El sabadellenc Adrián Martín, que treballa a la peixateria familiar durant el matí i dedica les tardes als entrenaments, ha assolit l’olimp de les curses d’obstacles, aconseguint la tercera posició al Mundial de Göteborg, a Suècia. De petit havia jugat a futbol i va descobrir aquesta disciplina gairebé per casualitat, però amb els anys, juntament amb el seu germà, ha fet realitat un somni que perseguia amb perseverança i passió.
“Recordo la meva primera cursa com la que més he gaudit. Era una prova popular i ens va captivar l’esport”, rememora Martín sobre els seus inicis en aquesta disciplina. Les curses d’obstacles, conegudes com a OCR, es disputen en circuits tancats que sovint travessen muntanyes i senders, i que posen a prova els participants amb reptes físics com escalar murs o superar barreres. La velocitat i la resistència decideixen el guanyador. Tot i que encara es tracta d’un esport relativament desconegut, formats televisius d’entreteniment com Wipe Out s’han inspirat en proves d’aquest estil. “Ens vam anar informant i finalment vam trobar un entrenador. La primera competició oficial va ser a Barcelona”, afegeix.
Com va començar tot? Martín explica que el seu somni neix d’un gran sacrifici i de moltes hores de treball. Al matí feia de peixater al negoci familiar i, a la tarda, dedicava el temps a entrenar per perseguir allò que li bategava dins: “Abans jugava a futbol i tenia una base atlètica, però en aquest esport cal ser complet en totes les àrees”. Juntament amb el seu germà, va començar a buscar curses d’obstacles, a cuidar-se des del punt de vista nutricional i a trobar un entrenador. Tot i no ser professional, assegura que “volia entrenar com un atleta d’alt rendiment, perquè és la meva passió”.
El dia a dia i la preparació d’Adrián Martín
La seva jornada comença a les 6:30 del matí, quan aixeca la persiana de la peixateria familiar i hi treballa fins a les 14:30, després de vuit llargues hores de dedicació. Tot just plega, dinar ràpidament al mateix establiment i marxa cap a l’entrenament. A les tardes, tres o quatre cops per setmana, es concentra en sessions de suspensió, pràctica d’obstacles i exercicis d’adherència a les superfícies:
“Hi ha molts dies que he de doblar”, admet. “El que més gaudeixo és entrenar per la muntanya. És diferent. Busco sempre camins alternatius. També m’encanta la pràctica d’obstacles. Si algú vol fer una cosa, s’ho pot compaginar amb la feina”, afirmava el sabadellenc sobre la seva preparació i com gestiona les hores de feina i entrenament
A banda de la preparació física, un aspecte que tot esportista ha d’afinar és la fortalesa mental, especialment en una disciplina de gran exigència: “Són curses dures, de córrer, de saltar, d’agafar una càrrega”. Abans de cada prova, explica, estudia amb detall el recorregut, planifica a consciència la manera d’afrontar els obstacles i es prepara a fons per arribar en les millors condicions a la competició.
Resiliència i autosuperació
Tothom guarda dins seu una història de superació, un obstacle que et fa dubtar si el camí s’ha acabat o encara queda per recórrer, i l’Adrián no n’és cap excepció. Fa sis anys, diu, va tornar a néixer. Un greu accident cranial, acompanyat d’un sagnat cerebral, el va deixar al límit, sense gairebé esperances de tornar a practicar esport: “Va ser un cop dur, vaig trigar un any a recuperar-me i els metges em deien que no podria seguir”.
“Vaig tenir un xoc de front i vaig convulsionar, perdent el coneixement. Ha sigut el cop més dur que he hagut d’afrontar. Em va costar molt tornar, però em vaig acabar recuperant i la lesió em va fer més tornar més fort”, apuntava Martín.
Com es supera un xoc així? L’Adrián recorda aquella etapa com un dels moments més difícils de la seva vida, especialment per la dificultat de tornar al màxim nivell després de tanta inactivitat i mesos entre hospitals i sessions de rehabilitació: “Ho vaig passar bastant malament, tenia molts dolors d’esquena i tot el cos em tremolava”. Al cap de mig any de recuperació, va tornar a córrer i a intentar superar obstacles, tot i que el seu cos encara no estava preparat: “Al final, poc a poc vaig recuperar la confiança i vaig anar perdent la por”.
Per altra banda, també ha destacat les males ratxes, moments en què, tot i la intensa preparació, els resultats a les competicions no arribaven: “Vaig decidir fer una parada l’any 2023 perquè no sortien les coses”. L’any següent, però, va tornar a animar-se, després de superar una fractura de mà, amb l’objectiu de recuperar l’estat de forma: “He après a confiar en mi i que, si algú té un somni, cal treballar, treballar i treballar encara més”.
Sacrificis i suport familiar
Tot esportista d’alt rendiment que es prepara per a una competició ha de seguir un ordre i un estil de vida estrictes, que inclouen una alimentació acurada, rutines d’entrenament rigoroses i l’abstinència d’alcohol i tabac, entre altres hàbits necessaris per assolir els seus objectius:
“Passo poc temps amb els amics, tinc dietes que no puc saltar-me, així com sopars i celebracions a les quals o no puc anar o només puc beure aigua. El sacrifici és el que m’agrada fer”.
Un dels aspectes que ha volgut destacar ha estat l’immens suport de la seva família i com l’acompanyaven en els moments difícils o quan tot semblava girar-se en contra: “En el mundial, el que més em motivava en el tram final era la família que havia vingut, la meva parella, els amics i els companys d’entrenament. Eren el meu motor i la força per poder rematar el podi. Tinc molta sort de tenir-los; m’han donat tot el suport i són la meva adrenalina”, concloïa.
Foto de portada: Adrián Martín, amb la medalla a Suècia. Cedida
