Fill de Sabadell, el Pere neix l’any 1948 i sempre ha viscut a la ciutat. Va començar a estudiar, des de pàrvuls, al col·legi del Cor de Maria i va acabar els seus estudis de batxillerat a Barcelona. De ben jove va començar a treballar en diferents feines, anys seixanta del segle passat. En aquell temps les opcions laborals estaven majoritàriament en el tèxtil -teòric, viatjant, comptable, entre d’altres- però la curiositat periodística i radiofònica estava present. En aquest sentit, va començar a desenvolupar una carrera radiofònica. Va estudiar a l’Escola de Ràdio a Barcelona alternant-ho amb la seva feina de director comercial d’una empresa paperera.
A la conversa que vàrem tenir a la Societat Coral Colon, el Casinet, el Pere ens va parlar dels seus records, dels llocs on acostumava a anar. Una ciutat fabril, deia, molt industrial i gris, però a la vegada molt activa. Nascut al carrer San Cucufate -actual Sant Cugat-, que la gent coneixia com “carrer Fondo” -en aquella època es preguntava què volia dir aquest nom-. Recorda el veïnat i les botigues del carrer i els seus voltants: el Trelec, l’empresa de pneumàtics de cal Suárez i la tenda de vianda cuita de la cantonada del carrer Sant Quirze – on ara hi ha l’Art del Vitrall. En aquest carrer, sense asfaltar, jugava a bales i també recorda les botigues de mobles Quesada i els viatges Codina. A partir d’aquí, i a mesura que anava fent-se gran ja arribava fins al Passeig, pel carrer de la Rosa. Anava coneixent la ciutat. Tothom treballava i els diumenges se sortia a fer el vermut, principalment el Pere anava: al Catalunya -avui Zara, i a la Pèrgola – a l’actual Casal Pere Quart.
A la casa familiar del Pere se sentia molta ràdio. Tots tenien la seva ràdio: des d’una ràdio galena fins a la ràdio amb transistor que va arribar en aquells anys. Bàsicament, escoltava Ràdio Barcelona amb una variada i bona programació amb radionovel·les com ara Taxi Key amb un gran quadre d’actors; Ràdio Sabadell, Ràdio Joventut de Sabadell, Ràdio Miramar, Ràdio Nacional i a les nits es podia sintonitzar emissores estrangeres. Una que sovint escoltava era Ràdio Pirenaica – Radio España Independiente– i Ràdio Andorra; una manera de tenir informació fora del règim oficial. I, Radio Luxembourg, tot un referent musical a l’època! Programes com: Caravana fin de semana, Bobby Deglané, Elena Francis, Consultorio femenino y de belleza de Montserrat Fortuny, Ustedes son formidables i altres van fomentar l’estima per aquest mitjà.
La seva passió radiofònica ha anat acompanyada de la seva passió per la música: el rock! Escoltant i promocionant grups -a l’època se’n deien conjunts- de la ciutat: Toni Vilaplana i els Teen Stars, Telstars, Duendes, Watusi, Jóvenes, Nomadas, Watts i molts més. Tocaven on podien i en alguns festivals. El Club Sirex de ca n’Oriac, el Club Juvenil de la Creu de Barberà i més tard: Boeing, Watusi, Barro, Concor, Aleph, Blanc i Blau, Albatros, Box, Barro i altres conformaven l’oci de discoteques i clubs on es podia escoltar música que l’entusiasmava. La música en directe l’aportaven els diversos conjunts que existien a la ciutat, fent sovint versions d’altres conjunts de fora del país.
Amb Lucubraciones, l’any 1967, a Ràdio Joventut de Sabadell es va posar davant del micròfon -juntament amb el Joan Morral- i més tard, amb el Nando Fleca, endegaven Xocolata Express, programa especialitzat en pop, indie, punk i altres, sempre sota els paraigües del rock, que realitzà des de l’any 1978. Es va estrenar a EAJ 20 Ràdio Sabadell i es va acomiadar el juny de l’any 2023. Amb tot continua a les ones radiofòniques a través dels pòdcasts sobre música i grups de Sabadell. Sempre donant suport als grups -conjunts!- locals i mostrant la música que li agrada.
El Gran Massagué, Ricardo Sinfonola -el seu altre ego- un gran radiofonista.
