Joan Barberà Petit, membre de la Junta Directiva del Club Natació Sabadell i de la comissió del Tennis Taula, conjuntament amb Francesc Playà, de la mateixa comissió, van actualitzar davant els socis del Panathlon Sabadell, el moment en què es troba aquest esport, conegut anys enrere com ping-pong, dins l’entitat nedadora sabadellenca.
“Tot i que la secció va ser creada el 1963, aquesta va tenir durant molts anys un caire pràcticament social i en clau interna. Va ser a partir del 2017, amb Claudi Martí com a president del Club, quan se li va donar un caràcter més competitiu, participant en diverses competicions i prenent part en les lligues catalanes i estatals, incloent-hi la Divisió d’Honor. Fitxant jugadors i cuidant-nos a la vegada de la promoció amb nens de sis, set i vuit anys, fins a arribar a guanyar un campionat d’Espanya en categoria juvenil. Això va ser possible, al dotar-nos d’un pressupost dins l’estructura del C.N. Sabadell”. Tant Barberà com Playà, estan d’acord que el tennis taula és un esport, en el qual poden formar equip un avi de 80 anys amb el seu net de 12 anys.
La revifalla del tennis taula ha estat espectacular aquests darrers vuit anys, amb jugadors d’un nivell molt alt, com Mikka OConnor, Joan Barberà Soler i en particular Luca Khidasheli, entre els millors d’Europa amb només 17 anys. A l’èxit del campionat d’Espanya juvenil per equips, se li ha d’afegir el segon lloc individual de Karen Yang.
Ambdós convidats van tenir un record pel tennis taula sabadellenc del passat, encapçalat pel Falcons o El Ciervo com a clubs, o bé pels Weisz, Barberà i en particular per Ferran Brugada, qui s’ho passava molt malament mentalment abans de disputar una gran final; sense oblidar-nos del campió paralímpic (2016) Jordi Morales. També recordaren llocs mítics on es disputaven les grans competicions com el mateix Ciervo, el col·legi Teresa Claramunt i el local Emprius (més aviat un centre cultural, que esportiu), varen formar part d’aquesta pinzellada nostàlgica.
Un esport en plena professionalització
A la pregunta de si es pot viure del tennis taula, tant Barberà com Playà, van estar d’acord. Els bons jugadors competeixen en una mateixa setmana en diverses lligues europees, siguin les d’Alemanya, de Grècia, d’Itàlia, de França…, a raó d’uns guanys de 1.000 a 2.000 euros per partit, a part viatges i allotjament, és a dir per quatre partits poden arribar als vuit mil euros. A nivell català hi ha sis mil llicències i el C.N. Sabadell té catorze equips (amb 80 jugadors federats) que van des dels vuit anys fins als vuitanta. Tenim el Josep Madurell, que amb 87 anys ho guanya tot i que demostra que la pràctica del tennis taula pot practicar-se fins edats prou avançades.
Com tots, segueixen Playà i Barberà, aquest esport també ha evolucionat amb canvis en el reglament, les mides de la taula (costen uns 1.500 €) o bé la raqueta o pala (uns 200 €), la mida de la pilota, etc. A Catalunya no tenim grans patrocinadors, com si ho poden tenir altres esports, encara que tenim l’excepció de l’Olot, com abans hi va haver el Fotoprix Vic, mentre que en altres comunitats de l’estat espanyol, sí que en tenen.
A nivell mundial, destaquen la superioritat de la Xina -tant en homes com en dones- però poc a poc, Suècia, França s’hi estan acostant. A la pregunta de si la moda de jugar a pàdel ha afectat al tennis taula, Barberà va dir que no ho ha notat, tot afegint que aquest esport és més fàcil que el tennis taula. Com és habitual en tots els esports, l’edat dels 14 als 16 anys és crucial, ja que la joventut té altres distraccions i molts decideixen abandonar l’esport.
Referent a la pel·lícula “Marty Supreme”, sobre la vida i el camí a recórrer fins arribar a campió del món per part de Marty Hauser i interpretada per Timothée Chalamet, que en el 2025 va recaptar 147 milions de dòlars, Barberà va ser taxatiu: “És una ficció i quasi res del que es veu és possible fer-ho a la realitat, però va estar bé com a promoció del tennis taula”.
