Dominicà i amb arrels de carrer, Herson Lorenzo (@hers0n_) és un dels grans reclams de l’streetball, la modalitat del bàsquet que es juga a les places, sobre l’asfalt, sense àrbitres. Els vídeos de les seves jugades més destacades han fet la volta al món i el seu perfil d’Instagram ja supera els 170.000 seguidors. A banda de la seva faceta de creador de contingut, actualment és jugador de bàsquet del CE Sant Nicolau. En poc temps ha passat de treballar en un McDonald’s a inspirar joves d’arreu amb el seu joc.
Malgrat el seu amor per la cistella, Herson explica que la seva passió de petit era el bèisbol. En l’àmbit personal, sempre ha viscut únicament amb la seva mare i, quan tenia 15 anys, tots dos van prendre la decisió d’abandonar el seu país natal i emprendre el camí cap a Espanya, a la recerca d’una vida millor. Es van establir a Catalunya, on va descobrir que la qüestió familiar el trasbalsava: “el tema de la família em va colpir sobretot quan vaig arribar a Espanya i vaig veure com són aquí les famílies: tenien avi, germà petit… allò em va afectar, però he sigut feliç”, assegura.
La seva passió pel bèisbol era desbordant i el va acompanyar fins i tot després del seu trasllat a Terrassa, on van instal·lar-se definitivament. Tanmateix, en adonar-se que aquí la cultura d’aquest esport era escassa, es va atrevir a provar-ne d’altres, com el futbol, que no va acabar de seduir-lo. Poc després, però, va ser el bàsquet qui, gairebé per sorpresa, el va captivar. Avui l’entrena, el juga i l’estima amb fervor al CE Sant Nicolau: “no sé viure sense esport”.
“Estic al Sant Nicolau per Jonathan Ramírez. És el meu entrenador, em va fitxar del CN Sabadell fa dos anys i vaig començar a participar a la Supercopa. El vaig escriure per entrenar, posar-me a córrer o fer flexions. No puc fer-ho sol, però ell sí m’ho feia fer. Em va fitxar com a jugador, li vaig demanar l’oportunitat. El club m’ha acollit de luxe i els companys també”, emfatitza.
L’arribada a Espanya va representar un punt d’inflexió en la seva vida. També en l’àmbit educatiu, on va haver de superar barreres. Tot i que Herson va finalitzar l’ESO, ell mateix ha reconegut que no va viure aquella etapa de manera positiva: “vaig estudiar l’ESO, però vaig repetir segon per no saber català”, lamenta. Al finalitzar els estudis obligatoris, va començar un cicle d’electricitat i després un d’esports, però una greu lesió al genoll el va obligar a apartar-se de les pistes durant tot un any.
Ànima de carrer
“La paraula streetball és la meva definició de persona”, afirma. La seva personalitat, assegura, s’ha forjat al carrer, compartint-ho tot amb la seva gent, jugant, descobrint noves amistats i divertint-se: “això soc jo, així he crescut amb la família, els amics, la parella”. Per aquest motiu, explica que el carrer és el seu gran esperit vital, el motor que l’ha definit al llarg del temps: “tot allò meu respira carrer”.
Un dels trets que més el caracteritzen a les xarxes és el sobrenom de “Pantera”, una anècdota que no ha passat desapercebuda. Segons recorda, tot es remunta a un dia de gravació: “quan agafo la pilota, el càmera em diu la pantera negra”. Des d’aleshores, aquell comentari espontani es va convertir en un nom propi que ha acabat formant part de la seva marca personal.
El pas a la creació de contingut
Les seves xarxes socials van crèixer exponencialment gràcies a la seva participació al programa Ballers, un projecte liderat pel sabadellenc Oriol Tres (Tresco Ball) que recorre diferents ciutats per enfrontar-se als millors jugadors de bàsquet de carrer del país. El procés de selecció compta amb més de 700 candidatures, de les quals només sis acaben formant part de l’equip: “el meu Instagram estava en blanc, només tenia 200 seguidors i, de sobte, en tenia més de 10.000 perquè em veien en aquell canal”. Aquella experiència el va canviar: va deixar la seva feina al McDonald’s i es va endinsar en el món de la creació de contingut.
“Això m’ha transformat la vida, mai ho hagués imaginat. La meva vida és la meva mare i amics del barri. Amb Ballers, he anat a França, Espanya i més països. L’última va ser a Argentina, i quan veus l’impacte de fer un vídeo dient que estaràs a un lloc i se’t presenten 600 persones, és una bogeria. Però és difícil compaginar-ho, el meu treball no és ser jugador però el de l’entrenador sí”, detallava Herson
Com es pot gestionar la popularitat? Tot i reconèixer que les xarxes socials li han donat gairebé tot, ha volgut explicar un episodi recent. Fa poques setmanes, un vídeo seu jugant a bàsquet d’una manera aparentment erràtica, però intencionada, va generar reaccions inesperades. En no conèixer el context, molts usuaris li van enviar missatges amenaçants, racistes i un hate que mai havia rebut.
El racisme i les crítiques
Tothom que publica contingut a les xarxes està exposat a l’escrutini públic. Herson reconeix que, malgrat que no tots els comentaris eren una majoria, alguns van ser especialment durs: “no em va afectar, perquè no ho entenia. Jo no estic matant a ningú, és bàsquet, però m’estaven desitjant la mort a mi i a la meva mare”. Alhora, assenyalava la naturalesa racista d’alguns missatges i el fet que no el representaven com a país: “parla’m de bàsquet, diga’m que soc dolent o que no t’agrada com jugo”.
“He fet alguna cosa tan dolenta?”, es preguntava Herson mentre reflexionava sobre els comentaris rebuts. Tot i la virulència d’alguns missatges, no li va afectar i ho afronta amb naturalitat, conscient de l’exposició que comporten les xarxes: “ni per bé ni per malament. El fet de tenir més o menys seguidors no afectarà al meu ego”. El vídeo en qüestió, que a Instagram ha superat les 36 milions de reproduccions, va ser l’origen de la polèmica: “el vídeo el va veure molta gent que no ens segueix ni coneix el contingut i és el que ell fa”.
El rerefons del vídeo es remunta a una conversa amb el creador Matt Kiatipis (MK), amb qui van organitzar un partit a 21 punts amb altres companys: “amb altres persones també es veu com s’agafen de la samarreta, o es tiren al terra”. En veure que MK creava contingut amb un estil de joc més agressiu, Herson va intentar replicar-lo: “però em va sortir el tir per la culata. No comparteixo aquest estil de joc però si estic amb ell i pel seu canal, ho faig però la gent no ho va entendre”.
Filosofia de vida
Herson porta només un any creant contingut i, malgrat les crítiques, mai ha pensat a abandonar. Les dificultats que més han marcat la seva vida han estat, sobretot, les econòmiques, però mai ha perdut el somriure ni les ganes de fer realitat els seus somnis: “m’he criat així, no en la millor situació, però no soc infeliç. Tot gràcies a la meva mare, que em protegia i tirava endavant”.
“Cada persona té el seu context de vida i al final un milionari pot ser més infeliç que tu. Tot es redueix a com ets com a persona, com t’has criat i com vols viure la vida, també en base a les experiències. Sempre he valorat el poc que he tingut, valorar cada euro”, apuntava Lorenzo sobre el seu punt de vista de la vida
Tancant l’entrevista, Herson va aprofitar per enviar un missatge a tothom, tot ressaltant la paraula streetball i animant els lectors a baixar al carrer a descobrir-lo: “voldria fomentar la paraula del bàsquet de carrer, i tot el que s’aprèn d’això. L’esperit i sang que té un dominicà pot fer que tot noi s’endinsi en la modalitat”. Ha finalitzat remarcant que el seu objectiu és “representar l’streetball i vetllar perquè no sigui considerat menys que un jugador de la ACB. Per això proposo que vagi pujant, és més divertit i tothom preferiria veure un partit de Ballers abans que un Barça–Madrid de bàsquet”, finalitza el creador.
Foto de portada: Herson Lorenzo, @hers0n_ a Instagram, amb 174.000 seguidors. Autor: D.Jiménez.
