La casa dels pares de Queralt Castellet Ibáñez és una festa aquest dijous 10 de febrer que es va iniciar a dos quarts de tres de la matinada i que va veure com a les 3:45 hores la seva filla aconseguia la medalla de plata amb 32 anys i cinc Jocs Olímpics darrere. Vam entrar a casa de Josep i Inés els seus pares, pioners de l’snowboard i que van fomentar en els seus fills, Josep i Queralt, l’amor per aquest esport.
Ens atenen després de dormir poques hores, i un dia d’emocions amb moltes felicitacions. Ho fan amb amb l’alegria de l’èxit de la seva filla.
Com estan els pares de la nova subcampiona olímpica?
Inés: És una sensació inexplicable. No podem resumir en paraules allò que sentim. Sobretot per això. Penses en ella, com n’ha d’estar contenta i com per fi s’ha recompensat el seu esforç.
Josep: Les sensacions són tan fortes i són difícils d’explicar. Quan ha arribat el moment que Queralt ha aconseguit la medalla ha estat una explosió de nervis i satisfacció. Una cosa realment impressionant.
Són molts anys lluitant per una cosa tan gran oi?
J: Des dels 17-18 anys que va començar a estar al top 5-6 del món no ha deixat d’estar entre les millors. Aquesta és la recompensa d’aquest esforç tan llarg. Crec que hi ha molt pocs esportistes que estiguin 10-12 anys al top 5 del món.
Un èxit que veient com ha hagut d’estar sola a Pequín n’és part, de la família i del seu entorn, no?
L’èxit és seu. Queralt és una persona molt tenaç i amb un esperit de sacrifici i de superació increïble. Aquesta força és la que l’ha fet guanyar. Sempre recolzada per nosaltres però és ella qui ha tirat endavant tot. És una història única.
Hi ha molt pocs esportistes que hagin estat amb 32 anys a cinc Jocs Olímpics i una és la vostra filla.
I: I a més a més en un esport de risc. Les noies que hi estan competint tenen entre 18 i 22 anys. Per exemple Chloe (Kim), la que va guanyar la medalla d’or, en té 21 o 22.
Com s’ha viscut la final des de casa des del primer exercici al segon que li ha donat la medalla de plata?
Josep i Inés- Tal com ha dit Queralt i nosaltres també ho notem. Creiem que li van puntuar molt baix al primer exercici i ens va fer patir. Estàvem una mica decebuts a casa i pensant que s’havia d’arriscar. Van ser els minuts fins que va sortir a fer el segon exercici. Aquí va arriscar i el va clavar a la perfecció.
Suposo que hi va haver crits i alegria a casa en plena matinada.
J: Érem vuit més el petit a casa. He parlat amb el veí aquest matí i m’ha dit: ‘Sembla que vau tenir gresca ahir a la nit, no? Sí que va ser una explosió quan va sortir la seva nota i només vèiem al davant l’americana, que en va fer 94.
I: És que quan va sortir la nota de 90 ja vam veure que era podi segur i no ens vam poder contenir. No sabíem si seria segona o tercera però medalla vèiem que seria possible.
La vostra filla ha tingut en vosaltres els pioners de l’snowboard al país. Com ho recordeu?
J: Així és. Vam obrir una botiga a Sabadell i un amic nostre va ser qui va ensenyar a fer surf de neu a Queralt. Recordo que em va dir: ‘He trobat material que tens les mateixes sensacions d’anar amb moto però sense anar amb moto’. Queralt així que va tenir prou força a les cames per poder-se aixecar, ja li vam posar una taula a les cames per fer snowboard i fins ara.
O sigui que des de ben petita ja va veure a casa el que volia fer.
Nosaltres no vam fer una aposta perquè competissin. Simplement ho vam fer perquè poguéssim gaudir el cap de setmana junts. En aquell moment era una novetat. A banda que nosaltres ens agradava, era un esport modern en aquella època.
A descansar amb la satisfacció de la felicitat de la seva filla. Una història de plata.
Foto portada: els pares de Queralt Castellet amb una imatge al mòbil de quan era petita. Autor: J.Sánchez.
