Nascut al carrer del Foment, avui en dia Vila Cinca, al barri de la Creu Alta de Sabadell l’any 1934, Feliu Formosa es defineix a si mateix com a traductor. Aquesta tasca és la base de la seva vida sobre la qual ha pogut fer d’actor, director escènic i professor de teatre. La traducció de diferents textos alemanys, unes 130 obres, i la del teatre complet de Bertolt Brecht l’han fet excel·lir. A partir dels anys 70 del segle passat començà a escriure poesia. La conversa que vàrem tenir amb el Feliu, l’any 2024, va tenir lloc a Igualada. Ell residia en una residència per a gent gran; a hores d’ara viu en una residència de Terrassa.
No para de treballar i publicar, en una lluita contra el temps. Un temps que va compartir a la conversa i en el qual Sabadell es fa sempre present, malgrat haver viscut només fins als set anys a la ciutat, les seves anades i vingudes han estat constants. Al desembre de l’any 1941, el seu pare torna de l’exili i se’n van a viure a Barcelona. Com dèiem, neix a la casa familiar del carrer Foment, fill únic, però quan era ben petit la família es trasllada al carrer de Tetuan, “a sota de l’Apeadero”.
El seu pare era comptable, el petit de cinc germans. Després, tornà amb la mare a la casa pairal del carrer Raval de Fora, a causa del fet que el seu pare estava a la guerra (1936-1939), tinent d’intendència al front, el qual havia estat regidor i membre del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista). És a dir, el seu pare era “l’ovella negra” de la família Formosa, la qual era conservadora i relacionada amb el món tèxtil: el seu rebesavi va fundar el 1839 una de les primeres fàbriques de vapor a Sabadell.
El pare va preferir anar-se’n amb la família a Barcelona per passar més desapercebut. Allà va a l’escola dels germans maristes; després entra a la Universitat de Barcelona on estudia filologia romànica i amb una beca va a fer estudis de germanística a Alemanya. Impartirà classes de traducció i literatura castellana al Dolmetscher Institut, de Heidelberg, i a Germersheim, Universitat de Mainz (1959-60).
Després, a la dècada dels anys 60 s’endinsa en el món del teatre: de les lectures escenificades a la universitat passa a fer representacions i crear grups, fent de rapsode i actor, escrivint obres i fent de professor a l’Institut del Teatre de Terrassa. Tanmateix, a Sabadell es relacionà amb Palestra, l’Aula de Teatre de l’Acadèmia de Belles Arts i Francesc Ventura, Ramon Ribalta i Salvador Fité, Josep-Ramon Bach, entre altres. Un home de teatre que ha deixat empremta en actors i dramaturgs. I, com dèiem a l’inici, a la dècada dels 70 inicia la seva obra poètica que es perllongarà fins als nostres dies.
El Feliu ens parla amb una particular estima del Joan Oliver (Sabadell 1899 – Barcelona 1986), Pere Quart, el qual era com un pare per ell, hi tenia molta relació i sovint dinava amb ell. Quina sort ser de Sabadell amb aquest patriarca!, diu, i ens recorda la seva intervenció al Festival de Poesia celebrat al Price de Barcelona l’any 1970 on va recitar Corrandes d’exili, bàsicament un crit de llibertat -afegeix- i esperonant cap a aquesta, cosa que li va suposar una forta multa. El cineasta Pere Portabella en va deixar constància.
Una conversa sense nostàlgia -com el títol del seu llibre on explica els records d’infantesa- el Feliu ens va parlant del seu Sabadell, el qual sempre ha tingut present i recorda. El Feliu, un home de Sabadell compromès amb el seu temps, àmpliament reconegut i guardonat per la seva obra, la traducció de textos literaris i la docència.
Foto portada: Feliu Formosa, durant la conversa. Autor: cedida.
