La sabadellenca Eva Olid ha assolit el cim del futbol escocès. Després de cinc temporades al capdavant del Hearts, l’entrenadora ha fet realitat el gran objectiu amb què va aterrar al club: guanyar la lliga i convertir-lo en un equip guanyador. En una lliga dominada per potències com el Rangers o el Glasgow City, Olid ha protagonitzat una autèntica gesta, transformant un conjunt amateur en campió de lliga i classificant-lo per a la fase prèvia de la UEFA Women’s Champions League. Una fita històrica que també li ha valgut el reconeixement individual com a millor entrenadora de l’any 2025.
Ara, després de cinc temporades dedicades a portar el Hearts a l’elit del futbol femení escocès, Eva Olid posa punt final a la seva etapa al club. Una decisió que, segons explica, ja estava presa des del mes de febrer. “La decisió es va prendre perquè el club i jo teníem ambicions diferents. Si em quedo és per anar a guanyar títols i per fer això cal invertir. Ells van preferir no tenir aquesta ambició”, admet l’entrenadora sabadellenca.
Olid contextualitza la seva sortida en un moment delicat per al futbol femení escocès, marcat per la marxa de moltes jugadores cap a les categories angleses. Davant aquesta situació, assegura, la directiva del Hearts va optar per reduir el pressupost, un escenari que va acabar fent incompatibles els objectius esportius del club i els de la tècnica catalana. No obstant això, la tècnica sabadellenca assegura que marxa amb la satisfacció d’haver complert la missió amb què va arribar al Hearts. Després de cinc anys al capdavant de l’equip, deixa el club en el millor moment de la seva història,
La reacció d’un vestidor que mai es va rendir
Saber que abandonaria el club al final de la temporada mentre afrontava el tram més exigent del curs va suposar un repte emocional per a Eva Olid. Després de mesos de treball i dedicació, el gran objectiu es va acabar fent realitat, tot i que amb sentiments contradictoris. “Quan ens vam classificar per a la Champions em va fer una mica de tristesa, perquè jo no hi seré la temporada vinent”, reconeix.
El camí fins a l’èxit, però, no va ser senzill. La decisió de posar punt final a la seva etapa al Hearts, presa i consensuada el mes de febrer, es va comunicar a la plantilla coincidint amb una aturada internacional de tres setmanes. L’objectiu era que les jugadores disposessin de temps per assimilar la notícia abans d’encarar el tram decisiu de la temporada. “Feia temps que tenia clar que els ho volia comunicar. Hi havia tres setmanes sense competició i em va semblar el moment més adequat”, recorda Olid.
Quan la competició domèstica es va reprendre, el Hearts va encadenar victòries de prestigi contra rivals directes com el Rangers i el Glasgow City, una ratxa que va catapultar l’equip fins al lideratge de la lliga. Per a Olid, aquelles setmanes van ser especialment intenses: “Vaig tenir una lluita interna perquè no volia que la meva decisió les afectés. Només ens centràvem a guanyar el següent partit”, explicava
La resposta de la plantilla, però, va superar totes les expectatives de la tècnica sabadellenca. “Va ser molt maca. Les jugadores competien amb encara més força i, quan tot va acabar, em van confessar que també havien lluitat per mi. Com a entrenadora, és una de les coses més boniques que pots viure”, afirmava emocionada.
La lliga, la cirereta a un objectiu de cinc anys
“Ha estat perfecte. Qui m’ho havia de dir”, resumeix Eva Olid quan recorda el moment d’aixecar el títol de lliga. La sabadellenca ha culminat una transformació històrica al Hearts, convertint un equip amateur en un conjunt campió. Un canvi que, assegura, s’ha construït molt més des de l’aspecte mental que no pas des del terreny de joc. “Havia de fer creure a les jugadores que podien guanyar títols. Ningú confiava en aquest equip, ni tan sols elles mateixes”, explicava.
Per arribar fins aquí, Olid destaca que el procés ha anat molt més enllà dels resultats. Ha liderat una profunda feina de captació de talent, incorporant jugadores i ajudant-les a créixer tant esportivament com personalment. “Ha estat un procés molt bonic”, resumeix. Però el viatge no només ha transformat l’equip, sinó també la mateixa entrenadora. “M’he adonat que el més important són les persones. El futbol és un negoci, sí, però darrere hi ha persones de veritat. Acabes establint connexions increïbles. Som una família, ens ajudem els uns als altres, i això és el més bonic de tot”, reflexionava.
Tanmateix, Olid no només ha estat clau en la transformació esportiva del Hearts, sinó també en la professionalització de l’estructura del club i en la consolidació de la seva aposta pel futbol femení. La sabadellenca assegura que sempre ha sentit el projecte com una cosa pròpia. “He tingut la sensació que aquest era el meu projecte, que l’he construït jo. Només demanava les eines necessàries per anar fent petits canvis”.
El creixement personal per tocar el cel
Què ha canviat de l’Eva que va arribar al Hearts respecte a la que ara se’n va? Cinc anys després, la resposta va molt més enllà dels títols. L’experiència, la maduresa i l’aprenentatge han marcat un procés de creixement tant professional com personal. Però els inicis no van ser fàcils. Arribar sola a un país nou, amb una llengua, una cultura i una manera d’entendre el futbol diferents, va posar-la a prova des del primer dia. “Quan arribes a un país nou i sola, on la cultura és diferent, els primers mesos van ser difícils. Vaig perdre deu quilos”, recorda.
Aquell període d’adaptació va ser una autèntica lluita, però també una etapa decisiva per convertir-se en l’entrenadora que és avui. Amb el pas del temps va aprendre a gestionar les dificultats i a liderar un vestidor des d’una perspectiva molt més humana. “El que més he crescut com a entrenadora és en la gestió de les persones, de les emocions”.
Per a Olid, una de les claus de l’èxit d’un vestidor és conèixer a fons cada jugadora, entendre què necessita en cada moment i ajudar-la a extreure la seva millor versió. “És un procés constant d’intentar connectar amb elles i entendre-les”. Amb el pas del temps, assegura, aquest treball acaba generant un vincle molt fort dins del grup.
Tanmateix, la tècnica sabadellenca també posa l’accent en dos valors que considera imprescindibles per liderar un equip: la transparència i l’honestedat. “Has de ser clara i sincera amb les jugadores. Elles han de saber sempre què esperes d’elles i què poden esperar de tu”.
Viure cinc anys sola al Regne Unit també ha suposat un repte en l’àmbit personal. Tot i la distància amb la família, Olid assegura que ha tingut la sort de trobar persones que l’han ajudat des del primer dia a adaptar-se a una nova vida. Des de l’idioma fins a la mudança o els tràmits del dia a dia, el suport del seu entorn ha estat determinant per superar els moments més complicats. “Seran amics per a tota la vida. Quan no tens la família a prop, comptar amb aquest suport és imprescindible”.
Els seus inicis, lluny dels luxes
Olid va fer les primeres passes al Sabadell Inclusiu, entrenant infants i joves en situació de vulnerabilitat, una experiència que encara avui recorda amb estima. “Va ser una de les millors experiències de la meva vida. T’ho agraeixen tot”, afirmava. En aquells inicis, viure del futbol era gairebé una utopia. Per tirar endavant, compaginava diverses feines. “Entrenava un equip amateur femení, feia campus d’estiu a Sant Quirze… Havia de tenir tres o quatre feines i, a més, sovint hi posava diners de la meva butxaca perquè els desplaçaments i la benzina els pagava jo”, recordava.
Tot i les dificultats dels inicis, Olid recorda aquella etapa amb orgull. Criada a Ca n’Oriac, assegura que els seus orígens continuen definint-la. “He viscut i continuo vivint a Ca n’Oriac. Em sento molt orgullosa de qui soc. Continuo sent la mateixa persona; l’experiència és el que m’ha fet millor”. Abans d’aterrar al Hearts, la sabadellenca, graduada en Magisteri, va treballar als Estats Units. L’arribada de la Covid, però, va aturar les competicions esportives i la va portar a dedicar-se temporalment a la docència.
Una de les grans lliçons que ha extret d’aquests anys és que darrere de qualsevol èxit hi ha una enorme dosi d’esforç i sacrifici. Quan va arribar a Escòcia, fa cinc anys, el futbol femení encara era lluny del creixement que viu avui i apostar-hi era gairebé un salt al buit. “La gent ha de ser conscient de l’esforç i el sacrifici que fem. Renuncies a moltes coses de la teva vida personal. Has de sortir de casa, viatjar, no saber on acabaràs… però si hi vas, hi vas amb tot”, reflexionava.
Propera il·lusió?
Hi ha una nova il·lusió a l’horitzó per a Eva Olid? Un nou repte a la banqueta? De moment, la sabadellenca prefereix no avançar esdeveniments. Entre rialles, concloía assegurant que la seva única prioritat és tornar a casa i gaudir d’un descans més que merescut al costat de la família. “Vull passar temps amb la família. Ja he deixat el pis d’Escòcia i ara toca desconnectar. Han estat uns anys amb la ment treballant les 24 hores del dia: abans, durant i després dels partits, preparant entrenaments i pensant en el següent rival”.
