La sabadellenca Eva Olid Nicolás és l’entrenadora del Hearts d’Edimburg de la Primera Divisió escocesa femenina de futbol. Abans va entrenar a l’academia del Houston Dynamo als Estats Units. Olid ha tingut el reconeixement a l’estranger que no li han donat a casa nostra.
Aquesta és la seva història.
Com és la vida de l’entrenadora del Hearts d’Escòcia?
La veritat és que no paro en tot el dia. Arribo al matí a l’acadèmia i marxo a les nou de la nit. Tot és el molt intens i molt professional, Preparo els partits i els entrenaments i estic totalment centrada a la feina, tinc poca vida social. Això si, millor ser a Edimburg que és una gran ciutat que a altres llocs que he estat.
El Hearts femení és com Braveheart davant gegants com el Celtic o Glasgow Rangers?
Bé, la veritat és que hi ha una diferència molt gran entre aquests equips i nosaltres estem en un grup de quatre o cinc per no baixar de categoria. A l’última jornada vam aconseguir una victòria molt important davant el Partick Thistle per 2 a 3 i ara tenim dos partits de la nostra lliga. Ha estat un inici complicat, per ser nova i des del club volien aplicar un estil nou. Per això em van fitxar. Porto només des de l’agost i som al principi.
Un estil nou? Quin son els teus referents a la banqueta?
M’agraden entrenadors humils que van de cara i diuen les coses clares com Pacheta. Entrenadors dels quals s’aprenen moltes coses com Marcelo Bielsa, Jurgen Klopp i també Paco Jémez. M’agrada tenir la possessió de la pilota i arribar en jugada. Al Hearts van pensar en mi en un projecte a llarg termini. Òbviament per créixer hem de competir. La base de les meves jugadors tenen 17-18 anys. Hi ha alguna que té 24 i una 30, això si, totes són escoceses.
Com va ser l’arribada a Escòcia?
A casa no sortia res interessant i volia provar fora de nou. Van contactar amb mi des del Hearts per canviar la manera de jugar de l’equip. No volien una entrenadora d’Escòcia sinó algú per canviar l’estil de joc. El projecte és a tres anys i estic encantada de ser aquí. Hem jugat partit amb 6.000 persones al camp, una cosa impensable a casa.
Recapitulem, una mica, quan vas començar al futbol?
Recordo que tenia 10 anys ja li vaig dir al meu pare que volia jugar al futbol. Llavors era molt diferent d’ara i havien molt pocs equips femenins. Vaig jugar al Sabadell i també a La Planada.
Quan vas canviar el xip de jugadora cap a entrenadora?
Vaig veure que tal com estava el futbol femení, el millor era pensar en els estudis. Vaig estudiar Magisteri en Llengua Anglesa i Magisteri d’Educació Física. Sempre m’ha agradat l’ensenyança i l’esport.
Queda clar que no t’has equivocat amb l’aposta per l’educació. Com va ser marxar de Ca n’Oriac a Houston?
Precisament va ser gràcies a una companya dels estudis que em va trucar la seva parella i em va oferir portar l’equip de l’Acadèmia de Houston al torneig MIC que es fa a Catalunya. Va ser una prova i els va agradar com entrenava. Llavors em van oferir anar als Estats Units a portar l’Acadèmia de les jugadores sub-18-19. Va ser com un somni fet realitat.
Estats Units és la meca del futbol femení. Que tal l’experiència?
Allà el meu treball era a l’Acadèmia que tenien a Louisiana. El més complicat era que vivien en una d’aquelles urbanitzacions familiars, on no tenia contacte pràcticament amb ningú. La gent era molt tancada i havia d’agafar el cotxe per tot. Va estar un any allà, Era feliç amb el que feia. Era on volia, dintre del món professional, al país de les campiones del món, però era molt lluny de casa meva.
Com va ser la tornada des d’Estats Units cap a casa?
Va ser el contrast. Als Estats Units estava bé professionalment, però sense la família i aquí, estava amb la meva gent, però de seguida vaig comprovar que el futbol femení està molt malament. Per exemple vaig rebre una oferta d’un club del país, per entrenar però havia de viure en un pis amb jugadores. Evidentment no és el que volia.
Doncs aquesta temporada era la de la professionalització del futbol femení.
Del futbol femení a Espanya només poden dir que són professionals un parell d’equips, la resta està molt malament i amb les poques ofertes i dolentes que vaig rebre, vaig veure clar que havia de marxar fora. Vaig rebre una oferta de Mèxic però no em va agradar molt més la d’Escòcia pel projecte i també per ser més a prop de casa. Aquí soc feliç.
Foto portada: Eva Olid, entrenadora del Hearts a Escòcia.
