L’històric fundador del CE Sant Nicolau, Joan Vinyes, rebrà el guardó en l’anual trobada de l’associació Monbàsquet a Can Balsach el proper divendres 15 de maig, reconeixenent la seva feina ‘silenciosa’ durant més de tres dècades. Al llarg de l’entrevista, ha posat el focus en la necessitat de fer “soroll” per potenciar l’esport a la ciutat.
“És un orgull i molta satisfacció”. Amb aquesta senzillesa i emoció Vinyes, l’ànima del bàsquet al Sant Nicolau, s’expressava en saber que era guardonat en l’edició d’enguany. Pel que fa la vetllada de Monbàsquet, l’entitat reconeix cada any una figura vinculada al bàsquet local. Per al Joan, aquest premi no és només un trofeu personal, sinó un altaveu per a la tasca invisible que fan moltes persones.
El reconeixement: “Fer soroll”
Més enllà de la satisfacció personal que suposa un premi a tota una trajectòria, Vinyes ha destacat la transcendència de guardons com el que atorga Monbàsquet: “és molt important fer soroll en una etapa on tot és tan mediàtic”, assegurava. Tanmateix, afegia que actes d’aquest estil ajuden a visibilitzar la feina darrere d’un club i alhora contribueix al desenvolupament de l’esport local: “com més se’n parla, més ajuda a tot”.
Per un altre costat, Vinyes ha aprofitat per llançar un missatge per a la ciutat. Tot i elogiar l’èxit de tornejos de caire internacional i nacional com el Topbàsquet, que es disputa cada any, ha ressaltat que caldria que tots els clubs de la ciutat s’asseguin i “es pugui tenir un equip de nivell professional, com el té el Girona o el Lleida”. El reconeixement li arriba en un moment dolç, veient com un projecte que va néixer del no-res s’hagi consolidat com a capdavanter a la ciutat.
Un viatge de 33 anys
Durant l’entrevista, Vinyes ha recordat els inicis heroics del club, allà pel 1973: “vam començar sense instal·lacions”, relatava. Una de les anècdotes més sorprenents ha estat el record inicial d’arribar a l’escola i veure una pista de bàsquet de 24 per 14 que no complia ni de lluny amb els estàndards: “vam haver de llogar una nau davant l’escola per començar a jugar”.
Amb el suport dels pares, el club va començar a experimentar un gran creixement, guanyant espais emblemàtics al centre, que permetien poder practicar l’esport: “no m’hagués imaginat que això aniria així. És un orgull i em fa molta il·lusió veure ara tots els equips que hi tenim. Els pares han sigut molt importants”, confessava.
D’altra banda, va plegar de les seves funcions l’any 2005, quan van deixar definitivament la junta de l’escola i la presidència del club. Recentment però, va estar present a la celebració del 70è aniversari de l’escola. El premi Monbàsquet reconeix una filosofia de vida. Joan Vinyes ha refermat la seva convicció que l’esport “forma persones”.
