Òscar Rubio: “Al Sabadell he viscut una muntanya russa de sensacions”

Òscar Rubio Fauria (Lleida, 14-5-1984) farà 38 anys aquest dissabte coincidint amb el partit a la Nova Creu Alta davant la UE Cornellà. Rubio fa cinc temporades que és al Sabadell i defineix com “un encert” l’arribada després de ser tot un símbol al seu Lleida. Pedro Munitis va dir d’ell que “es veia representat” en ell. Rubio és el primer jugador que arriba cada dia al camp a entrenar i les seves xerrades amb el ‘Mago’ Jordi Bransuela formen part del particular dia a dia del lleidatà.

Òscar va arribar la temporada 2017-18 al Sabadell – la primera d’Esteve Calzada – i en aquest temps s’ha convertit en un exemple de polivalència i esforç en la línia que, va marcar Toni Lao entre d’altres a la posició de lateral dret. Aposta per donar-ho tot cada partit i té la clau de l’èxit dels equips que són a dalt a la classificació. Ho veiem.

T’agrada tant el futbol que fins i tot el dia del teu 38è aniversari tens partit i dels importants.
(Ríu). Sí, i a més contra el Cornellà que hi ha molta rivalitat i és un partit important i més quan arriba el final de temporada.

Molt de Lleida i també ja ets un sabadellenc més.
Fa molts anys que soc ja aquí i des del primer dia que vaig arribar, m’he trobat com a casa i aquí segueixo. Vaig encertar en la decisió de marxar del Lleida que era casa meva i venir al Sabadell i només tinc paraules bones. Tothom m’ha acollit molt bé.

El ‘Motoret’ Sala, David de Navas i ara tu. Exemples de jugadors veterans que han calat a l’afició. Quin és el teu secret?
Les meves senyes d’identitat són les d’un jugador d’equip molt treballador que ho dona tot al camp. I a més les lesions m’han respectat molt durant aquest temps.

El teu entrenador, Pedro Munitis va dir que es sentia reflectit amb tu.
Molt agraït de la seva consideració i a més una persona que no només com a entrenador sinó també, com a jugador ha tingut la carrera amb bastant més alt nivell que jo. Suposo que es refereix a la constància i de ser treballador.

Jordi Bransuela diu que pràcticament obres l’Estadi amb ell
Tinc una relació molt especial amb ell, perquè ja són molts anys. Per la meva forma de ser, sempre intento que si alguna cosa m’ha sortit malament, no hagi sigut per falta d’entrenament. En aquest sentit, soc bastant constant en el tema dels entrenaments. Soc una persona que acostumo a aixecar-me aviat i a les vuit del matí, com no puc quedar-me a casa, ja vinc cap a l’Estadi i començo a fer coses. I aquestes hores quan només estem tot dos sols, parlem i ens crea un vincle especial. També ha estat jugador i es veu la seva qualitat.

També diu que ets com el Carles Puyol i retalles els terminis amb les lesions.
He tingut sort que sempre que he tingut lesions, he aconseguit escurçar els terminis. També quan et matxaques molt tens aquesta fortuna. A la primera temporada vaig tenir un esquinç del genoll lateral intern i va evolucionar bé la cosa i vaig escurçar. I a la lesió d’ara també era una lesió que havia tingut en l’altra cama i sabia quines eren les sensacions. Arran d’això, poder per això he arribat abans.

Aquests 5 anys que has viscut al club són per escriure un llibre oi?
Al Sabadell he viscut una muntanya russa de sensacions per bo com per dolent. El balanç és molt positiu. Vam obtenir un ascens. La pena va ser, no salvar-nos per un gol que no va marcar el Rayo a l’última jornada. Aquest any que no van començar bé, hem tingut la sort de redreçar el rumb i ara estem amb opcions de lluitar pel play-off que era el que es parlava des de l’inici.

Olot – Marbella. Que et ve al cap?
El dia d’Olot va ser apoteòsic amb tota la gent que va anar. Un xut d’adrenalina que va ser clau per un any després assolir l’ascens a Marbella. Des que vaig deixar de jugar a Segona després de ser a l’Alabès, el meu objectiu era jugar algun dia. Per sort ho vam aconseguir. Va ser com una lliçó de vida. Per molt que passin els anys i vegis que estàs al final de la teva carrera si insisteixes al final ho pots aconseguir. I a més amb la satisfacció doble de tornar a la categoria que el Sabadell es mereixia.

El Sabadell ja és l’equip menys golejat i està a dalt. Poques vegades falla aquesta dita
Sempre ho dic. Al final, els grans equips i els que estan lluitant per estar a dalt són els que tenen solidesa defensiva. Els bons equips es construeixen a través d’això. Sabem que sinó ens marquen gol, nosaltres podem marcar perquè tenim molta dinàmica amb jugadors que poden desequilibrar el partit. Arran de no encaixar és com van començar la ratxa de 12 partits sense perdre i anar pujant posicions a la taula.

El teu pare va ser també un símbol al Lleida. I al planter passa el mateix amb els pares de Cèsar Morgado, Iago Indias o Sergi Altimira. Predestinació?
És casualitat. Sí que al final quan el teu pare juga el futbol ho mames des que neixes, està sempre el cap. Costa menys prendre la decisió de ser futbolista

Els aficionats ja estaran pendents divendres del Linense-Linares, etc. Tu com et prens cada jornada?
No soc de mirar la classificació ni quan vas bé ni quan vas malament. Al final, l’únic que depèn és el que fas tu, Ja pots mirar que si perd aquest equip o si guanya l’altre, però si no guanyes tu, de poc val. Només ens centrem en el pròxim partit i preparar-ho durant tota la setmana al màxim, els punts bons o febles del rival i nosaltres arribar al 100% per aconseguir un bon resultat. Després del nostre resultat ja pots mirar el que han fet la resta de partits.

Ets el més ‘catxondo’ en les fotos post partit al vestidor?
(Riu). Va haver-hi una època que se m encenia la bombeta i feia coses estrafolàries però si al final és un moment amb l’alegria que has aconseguit una victòria. El primer que em passa pel cap i si ajuda a la gent a estar contenta ja està bé.

On pot acabar aquest Sabadell?
Estem pensant en aquesta jornada i després als partits que queden. Òbviament estem a la lluita, però no pensem res més que en el següent partit. Més que res per no desviar l’atenció. Per seguir dalt el que hem de fer és concentrar-nos en el partit. A les últimes jornades has de treure molts punts i qui es despisti quedarà fora. Nosaltres hem d’entrenar al màxim, donar més del 100% i així arribarem al final amb moltes garanties.

Al final, quin factor veus més important. Físic, mental, tècnic?
Tot plegat, depèn una mica. El tema mental és molt important Si estàs bé mentalment on no arriben les cames arriba el cap. En el meu cas, que jo no soc un virtuós tècnicament al final és més físic. Vaig més el gimnàs per estar físicament bé. Tot suma.

Óscar Rubio sempre suma, més enllà del 38 d’aquest dissabte. Felicitats.

Foto portada: Òscar Rubio, dijous passat a l’Estadi. Autor: J.Sánchez