David Astals Barrera ha fet el pas endavant en aquest inici de temporada. Aquest sabadellenc de 20 anys del barri de Poblenou de la Salut, ens comenta en aquesta entrevista com veu al seu entrenador Gabri i com l’ha activat durant la pretemporada. També dels seus companys, el seu debut fa dos anys a Segona A. Especiament parla de la seva família que té sis carnets de socis, entre ells, els seus avis. És hora de conèixer més al ‘Chino‘ Astals.

David Astals exemplifica el que és un sabadellenc, arlequinat des d’infantil, que aconsegueix el somni de qualsevol noi que entrena a Olímpia i que debuta amb el primer equip. La seva il·lusió i les ganes de donar un cop de mà es veuen de seguida. Astals va tenir el premi de jugar de titular davant el Cornellà i està preparat per quan ho demani Gabri.

El 19 de setembre ha fet dos anys del teu debut amb el Sabadell a Vallecas. Com ho recordes?
És una cosa que mai oblidaré. Va ser una cosa màgica. És increïble amb 18 anys debutar amb aquesta samarreta i a Segona A i amb un camp com aquell. Recordo especialment una jugada que vaig robar la pilota i Josu gairebé marca gol de lluny. Tenia jugadors com Stoichkov, Aaron Rey, Undabarrena que em van ajudar molt i em van tractar molt bé i són a grans equips.

Repassem els teus inicis…
Vaig néixer a Bienvenida, un poble de Badajoz, i quan tenia dues setmanes la família ja va venir cap a Sabadell, al barri de Poblenou on hi ha molta gent de Bienvenida. Vaig començar a jugar al Polinyà, però per problemes econòmics va desaparèixer. Em van parlar molt bé de l’Escola Futbol Sabadell de Lino i Tanco i vaig estar-hi fins al segon any d’aleví. I ja a l’infantil vaig entrar al Sabadell. Fins ara. Per això és un somni ser al primer equip del Sabadell.

Eres l’únic sabadellenc i ara ha canviat la història. Com ho veus?
Això ja és un tema pel club. Aquest any tenim a Montero i Sergi Garcia i a més es nota com es donen oportunitats a gent del filial que ha pujat a entrenar o que han debutat com Piñol i Vargas, que poden ser perfectament al primer equip.

Un estiu complicat i també per tu que vas acabar el contracte… i després et van renovar. Com va ser?
Va ser una mica estrany. L’anterior director esportiu no tenia idea que passaria. Més tard quan va entrar Jaume (Milà) i Gerard Escoda va ser diferent. Jo havia coincidit amb Jaume al juvenil i em va comentar que em renovarien perquè sabien que podia aportar coses al planter.

Qui et va posar les piles va ser el mateix Gabri a la pretemporada, oi?
Sí, va ser molt important aquella xerrada. Va parlar amb mi i va dir que havia de fer un pas endavant i demostrar el que tenia dins. Havia d’oblidar-me del passat i tirar endavant. Em va venir molt bé. Reconec que la temporada passada ho havia passat malament amb dos trencaments del quàdriceps. No vaig tenir minuts i vaig perdre la confiança. Em va servir de molt.

Vas començar la pretemporada com a capità, però a la lliga tens el 26, que és número del filial…
Això de capità va ser una anècdota perquè érem molt pocs de la temporada passada. I el número 26? Dona igual. Jo el que vull és ajudar l’equip amb el número que sigui i on sigui.

Diumenge toca el Calahorra a l’Estadi. Davant el Cornellà va ser la teva primera titularitat. Un premi a la constància.
L’entrenador m’ho va dir durant la xerrada abans del partit. En aquell moment estava una mica nerviós i el primer pensament va ser no perdre l’oportunitat. Un cop vaig trepitjar la gespa ja estava tranquil i vaig quedar content del partit i sobretot de la victòria. Vaig jugar d’interior a la banda de Sergi. Dona gust jugar al seu costat.

Què pensa la teva família?
Està molt contenta. La temporada passada ho passaven malament perquè no jugava i estaven acostumats que jugues tot. El meu avi José es va posar a plorar al camp quan va veure que era titular. Va ser molt especial. Els meus dos avis són socis, també el meu pare, la meva mare, la meva germana i el meu carnet li deixo a la meva parella. També hi ha més gent que em venen a veure.

Gabri us ha donat aquesta confiança i ja són 23 els jugadors que ha utilitzat en quatre partits.
Ell mateix ho va dir un dia. És una plantilla molt completa i està tranquil. Si surten 11 jugadors hi ha 11 jugadors més preparats. Aquest any no hi ha tanta maduresa o experiència, però tots estem per ajudar. Pinyol i Vargas són dos exemples de jugadors del B que ja han debutat. Em vaig alegrar molt per ells. Gabri no mira si son jugadors del filial o del primer equip.

Amb qui et portes millor dels teus companys?
Amb tots. La veritat és que m’ha sorprès perquè en poc temps hem fet un grup molt bo. Tinc més confiança amb Altimira, ja que ens coneixem des de juvenils. Sergi, Guillem (Molina), César (Morgado) i dels nous amb ‘Carri’ (Carrión), ja que anem junts amb el cotxe quan anem a Sant Oleguer. Em recorda a Dani Sánchez, per ser també andalús.

Tu que coneixes bé a Altimira. Com el veus?
Em va sorprendre molt quan va tornar la temporada passada. El conec des de juvenil i després de ser un any fora es va notar el canvi físicament. M’alegro molt que continuï amb nosaltres i seguir jugant junts.

I què em pots dir de Morgado, després de superar la greu lesió?
Me n’alegro moltíssim que hagi tornat després del malament que ho ha passat amb una lesió tan llarga. Sempre hem estat al seu costat i és un gran company i persona.

David Astals ja ha fet el pas endavant.

Foto portada: David Astals a la Nova Creu Alta. Autor: J.Sánchez