Fa setmanes que el món educatiu viu jornades de reivindicació per reclamar un sistema educatiu més just, més digne i capaç de donar resposta a la realitat de les aules del nostre país. Mestres, educadores, personal d’atenció educativa i professionals de múltiples àmbits coincidim en un diagnòstic clar: l’educació no pot continuar sostenint-se sobre la precarització, les ràtios excessives, la manca de recursos humans i materials, una burocràcia asfixiant i unes equiparacions salarials insuficients.
En aquest context, tot i que, a nivell general, sembla haver-se arribat a acords per a diverses millores, les escoles d’educació especial alcem la veu, i, com no, l’escola d’educació especial Xaloc, també ho fem. Potser som pocs dins del conjunt del sistema educatiu, però som imprescindibles. I avui volem reivindicar-ho amb orgull.
Les escoles d’educació especial no som un recurs residual ni subsidiari. És una peça essencial del sistema educatiu i un dret per a molts infants i joves que necessiten suports intensius, especialitzats i personalitzats per poder aprendre, créixer i desenvolupar-se amb dignitat.
Massa sovint es parla d’inclusió des de la teoria, però la inclusió real només és possible quan existeixen els recursos necessaris per fer-la efectiva. I això implica reconèixer també el paper fonamental de les escoles d’educació especial. Perquè defensar una educació inclusiva no vol dir uniformitzar respostes ni invisibilitzar necessitats; vol dir garantir que cada alumne rebi allò que necessita.
A les escoles d’educació especial treballem amb alumnat amb trastorn de l’espectre autista (TEA), amb discapacitat intel·lectual, amb mobilitat reduïda, amb trastorns de conducta i problemes de salut mental, amb dificultats greus d’aprenentatge o de llenguatge, així com amb infants i joves que conviuen amb situacions de vulnerabilitat emocional, social o econòmica. Fins i tot amb alumnat que malauradament aglutina molts d’aquests factors a la vegada. Darrere de cada alumne hi ha una realitat única i complexa que requereix temps, mirada pedagògica, estructura, especialització i molta vocació.
Nosaltres no treballem amb fórmules estàndard. Fem “vestits a mida”.
Adaptem metodologies, espais, llenguatges, materials i ritmes. Anticipem situacions, regulem emocions, promovem autonomia, construïm vincles i oferim entorns segurs per a alumnes que sovint han viscut el fracàs, la incomprensió o l’exclusió. Treballem des de l’acompanyament, la paciència i la convicció profunda que tots els infants tenen dret a aprendre i sentir-se valorats. I ho fem en unes condicions que, massa vegades, són límit.
Els equips professionals de les escoles d’educació especial sostenim diàriament situacions d’alta complexitat amb recursos insuficients. Mestres, educadores, logopedes, fisioterapeuta, psicòloga, i el personal d’atenció educativa i monitors, assumim una càrrega emocional, de salut i professional enorme mentre intentem compensar les mancances estructurals del sistema.
Les hores de feina per aconseguir les adaptacions constants, l’acompanyament emocional intens, la gestió de conductes complexes o de situacions «d’explosivitat» cada vegada més freqüents, l’acompanyament a les famílies, les exigències burocràtiques, la sensació de no arribar a tothom, formen part del nostre dia a dia. I, malgrat això, continuem fent una feina sovint invisible i poc reconeguda institucionalment.
Per això reclamem mesures concretes i urgents:
- Una reducció real de ràtios.
- Més professionals especialitzats d’acord amb el nombre i perfil d’alumnat (logopedes, fisioterapeutes, psicòlegs, infermera, treballadora familiar o integradora social, inseridora laboral, etc.).
- Millor finançament per aconseguir espais adequats i segurs, on les condicions climàtiques extremes no s’interposin en el treball dur i complex del dia a dia. I on hi hagi aules de serenor adaptades i també tallers específics adequats per a la formació postobligatòria i professionalitzadora.
- Més temps de coordinació i cura professional.
- I unes condicions laborals dignes i equiparades a la resta de la xarxa pública (pel que fa a sous i a les jubilacions, per exemple).
Perquè cuidar els professionals també és cuidar l’alumnat.
Les escoles d’educació especial som espais d’expertesa pedagògica, innovació i transformació humana. Som llocs on els petits avenços es converteixen en grans conquestes: una mirada sostinguda, una primera paraula, una crisi gestionada amb èxit, un vincle construït, una autonomia assolida, una família que recupera l’esperança.
Aquestes victòries també són èxit educatiu. Encara que sovint no apareguin a les estadístiques. Com a baula imprescindible del sistema educatiu, continuarem defensant una educació inclusiva de veritat. Una inclusió que no deixi cap realitat desatesa i que entengui que la diversitat no és un problema a resoldre, sinó una realitat a acompanyar amb recursos, respecte i compromís, sigui des de l’entorn educatiu que sigui.
Perquè una societat que cuida els seus infants i joves més vulnerables i a aquells que vetllen per a la seva formació, és una societat millor. I perquè l’educació especial transforma vides cada dia, encara que moltes vegades ho faci lluny dels focus.
L’educació especial és essencial. I els seus professionals també.
