Lluny d’acabar amb l’activitat econòmica frenètica que caracteritza el món actual, la pandèmia ha aportat una nova realitat en molts àmbits. En aquells on trobàvem precarietat a causa de condicionants com la desregularització o invisibilització dels drets laborals a causa del no reconeixement, les condicions laborals s’han endurit a causa de les múltiples conseqüències que ha portat la COVID. És el cas del treball sexual, una realitat ja de per si estigmatitzada i invisibilitzada, que ha patit els efectes colpidors de la crisi que es va començar a desencadenar ara fa poc més d’un any.
En el marc de les diferents accions que realitza Actuavallès entorn la promoció de la salut sexual i l’educació al voltant del VIH, Projecte Dona s’encarrega des de fa més de vint anys, d’apropar la salut sexual i reproductiva a les treballadores sexuals de les comarques del Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Bages, per tal de facilitar un acompanyament sociosanitari i afavorir l’accés als sistemes de salut d’aquelles persones que presenten perfils més vulnerables a causa de presentar determinants socials de la salut més complexos.
Entre les tasques principals del projecte, a banda de les directament relacionades amb la salut sexual i reproductiva es troben diferents tasques relacionades amb aspectes socials i determinants socials de la salut de les persones ateses com l’assessorament entorn temes legals com la regularització de la situació administrativa de les usuàries, ja que el treball sexual és un context protagonitzat en la gran majoria de casos i actualment per dones migrades. Aquest factor augmenta la vulnerabilitat de les persones que es dediquen al treball sexual, ja que la realitat legal dels processos migratoris es caracteritza per les traves administratives i els diferents paranys que sorgeixen de la llei d’estrangeria i les diferents legislacions autonòmiques que regulen els processos migratoris.
En el marc actual, la crisi sanitària i la seva propagació en l’àmbit socioeconòmic, ha generat unes demandes molt concretes, com la cobertura de necessitats bàsiques com l’alimentació o l’habitatge que no són les majoritàries habitualment en el dia a dia del projecte, per tant, en el context de crisi, Projecte Dona s’ha adaptat a una realitat que ha implicat el treball colze a colze amb altres entitats i administracions de caràcter social per tal de col·laborar i establir un circuit de derivació eficient per fer front a les necessitats que han sorgit de la crisi de la COVID. Remarcar que l’accés al sistema sanitari s’ha vist dificultat a causa de la saturació dels serveis públics i que en el cas d’urgències ginecològiques com per exemple les interrupcions voluntàries d’embaràs, hem fet front a impediments que habitualment no es donen.
Els antecedents
Des del punt de vista legal, en el nostre context el treball sexual s’ha caracteritzat per l’absència d’una regulació laboral específica, no se sanciona ni es regula l’exercici de la prostitució sinó que se la considera una activitat al marge de la legalitat, el que popularment es coneix com a alegal. Darrere d’aquesta visió hi ha la idea que el treball sexual no és un treball i que, com que no hauria d’existir, no cal desenvolupar regulacions laborals que millorin les condicions i promoguin els drets de les persones que l’exerceixen. Des d’aquesta mirada abolicionista, se centren tots els esforços a desarticular, denunciar i prohibir les xarxes d’explotació sexual, les violències masclistes i els abusos sexuals i no es tenen en compte altres realitats també presents en aquest món tan complex. També s’obvia que les desigualtats de gènere estan presents en tots els àmbits de la nostra societat i que en un context econòmic neoliberal ningú queda lliure d’explotacions laborals.
El treball sexual i les seves modalitats
En el treball sexual, com en molts dels nostres àmbits quotidians, hi ha una gran diversitat interna que dóna lloc a situacions de més privilegi o opressió impossibles d’analitzar de forma simple. Pel que fa a les modalitats de treball sexual, en la zona on intervé Projecte Dona, a les comarques del Vallès i del Bages, hi ha treballadores sexuals que exerceixen en pisos, a punts de carretera i a clubs. La modalitat ens dóna pistes sobre quins són els riscos i les condicions laborals de cada lloc. Així, mentre els punts de carretera poden anar associats a més aïllament o a la manca de condicions higièniques i sanitàries, els clubs poden estar associats a un major consum de drogues o al treball en horari nocturn, i els pisos al treball 24 hores o a una gran mobilitat entre pisos. Així i tot, la modalitat no ho és tot, les condicions laborals de les treballadores sexuals vénen marcades per desigualtats de tipus estructurals que tenen a veure amb eixos identitaris com l’origen, el projecte migratori, les familiars dependents a càrrec, la identitat de gènere, etc. L’anàlisi de la intersecció de tots aquests eixos explica les facilitats i dificultats a l’hora d’accedir a alguns drets bàsics com són la salut, l’habitatge o l’educació i alhora, també configura estratègies d’empoderament i solidaritat per tal de fer front a situacions més precàries.
L’arribada de la pandèmia i els efectes del confinament total
Amb l’arribada de la pandèmia i l’estat d’alarma durant el mes de març de 2020, la realitat global va canviar de cop i la capacitat d’adaptació dels diferents entorns laborals s’ha donat en un clima de tensió i de canvi brusc que mai havíem observat. Aquest fet ha generat en diferents àmbits, una sacsejada important, pel fet que en última instància, la supervivència de moltes persones precàries i treballadores s’ha vist en entredit. En molts casos hem vist com han augmentat els casos d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) o els acomiadaments massius en alguns altres contextos. En àmbits laborals submergits i no regulats, com és el de treball sexual, que queden al marge de la legalitat, no hi ha figures jurídiques que emparin a les persones treballadores d’aquests sectors, per tant, moltes persones s’han vist obligades a seguir treballant de manera molt clandestina i amb moltes dificultats però en la gran majoria de casos l’activitat laboral del treball sexual s’ha vist completament aturada en el context de confinament total viscut durant els primers mesos de la pandèmia.
En els casos dels cubs on s’exerceix el treball sexual, aquests s’han vist obligats a tancar, i en els casos de treball sexual en carretera o pisos, les mesures restrictives han suposat una falta de clients evident i per tant una parada en sec de l’activitat. La realitat de moltes persones, dones en la gran majoria, que es dediquen al treball sexual, és la necessitat d’obtenció d’un salari, no només per al sosteniment de la pròpia vida, sinó per al sosteniment de familiars, fills i altres. Com hem comentat, la situació de migració de moltes persones que es dediquen a aquesta activitat implica que els familiars es troben lluny i depenen dels diners que la persona que treballa aquí envia mes a mes.
Pel que fa a l’habitatge, la realitat de moltes usuàries del projecte és una situació encoberta de sensellarisme, ja que viuen en els pisos on treballen i sovint van canviant cada vint-i-un dies en el que s’anomena “fer una plaça” en un pis. En altres casos viuen al lloc de treball i són fixes en el pis on desenvolupen l’activitat laboral, però a l’hora de la veritat, moltes persones no tenen un habitatge propi, ni en lloguer ni en habitacions rellogades. En els casos en què la persona té la seva pròpia vivenda, depèn de la retribució econòmica per pagar el lloguer o l’habitació llogada. Per tant la situació de vulnerabilitat s’evidencia amb la parada de l’activitat que vam viure fins al maig del 2020.
La desescalada en el treball sexual
Durant els mesos de desescalada, a poc a poc s’ha anat observant una represa de l’activitat laboral, els canvis més destacables que s’han pogut observar durant els mesos d’adaptació a la nova normalitat derivada de la pandèmia són la baixada de la demanda i la falta d’activitat, la reducció de la mobilitat per part de les treballadores sexuals a causa de les restriccions i un augment de les situacions de risc pel que fa a salut sexual, ja que a l’haver-hi poca feina, les treballadores reporten que si no treballen de forma més segura, treballen menys.
D’altra banda, l’accés als serveis sanitaris s’ha seguit veient afectat des del primer moment i s’ha mantingut la tendència durant la desescalada. En aquest sentit, des de projecte dona s’ha reforçat el circuit adaptat a les usuàries amb els serveis de salut sexual i reproductiva i ginecologia de les zones on intervenim (ASSIR de Mollet, Granollers, Sabadell, Terrassa i Manresa). D’aquesta manera, l’accés als serveis de salut sexual és més ràpid i permet consultar amb les professionals de la ginecologia sense el pes de l’estigma associat al treball sexual i la invisibilització que predomina en l’entorn d’aquesta activitat. Moltes persones decideixen no comunicar l’activitat laboral als serveis mèdics per por a la falta de confidencialitat i quan podem evitar aquesta barrera a través de l’adaptació de serveis, les professionals poden accedir a la informació i practicar les proves pertinents que es recomanen en l’àmbit del treball sexual per garantir la salut sexual de les treballadores sexuals.
D’altra banda, la sensibilització, de cara a la superació de l’estigma associat al treball sexual, és fonamental per incidir en l’estructura que el sustenta i que fa que molt sovint, si no s’accedeix a un servei de salut sexual específic, les persones no puguin comunicar lliurement o sense por, a que es dediquen, impedint aixo que puguin prendre el control total sobre la mateixa salut.
Les treballadores sexuals, invisibles però a primera línia
En aquest context, des de Projecte Dona creiem necessari visibilitzar i reivindicar la situació de les persones que es dediquen al treball sexual amb els condicionants de la covid i les seves conseqüències a gran escala. Arran de la tasca diària que es realitza des del projecte, anem veient com augmenta la precarietat i la vulnerabilitat de les persones que es troben en aquest context i com les diferents crisis, una vegada més, posen en entredit els drets més bàsics de les persones més vulnerables.
En enfront d’aquesta realitat, hem realitzat una acció de visibilització dels conflictes que han sorgit arran de la crisi en relació amb el treball sexual, per això s’ha convocat a usuàries del projecte, voluntàries i col·laboradores per tal de posar en comú aquelles qüestions que preocupen i que creiem que s’han de reivindicar per posar-les al centre dels debats entorn la justícia i els drets socials. Per fer-ho ens vam trobar a un parc de Sabadell i vàrem reflexionar conjuntament per poder transmetre un missatge que permeti entendre com està afectant aquesta pandèmia a les treballadores sexuals.
Les reivindicacions que vàrem recollir fan referència als següents temes: és una emergència dotar de drets i eines per l’autoprotecció a les treballadores sexuals, que treballen en un context no reconegut i amb un risc d’exposició a la covid enorme, a causa de la pròpia activitat i de la falta de mesures sanitàries i accés als equips de protecció individual. La petició de drets humans bàsics per a les treballadores sexuals i la reivindicació de la seva humanitat, que molts cops es veu posada en dubte quan no es reconeix com a activitat laboral i queda en el marc de l’alegalitat i per tant hi ha una evident mancança de cobertura social en casos d’emergència com és el que estem vivint.
En una altra línia, però de la mà de la invisibilització, les treballadores sexuals reclamen que se les reconegui com a col·lectiu de risc, ja que s’exposen elles diàriament i exposen a les seves famílies o persones amb les quals es relacionen, en aquest camp destaquem el fet que el treball sexual no estigui reconegut ni catalogat com a treball de risc, no es contempli l’accés a la vacunació del col·lectiu de treballadores sexuals.
Salut sexual en temps de COVID
Els resultats propis que hem obtingut aquest any amb les eines de cura de la salut sexual que oferim des d’Actuavallès, com el cribratge d’Infeccions de Transmissió Sexual, són clars i indiquen una sèrie de carències del sistema públic de salut i la seva relació amb l’àmbit del treball sexual, típicament feminitzat, invisibilitzat i en el que recau el pes d’un estigma important. L’accés a la salut sexual i reproductiva és un dret de totes les persones i les barreres d’accés a la salut formen part d’un sistema estructural que exclou a les treballadores sexuals i reforça la falta de drets laborals, la violència institucional, la criminalització i l’estigma cap a aquest col·lectiu. Tota aquesta casuística que constitueix una realitat molt arrelada al funcionament normal del sistema de salut pública, s’ha vist clarament agreujada per la crisi sanitària.
Des de les institucions cal reconèixer l’evidència d’una necessitat basada en l’apropament del cribratge com a eina preventiva i trencar amb la lògica de què la prevenció en salut sexual només es pot exercir amb l’ús del preservatiu. Des de la perspectiva de la prevenció combinada afavorim poder posar al centre les necessitats de la persona i caminar cap a un model biogràfic d’intervenció en educació i salut sexual que ens permeti traçar estratègies preventives complexes que tenen un alt potencial com el cribratge de les ITS que permet frenar la cadena de transmissió d’aquestes infeccions i evitar complicacions en la salut quan cursen de manera asimptomàtica.
El paper de les entitats de l’àmbit de la salut comunitària en aquesta crisi
Des d’Actuavallès i Projecte Dona durant els mesos de confinament, el gran gruix de les demandes que hem rebut, per no dir en exclusiva, han passat a ser demandes de tipus social i supervivència i de suport emocional i psicosocial a causa de la incertesa, la por i l’angoixa de no veure una sortida a la seva situació, por al contagi, etc. Els nostres esforços en aquests mesos s’ha centrat doncs en cobrir aquestes demandes, contactant amb els diferents serveis d’atenció social dels municipis on actuem i fent seguiment individualitzat de cada cas per veure si la necessitat es cobria des de Serveis Socials o calia cercar altres agents socials o complementar amb recursos propis de la nostra entitat.
La resposta de les diferents administracions municipals ha estat ambivalent, el que sí que és cert que en moltes ocasions la manca de regularització d’algunes de les treballadores sexuals i la manca d’empadronament ha dificultat l’accés als recursos i les atencions no han estat àgils ni amb criteris homogenis en tots els casos, degut al col·lapse i la manca de recursos.
Així doncs, des de l’inici de la declaració de l’estat d’alarma el passat 11 de març del 2020, la nostra activitat principal que són les visites als llocs de treball de les persones que exerceixen el treball sexual les hem hagut d’anul·lar i no les hem reprès fins al 12 de Maig, moment en què alguns dels locals que visitem ja havien reiniciat la seva activitat o estaven organitzant-se per fer-ho de seguida.
Els mesos de Març, Abril i meitat del mes de Maig hem seguit fent seguiment de les nostres usuàries a través de trucades telefòniques i WhatsApp, i de fet les demandes per part de les persones que atenem s’ha intensificat en volum i ha variat pel que fa a les necessitats que se’ns sol·licitaven. A partir de principis de Maig ja vàrem començar a reprendre l’activitat. Això ens ha obligat a dissenyar un tríptic de recomanacions i d’informació sobre com es transmet la COVID-19 i les mesures de prevenció adaptades a la realitat del treball. Des de l’àmbit comunitari treballem per oferir respostes eficients i intentar superar les barreres que beuen d’un sistema estructuralment injust per naturalesa, que exclou a les persones pel fet de venir d’altres països i que no escolta aquelles realitats que no contempla dins dels seus marcs legislatius.
