Avui estrenem Marilyn no pot venir a la Vela de l’Estruch. És la tercera edició del projecte comunitari d’arts escèniques que impulsem des de CIPO amb l’Estruch. Quantes obres has vist amb persones amb discapacitat intel·lectual a l’escenari? Probablement, molt poques encara que acostumeu a anar habitualment al teatre.
Quan pensem en accessibilitat cultural, sovint ho fem des del punt de vista del públic: teatres accessibles, informació adaptada o activitats perquè tothom pugui gaudir de la cultura. És imprescindible. Però hi ha una altra pregunta que ens hauríem de fer: qui té l’oportunitat de crear cultura? Qui ocupa els escenaris?
Les persones amb discapacitat intel·lectual continuen trobant moltes barreres per participar en la vida cultural com a artistes. Poques vegades formen part dels repartiments dels espectacles que veiem a la cartellera, i encara menys de processos de creació professional.
Aquesta absència no és una casualitat. Durant anys, la discapacitat ha quedat relegada a activitats considerades terapèutiques o amateurs, però la cultura també és un dret, un espai de representació i una professió. Les persones amb discapacitat intel·lectual no només han de poder gaudir de les arts escèniques com a espectadores; també han de poder formar-ne part com a creadores, intèrprets i artistes.
Aquest és el sentit del projecte comunitari d’arts escèniques que desenvolupem des de CIPO amb L’Estruch. No és un taller de teatre. És un procés de creació artística compartida en què professionals de les arts escèniques treballen, durant mesos, amb persones ateses al nostre Centre Ocupacional per construir un espectacle contemporani, exigent i de qualitat. Cadascú hi aporta allò que millor sap fer, el seu llenguatge, la seva sensibilitat i la seva manera d’entendre l’escena. El resultat és una obra que no parla sobre les persones participants, sinó que es crea amb elles i des d’elles.
El més transformador, però, no passa només quan s’aixeca el teló. Passa durant els assajos. En la confiança que es construeix, en la descoberta de noves capacitats, en la superació de pors, en la responsabilitat compartida i en la satisfacció de formar part d’un projecte col·lectiu. Hem vist persones que han guanyat seguretat, autonomia i autoestima; artistes que esperen amb il·lusió cada assaig i que afronten l’estrena amb els mateixos nervis i la mateixa emoció que qualsevol altra companyia.
Però aquest projecte no transforma només les persones que hi participen. Transforma també la comunitat, perquè la cultura deixa de ser només un espai on assistir i es converteix en un espai de participació, de trobada i de relació. Això és el que entenem
per creació comunitària: generar vincles, fer ciutat i construir una cultura que representi millor la societat diversa que som.
La inclusió cultural no serà plena mentre les persones amb discapacitat intel·lectual siguin una excepció als escenaris. Aquestes propostes poden tenir la mateixa qualitat artística, el mateix rigor i el mateix dret a ocupar un lloc en la programació estable dels teatres i festivals. La cultura també necessita totes les mirades.
Avui us convidem a venir a veure Marilyn no pot venir. Però també us convidem a imaginar una societat on, algun dia, ja no calgui preguntar-se qui puja als escenaris. Perquè la cultura serà realment de quan no deixi ningú entre bambolines.
Podeu adquirir les entrades a https://sabadellcultura.koobin.cat/cipomarylin
