l’aula.
Des de l’Esquitx hi volem contribuir cada dia, però combatre la pobresa infantil ha de ser una responsabilitat de tota la societat.
