Resiliar Acció Vital

A finals de l’ any 2020 el Washington Post va demanar als seus lectors  que descrivissin l’any 2020 amb una frase. Clarke Smith, un nen de 9 anys ho va brodar: “Com si miressis a banda i banda del carrer abans de passar i llavors t’atropellés un submarí”.

El filòsof i escriptor Jordi Grané defineix aquest entorn com un entorn  fràgil o trencadís, susceptible de patir fets fortuïts de gran repercussió. És un món incomprensible, i ansiós, res del que vivim ens resulta familiar i conegut, ens trobem desorientats, ens fa por prendre decisions. També es caracteritza per ser un món  no lineal, desproporcionat, on una molècula de 0.1 micres de diàmetre pot trasbalsar la nostra existència.

En aquest  món desconegut,  incomprensible, incert , on els conceptes canvi , revolució, crisi, queden obsolets, resiliar és l’acció vital. Ens cal  buscar nous conceptes, metàfores, cal generar noves maneres de viure. Resiliar és la capacitat d’ afrontar les adversitats i ressorgir transformat, metamorfosejat, és  la capacitat de generar opcions, oportunitats per convertir les amenaces en possibilitats.

Tal i com explica en Jordi Grané, la resiliència està a l’ abast de tothom. Gràcies als darrers descobriments neuro-científics sabem que el cervell pot canviar la seva pròpia estructura i funció. Cada segon que passa el nostre cervell es diferent, es va metamorfosejant de manera incessant, per tant, totes les persones tenim la capacitat de canviar i transformar-nos.

Acceptar la incertesa que ens envolta i dir SI a la vida tal i com és ens permet créixer com a persones i com a societat. Però, com ho podem fer?. En Jordi Grané, amb qui vam comptar el passat 4 de març a la conferència “Resiliència: l’art de generar oportunitats des de la incertesa”, assenyala tres tipus d’accions que en hi ajuden:

Resiliar és transformar relats de vergonya en relats d’orgull. Tot relat és una iniciativa d’alliberació, totes les penes son suportables si les convertim en un relat.

Un trauma sempre es produeix per l’ efecte de dos cops. El primer és l’acte que et colpeja, la ferida és irreversible, però  no determina. La segona ferida és el discurs teixit al voltant de la persona víctima, que la rebutja, la humilia, l’ estigmatitza, li proporciona incomprensió.  Aquí és on realment podem fer una tasca meravellosa si teixim una representació del discurs, un relat alternatiu del primer cop, que no estigmatitzi, que aporti esperança, la possibilitat de metamorfosis.

Resiliar requereix vincle, seguretat, afecció.

Estem immersos a la cultura de la impaciència i la immediatesa, on podem aconseguir al moment amics, menjar, llibres, sexe. Les plataformes socials, que ens manipulen i ens segresten la nostra atenció, ens allunyen dels vincles socials, valors com l’ amor i l’ amistat que necessiten temps i dedicació, no tenen lloc. 

Resiliar és teixir xarxa, una tija per molt dèbil que sigui, s’enforteix quan està teixida amb les altres. Si formen part d’una matriu social, és més fàcil resiliar. Per tant resiliar seria evitar l’aïllament i l’abandonament.

Resiliar és desafiar al destí.

La tercera acció per tal de generar resiliència és avaluar i canviar totes aquelles creences que ens limiten. Davant de la creença que només hi ha una manera possible de fer les coses, una única manera de viure, que ens de conformar i acceptar el nostre destí cal buscar opcions, generar alternatives.

Cal canviar la manera com mirem a les persones i centrar-nos en allò que les fa úniques. Tothom pot brillar si  li donem l’ oportunitat. Sabem que no podem predir el futur, però si que el podem construir amb imaginació i acció, i aquesta és la nostra responsabilitat en el moment actual. Tal com deia Viktor Frankl: “Quan ja no som capaços de canviar una situació, ens trobem davant del repte de canviar-nos a nosaltres mateixos”