Normalment escrivim per expressar, per informar o compartir amb totes les persones que llegeixen el nostre relat, i en aquesta ocasió m’agradaria aconseguir tots aquests resultats. El motiu és senzill, volem cridar que a la nostra actualitat com a societat moderna, tenim motius d’urgència encara pendents de millorar i que ens afecten a tots i totes.
Treballar conjuntament amb la resta del teixit social de la ciutat de Sabadell, sempre ha format part del nostre ADN com a entitat, perquè creiem en la interculturalitat, en la immillorable combinació que propicia una societat diversa i tolerant amb les diferències. Dins d’aquesta diversitat i riquesa, també ens trobem els gitanos i les gitanes, normalment exclosos de les referències generals als discursos, lluny de ser considerats ciutadans actius i funcionals.
Possiblement el que no se sap amb tanta claredat, és la importància que hi ha en el compromís estructural de les institucions. Que quan som capaços d’entendre, empatitzar i abordar qualitativament, ens trobem els canvis, i que aquests són els que transformen vides. La necessitat d’aconseguir un pla d’estratègic local per abordar la situació de les famílies gitanes de la nostra ciutat, no és una opció, és un compromís amb els drets humans i un compromís amb el futur de nosaltres com a societat. Per garantir aquest futur equitatiu, hem de vetllar per l’educació de tots els nens i nenes, eliminar pràctiques que segreguen als centres educatius, que només generen més desigualtats i fracàs escolar. Hem d’ anar cap a una educació inclusiva i de qualitat per tot l’alumnat. Que la condició socioeconòmica d’una família no sigui un obstacle més per aconseguir els objectius acadèmics. Respondre a la pobresa infantil amb mesures directes i contundents per aconseguir que l’exclusió mai sigui heretada per aquells que no en tenen cap culpa.
Sense reconeixement, no hi ha visibilitat. I aquest fet, potser és un dels més accessibles d’abordar. El 8 d’abril és el dia internacional del poble gitano i aquest 2021 concretament, es compleix cinquanta anys del congrés celebrat en 1971 a Londres. En aquest congrés es va crear la bandera gitana i l’himne Gelem Gelem, símbol actual dels gitanos i les gitanes de tot el món. Interessant oi? Doncs encara lluitem perquè aquests fets juntament amb la història del poble gitano a la península Ibèrica sigui reconeguda per institucions i llibres de text. Aquestes situacions d’exclusió i desconeixement, generen prejudicis i estigmatització, que alhora donen peu a l’antigitanisme. Sí: antigitanisme. És un nou concepte catalogat per les institucions especialitzades en aquesta matèria, el qual parla d’un odi enfocat a les persones d’ètnia gitana.
Potser sembla que només parlem des d’un marc conceptual, ple de bones reivindicacions per a un món utòpic que res s’assembla a la realitat. Res més lluny d’això, les entitats fa anys que treballem directament per pal·liar aquests tipus de situacions, aconseguint revertir part d’aquestes dades sufocants, acompanyant a les persones que més ho necessiten en aquest camí cap a l’igualtat. Sempre oberts a parlar i a ser sentits amb l’única finalitat d’aconseguir un futur més just per la nostra societat, la qual també és gitana.
