Quico Díaz és un dels millors entrenadors de Sabadell pel seu carisma i la seva trajectòria de 20 anys a les banquetes de Sabadell Nord, Mercantil, Rubí, Sant Quirze, Cerdanyola, Prat, Castellar, Sant Cugat, entre altres. Per primer cop en molts anys es troba sense equip després de set exitosos anys al Sabadell Nord.
Díaz és una veu molt autoritzada per parlar del futbol a Sabadell i més enllà de la nostra ciutat.
Com ha estat el primer cap de setmana de futbol sense pertànyer a un club?
Com sempre. Només que abans em fixava més en els rivals del meu equip. Divendres vaig veure el nostre Sabadell. Dissabte el Cerdanyola B, el Mercantil C on juga un dels meus fills (l’altre juga a La Romànica i està lesionat) Diumenge al matí vaig veure, el Sabadell Nord, que em va agradar molt contra l’Horta i a la tarda el Cerdanyola-Europa.
Comencem pel Sabadell. Que opina d’aquest inici de temporada tan fluix?
Primer s’ha de tenir tranquil·litat amb el Sabadell. Antonio [Hidalgo] té molts jugadors nous i alguns d’ells van arribar quan havia començat la lliga i és el moment que han d’agafar la idea de joc. Això sí, quan passen les jornades i no aconsegueixes els resultats suposa una pressió extra que no ajuda a ningú. Part de l’afició xiula com l’altre dia i arriben els nervis.
Traient els filials que són una altra història, el Sabadell té un dels pressupostos més alts de la categoria i hauria d’estar dalt al final de temporada.
Per què no hi ha jugadors de la ciutat al primer equip? Aquest any el jove David Astals és l’únic.
És la pregunta del milió. D’entrada, el futbolista amb projecció ja des de cadets marxa al Barça, al Real Madrid o a l’Espanyol. Actualment el futbol base del Sabadell a nivell de categories ha millorat com al juvenil de Divisió d’Honor però la majoria de jugadors són de fora.
A més els equips de futbol base de barri de la ciutat estan en decadència. Can Rull RT, Mercantil i Sabadell tenen una quantitat exagerada de jugadors i la resta d’equips fan el que poden.
I en aquesta línia, per què als anys 80, jugadors de Sabadell com Lino, Saura o Roberto van arribar a Primera Divisió des del Sabadell i des de fa molt no hi ha manera?
Crec que Manolo García va ser l’últim jugador de la ciutat que va fer carrera. Fa uns anys amb el filial a Tercera sí que van sorgir jugadors com Agus Medina, que ara és a la Ponferradina. Puntualment va jugar un any, Eloi Gila que és el capità del Cornellà o Pere Martínez al Llagostera que mai ha jugat al Sabadell. Els diferents responsables de planificar la plantilla que hi ha hagut durant tot aquest temps han mirat sempre més enllà de la comarca. Primer, perquè han vingut de fora, no només de la comarca, sinó també de Catalunya i desconeixen la realitat del futbol de casa nostra. A l’Olot sí que han mirat per jugadors de la terra, però també és cert que el mirall del Sabadell és jugar a Segona A. És la nostra categoria per història i on hauríem de ser i els representants porten jugadors de fora perquè tenen més confiança en ells i ja han jugat alguns en aquestes categories.
Parlem ara del seu Sabadell Nord. Set anys allà on va assolir l’ascens a Primera Catalana. Fa uns dies que va deixar la direcció esportiva. Com el va veure el primer partit?
D’entrada, sempre que pugui ajudaré al Sabadell Nord en tot el que sigui. Han estat anys molt intensos. He deixat la direcció esportiva on estava l’últim any perquè torno a tenir el ‘mono’ de tornar a entrenar. Em va agradar molt l’equip. Van jugar molt bé i es va veure un gran ambient a les grades. Van guanyar 2-1 a l’Horta que és un equip com la majoria que hi ha al grup que ha jugat les darreres temporades a Tercera Divisió. L’objectiu de mantenir la categoria és molt complicat perquè baixen tres o fins i tot, quatre dels 14 equips, una barbaritat. Però si l’equip de Pablo Becerril juga com ho va fer diumenge, és una bona senyal. Va ser maco veure tant ambient després de la pandèmia.
A Segona Catalana, hi són Can Rull RT, Sabadellenca, Tibidabo i Sabadell B com els veu en aquest inici de curs.
El Can Rull RT juga de memòria. Tenen el mateix equip des de fa temps. L’ascens de la temporada passada és una motivació extra i més en aquest any on a Segona Catalana, l’ascens no és tan difícil com d’altres anys, ja que pugen directament dos equips [van empatar a 1 contra l’Avià al debut]. El Sabadell B té un equip molt jove amb jugadors de qualitat que venen del juvenil de Divisió d’Honor de l’any passat i jugadors de fora. Sempre és difícil pel filial [Al primer partit van caure 1-0 davant el Joanenc]. El Tibidabo és una altra història. Leoncio ha agafat l’equip i el primer dia van guanyar en un camp tan difícil com és el Berga. Molt de mèrit. Per la seva part, la Sabadellenca és al grup cinquè, que veig més difícil que l’altre. Ho tindrà complicat com va passar amb la derrota del primer dia, però Jesús [‘Betis’] el seu entrenador ben segur que ho traurà endavant.
Foto portada: l’entrenador Quico Díaz. Autor: cedida.
