Un dels valors afegits d’un gran nombre d’entitats del Tercer Sector es troba en aquells usuaris que, després d’haver completat el seu procés i haver iniciat una nova etapa, decideixen implicar-se per acompanyar altres persones que comencen a recórrer el camí que ells mateixos van transitar un dia.
Aquest tipus d’implicació neix, d’una banda, com una resposta de gratitud. S’entén que, si en algun moment es va trobar una mà disposada a ajudar, va ser perquè algú va saber reconèixer la necessitat de fer-ho i va decidir implicar-s’hi. És aleshores quan es pren consciència que altres persones també poden necessitar aquesta mà i que ara pot ser la pròpia la que s’estén.
D’altra banda, quan es treballa amb col·lectius que travessen determinades situacions o necessitats, la inspiració que suposa ser acompanyat per algú que ha aconseguit superar aquesta mateixa realitat es converteix en un estímul viu i tangible per avançar cap a una sortida. Aquest principi ja el recollia fa segles l’apòstol Pablo, que va escriure que «amb el mateix consol amb què nosaltres hem estat consolats, ara podem consolar els altres».
És possible que un passat difícil sigui una cosa que es vulgui oblidar o amagar. Tanmateix, aquest passat es pot transformar en un tresor d’un valor incalculable, ja que permet compartir amb els altres la riquesa de l’après i l’esperança que, amb determinació i suport, és possible canviar i superar les etapes més difícils de la vida.
Francisco Cegarra
President Fundació Cerma Acoge
