Així de contundent va començar Raül Romeva i Rueda (Madrid, 1971) la seva exposició i idea del que és l’esport en l’actualitat, davant els socis del Panathlon sabadellenc i dels convidats assistents, el president del CNS, Claudi Martí, el doctor i president del Panathlon Internacional de Barcelona, Josep Antoni Pujante.
Sintetitzar el currículum de Raül Romeva, que els nou anys va anar a viure a Caldes de Montbui, no és fàcil. Com a esportista nedador i jugador de waterpolo, li hem d’afegir les seves tasques d’analista polític, d’escriptor de més de vint llibres -l’últim “Esport per a tothom”-, de professor, d’exdiputat al Parlament Europeu, d’exconseller d’Afers Exteriors, de Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, pel seu partit Esquerra Republicana de Catalunya.
Destituït el 28 d’octubre del 2017, pel Govern d’Espanya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, va ingressar a presó el 2018 per rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics i finalment indultat –que no amnistiat- el 2021. Va explicar alguns dels perquès de com es troba la nostra societat.
Perquè “esport per a tothom”
Romeva va comentar que “de llibres sobre l’esport n’hi ha molts, però aquest vol reconèixer tot allò que ja existeix i posar-ho en un contenidor que ens permeti entendre, que sigui un vector que transporti els valors positius de l’esport i no la violència, sexisme, homofòbia…, l’esport és neutre i inofensiu i és disciplina”, va reblar el convidat del Panathlon i que li va venir al cap escriure’l quan estava el que qualifica irònicament a “l’hotel”.
“L’esport no és màgic, és compartir, gestionar i prioritzar, ja que tenim una manera de fer que vivim com en unes trinxeres, sigui l’esport escolar, el federat –hi ha 20.000 clubs i associacions a Catalunya-, l’esport salut, el de base, el de l’elit anant en una direcció, però s’ha de prioritzar i a partir d’una certa edat, veure on podem sobresortir més i en quins esports”.
Raül Romeva, va dir que a escala competitiva i en l’àmbit internacional hauríem de decidir-nos i apostar pels esports en els quals podem destacar. ¿Què fa Noruega, un país de cinc milions d’habitants? Doncs prioritzar l’esquí, i aquí tenim els resultats dels JJ.OO d’hivern a Cortina, on va ser la nació que va guanyar més medalles, davant dels Estats Units i de la Xina. Tenen neu, tindrem bons esquiadors. I així podríem seguir amb exemples com Austràlia, Hongria, Sèrbia, amb la natació, waterpolo, bàsquet. És a dir, buscar una marca de país: “la marca Catalunya”. D’aquesta manera va expressar-se un apassionat Romeva.
Sempre parlant d’esport i afirmant que no està d’acord amb els que diuen que l’esport no és política, “ja que ho és i ho veiem cada dia en diferents situacions” i va seguir amb la recepta sanitària, la medicina en l’esport falta potenciar-la, amb un CAR de Sant Cugat on l’esport és d’elit i s’ha de saber gestionar l’esport amb els estudis i la flexibilització dels exàmens, cosa que no tots els professors entenen i particularment quan s’arriba a les proves de selectivitat, on alguns veuen els esportistes uns privilegiats i elitistes.
Diversitat de mètodes
Sobre l’esport universitari va concloure: “Aquí tenim estudiants que fan esport en els seus clubs, mentre que en els Estats Units, que no tenen clubs, ho fan a la universitat”. Referent els mitjans de comunicació i amb l’excés de futbol, va ser taxatiu: “més que un problema dels periodistes, parlant-ne tant, és l’interès empresarial del mitjà pel qual treballen. S’ha de trobar, així mateix, una manera de captar l’atenció del jovent, ja que en quinze minuts de televisió en tenen més que suficient. Piqué ho va fer, inventant la Kings League.
El Comitè Olímpic Català (COC) no té futur. La legislació internacional vigent no permet anar als Jocs Olímpics si no ets un Estat. Xiular un himne nacional és una falta de respecte, foren unes de les seves darreres opinions. Un que més interessant punt de vista sobre l’esport per a tothom és el que ens va oferir Raül Romeva.
