Virginia Garcia exemplifica l’amor pel futbol a Sabadell. Quan era petita i li deien que es dediqués a un ‘esport de noies’. Porta jugant tota la vida i és un dels noms per entendre la lluita femenina al món del futbol. Ha jugat a La Planada, Can Rull (FS Sabadell), Sabadell Nord etc… Ara ja pensa com a entrenadora i ajuda al CE Sabadell en tot el que pot. A més de la seva experiència vol desenvolupar la seva aposta de creixement com a coach.
Ara que el boom del Barça, malgrat la derrota a la final de la Champions, ha posat l’eco en boca de tots, és bon moment per parlar amb ella. Ha jugat al costat de Carol Férez (jugadora de Primera), d’Eva Olid (entrenadora del Hearts d’Escocia). Virginia Garcia, igual que Carola Rodríguez (FS Sabadell), són els noms que tothom reconeix a la ciutat en clau femenina de futbol.
Quants anys portes jugant?
He jugat des de sempre però a nivell federat des del 17 i ara que he complert 44. Recordo primer al FS Sabadell Femení Rómulo Tronchoni, abans de crear la secció de futbol sala. Després durant molts anys amb La Planada que va ser una bona etapa amb jugadores que han triomfat a Primera. Més tard van crear l’equip femení al Sabadell Nord i tot plegat ara aquesta temporada ajudant a dos dels equips del CE Sabadell.
Com recordes la Copa de la Reina que va guanyar el Sabadell l’any 2003?
Com a futbolista va ser especial veure com el Sabadell estava a dalt. Recordo que jo vaig debutar quan hi havia Santi Fernández (que va ser l’entrenador d’aquella Copa). M’agradaria veure com les noies que jugaven a futbol es podien dedicar. Veia des de fora com feien les coses.
T’ha tocat fer de tot i amb algun peatge, oi?
La veritat és que he fet de tot. El meu món és el futbol. Si faltava una portera, no em costava res posar-me sota pals. Em vaig trencar per dos cops els lligaments creuats i també tinc mig menisc fora. Crec que només he parat durant la maternitat”
Com veus el boom del futbol femení?
La publicitat ajuda però sobretot, és molt important que les noies puguin jugar ja des de prebenjamines i benjamines. Des de petites ja es nota la qualitat d’algunes per exemple a l’hora de fer un control. Ja veuen que poden jugar a futbol. Tant de bo creixin les fitxes federatives.
Una situació molt diferent de quan tu eres petita, oi?
Jo amb 9 anys ja jugava a fulbet i als 11 recordo que estava al Pau Casals i em van dir de ‘fer un esport de noies’. Vaig canviar i fins i tot vaig jugar al bàsquet als Salesians a Sol i Padrís.
Això ‘d’esport de noies’, sona ara a prehistòria però no queda tan lluny…
Així era. Em van dir que fes un esport de noies. Ara és una altra història. En el meu cas tot va canviar quan vaig veure un dia un adhesiu del FS Sabadell Femení, vaig preguntar i va ser quan vaig començar ja com a federada. He vist jugadores molt bones que ja tenien molta qualitat en un moment que no era tan fàcil com ara. Recordo Ana Cris que venia a jugar des de Castellar o la Carol (Férez) que ja ens deixava sense paraules”.
A hores d’ara, penses com a jugadora o com a entrenadora.
M’agradaria encara jugar un any més i si ser entrenadora. De fet, tothom em diu que ja seria hora. Però sobretot el que vull ser és ser coach i acompanyar els esportistes perquè millorin els seus resultats tant en l’àmbit individual com a col.lectiu. Això és part del ‘movimiento interno‘.
Explica’m una mica com és això del ‘movimiento interno‘.
Tot suma. I en aquest cas, volem entrenar una part de l’esportista que no s’entrena i aquesta és la part energètica que sí es treballa a altres països. S’ha comprovat tant en esportistes individuals com en equips que t’ajuda a tenir un rendiment més òptim i també a prevenir lesions. També fem visualitzacions amb coses que els esportistes normalment es poden trobar. Treball aspectes com la concentració i millores pel cos. Un exemple. Hi ha vegades que el teu físic no pot més, però mentalment sí que pots arribar.
Foto portada: Virginia Garcia a la Nova Creu Alta. Autor: J.Sánchez
