L’efervescència de la Festa Major i el so dels carrers queden en un segon pla tot just creuar la porta de la piscina de Can Marcet. Més d’un centenar de veïns han canviat la gresca urbana per una celebració ben diferent. Amb neoprens, ampolles d’aire comprimit i sota la superfície, la programació festiva desplega una de les seves propostes més singulars: una jornada de bateig de busseig i submarinisme per a principiants.
A peu de piscina es respira una barreja d’expectació, curiositat i ganes de calçar-se les aletes per primer cop. Famílies i joves comparteixen espai amb l’equip d’instructors, encarregats d’acostar els secrets del fons marí a tothom qui s’hi atreveix: “tenim nou instructors dins l’aigua i nou fora. Demà diumenge en serem vuit”, deia el president la Uwnió Subaquàtica de Sabadell, Enric Amill. Enguany, s’hi han tancat inscripcions en 122 persones. La jornada, teixida entre rialles, comença amb la posada a punt del material: “l’activitat consisteix en donar una volta per l’aigua i que la gent provi el que significa respirar sota l’aigua”, destacava el president.

Per a molts infants, aquest tastet és el seu primer bateig. Carregar la motxilla amb l’ampolla, equilibrar la pressió de les orelles i memoritzar la llengua de signes subaquàtica fa que avancin amb cautela, guanyant confiança amb el pas dels minuts. Tot, sota la mirada atenta dels professionals, que els acompanyen pas a pas en aquest primer viatge. L’experiència, però, requeria d’inscripció prèvia tot i que era grauïta: “a l’inscriure’s, els enviem un formulari mèdit per si tenen problemes de salut i avaluar si estan aptes per l’activitat”, explica Amill.
Equipament de seguretat
Abans de submergir-se, cal equipar-se bé: ulleres, armilla compensadora de flotabilitat, manòmetre i l’ampolla d’aire. Un conjunt d’eines que suma uns 12 quilos a l’esquena dels debutants. Un cop vestits de bucejadors, reben un breu briefing: com buidar la màscara sota l’aigua, com compensar la pressió i quins gestos cal fer per comunicar-se. Un instructor per participant, en un format organitzat per torns de set persones per garantir que tothom gaudeixi del seu propi espai.
Jornada i feedback
A mesura que avança el matí, les mirades d’incertesa inicials es transformen en somriures de pura fascinació. Són moltes les famílies i grups d’amics que han decidit llançar-s’hi plegats, com en Ramon, la Daniela i l’Emma: “al principi em pensava que no acabava de funcionar i m’ha agradat molt”, deia en Ramon. I és que la iniciativa neix precisament amb aquesta voluntat: obrir les portes d’una disciplina poc habitual.

Durant tot el cap de setmana, Can Marcet es converteix en un punt de trobada intergeneracional on es fabriquen tot tipus de records. Petits i grans emergeixen de l’aigua amb un somriure d’orella a orella: “ens han explicat que si ens feia mal l’orella fer un gest, que ens estiréssim i ens han donat la motxilla amb l’ampolla”. Des dels bancs, els pares immortalitzen el moment amb els telèfons mòbils, conscients de la jornada familiar i d’uns instants memorables, gaudint d’un esport que a Sabadell, al no tenir mar, és difícil.

El grup d’amics reconeixia haver passat per un petit peatge de nervis abans de saltar: “quan notaves la baixada i les orelles doncs em vaig fer la paranoia però no m’ha parat”, comentava el Ramon entre rialles. Tant la Daniela com l’Emma destaquen la paciència i el caliu dels instructors: “t’ajuden i han estat molt bé quan et veuen que no hi estàs molt segur”. Al final, el diagnòstic és unànime i la sensació de victòria, compartida: “recomanaríem l’activitat als nostres amics i els explicaríem com això funciona”.
