Paco Muñoz, Coordinador Pedagògic de l’Escola Xalest
Fa ja uns quants anys que les pràctiques dels i les estudiants són un avenç dels sistemes educatius. Es destaca principalment l’aprenentatge de noves competències perquè s’ha de tenir en compte que una professió no s’aprèn només als llibres i a l’aula. A més es poden afegir com experiència laboral al CV, un plus a tenir en compte posteriorment en la recerca de feina.
Veiem alguns dels valors afegits que aporten als i les estudiants: el coneixement de la realitat professional i el funcionament de les organitzacions, així com la percepció del mercat de treball en aquest moment concret; poder aplicar en context real els coneixements adquirits a les aules; el desenvolupament i maduració personals que proporcionen; la visió clarificadora respecte a la pròpia orientació professional i vocacional; la possibilitat de desenvolupar una xarxa de contactes personals que seran de gran ajuda en el moment d’iniciar la recerca de feina.
La vida escolar està plena de reptes. Alguns suposen l’enfrontament a pors i incerteses. Però viure’ls ens fan créixer i ens apropen a la maduresa personal i professional. Les pràctiques professionals, per tant, són una de les experiències que cap alumne es pot perdre.
Si pensem en les empreses, per una banda, són un benefici ja que els hi permet disposar de recursos humans qualificats i millor adaptats a les seves necessitats. Per una altra banda, les estances en pràctiques constitueixen una eina eficaç de selecció de personal, ja que el “procés de reclutament” es basa en una proba prolongada, en context real, i no en un pronòstic.
Fins aquí s’ha exposat la cara amable de les pràctiques professionals, però la realitat no és tant idíl·lica. Des de que va començar la pandèmia, algunes de les empreses més grans han deixat de donar aquest suport imprescindible. Alguns dels motius que al·leguen: retallades de personal, manca de disponibilitat de les persones encarregades d’acompanyar i ensenyar als alumnes en pràctiques, etc. El cert és que estem comprovant que són les petites empreses les que segueixen donant el seu suport, tot i tenir menys capacitat.
Si volem tenir una societat preparada per adaptar-se als canvis del mercat laboral, amb experiència i amb una actitud positiva davant del treball, és més, si considerem que tot això és un dret dels joves, ha de ser inexorablement un deure de les empreses el fer-ho possible. Més encara, hauria de ser proporcional a la capacitat econòmica d’aquestes empreses, perquè s’acabés d’una vegada el tenir que demanar una oportunitat d’aprenentatge a aquells que poden oferir-la sobradament.
El futur de les noves generacions, siguin quines siguin les seves capacitats, depèn de la societat activa d’avui. Reivindiquem l’aprenentatge dins i fora de les aules, començant pel dret a l’experiència directa que proporcionen les pràctiques professionals.
