Dedicat tota la vida al món comercial, palista professional durant dècades i vicepresident de la Federació Catalana de Tennis Taula: aquest és el recorregut vital de l’egarenc Francesc Castells, jugador de la SCR El Ciervo i recent subcampió de l’Internacional Costa Daurada. Als seus 70 anys, jubilat i vivint a Premià, continua competint amb la mateixa passió de sempre. “Seguiré fins que les energies em fallin”, confessa amb un somriure murri, fidel al seu esperit incansable.
“Va ser una alegria immensa”, així descrivia Castells la fita assolida al torneig. En un campionat que reunia 170 jugadors de 28 països, el palista tornava a trepitjar l’escena internacional de veterans, un terreny que coneix bé després d’haver-hi sumat èxits tan destacats com el títol de campió del món de consolació l’any 2016. Un guardó que, admet, ha estat el més valuós de la seva trajectòria en l’àmbit personal. Els seus inicis, però, no van estar marcats per una dedicació plena al tennis taula. Castells compaginava aquest esport amb l’hoquei sobre gespa: “el 80 per cent procedíem de l’Èpic de Terrassa i, entre tots, vam fundar El Ciervo, i aquí estem”.
La seva passió pel tennis taula es remunta als 14 anys, quan l’esport li va encendre una espurna inesperada: “recordo el meu primer torneig, en el que no vaig guanyar ningú”. Amb perseverança i una competitivitat innata, va continuar entrenant fins que, en només tres anys, va fer un salt de qualitat notable. Ja competia amb regularitat, tot i que al principi no aconseguia classificar-se per als campionats d’Espanya: “anaven per classificació i no tenia el nivell”.
El seu camí per arribar-hi passava per superar les fases de classificació i aconseguir l’ascens a primera divisió, d’on només dos esportistes emergien entre més d’un centenar de candidats. Una fita que Castells va assolir i va mantenir durant 27 anys: “un any hi vaig pujar i em vaig quedar a la categoria per sempre”. Una de les experiències que recorda amb més afecte és el seu primer campionat nacional: “els resultats van ser discrets, però vaig acabar molt content”. Amb els anys competint al màxim nivell, la intensitat i les exigències el van portar a fer un pas al costat als 36 anys, tancant una etapa que havia marcat profundament la seva vida esportiva.
Jubilat i vicepresident
Després de set anys allunyat de les pales, va tornar a trepitjar la pista i ja fa 27 anys que es manté plenament connectat a l’esport. Jubilat als 65 anys i 10 mesos, Castells explica com va sorgir l’oportunitat d’integrar-se a la junta de la Federació Catalana de Tennis Taula i com va rebre l’oferiment: “tenia unes inquietuds que vaig transmetre i el president també les compartia”. Entre les iniciatives que destaca, hi ha la voluntat de reforçar la difusió de l’esport a través de la UFEC (Unió de Federacions Esportives de Catalunya), una tasca que considera essencial per continuar fent créixer la disciplina.
Un dels objectius que Castells planteja des de la federació és ampliar l’escala i el nivell dels entrenadors: “de la quantitat en surt la qualitat”. Tot i que encara queda recorregut per acostar-se a les xifres de llicències dels països capdavanters en aquest esport, celebra la feina de l’òrgan federatiu per impulsar el talent jove: “un dels exemples és l’Álvaro Robles, que després de jugar a Huelva va marxar cap a Alemanya i ha arribat a disputar la Bundesliga germànica”.
D’altra banda, tot i exercir de vicepresident i continuar competint activament, Castells es fixa també metes personals de futur: “m’agradaria aconseguir una medalla en un europeu o un mundial”. Al llarg de la seva trajectòria, el seu millor resultat ha estat arribar fins als quarts de final, una barrera que espera poder superar en alguna de les pròximes cites internacionals.
“He fet moltes amistats al Ciervo”
“Tenim dos equips a la màxima categoria de veterans”. El Ciervo, aquella colla de palistes que va néixer de l’Èpic de Terrassa abans d’aterrar al club sabadellenc, és avui el club més llorejat d’Espanya. Entre els seus integrants destaca Josep Madorell, campió del món i d’Europa en la categoria de veterans +85. Pel que fa als entrenaments, Castells explica que tot funciona de manera flexible: “el que fem és quedar a la carta. He fet moltes amistats en aquests anys”. Sense horaris fixos, són els mateixos esportistes qui s’organitzen per practicar: “disposem de les claus i tot es fa a la carta. Jo quedo amb algú, vinc i entreno”.
A escala personal, fa dos anys va decidir buscar-se un entrenador particular: Renato Moscoso, jugador de l’Olesa i competidor a Divisió d’Honor. “És un gran jugador i un gran entrenador. Té uns posicionaments de màxim nivell nacional i d’ell n’he après molt”, reconeix Castells, agraït per l’empenta tècnica i la mirada experta que li ha aportat. Una de les expressions que més sovint repeteix és: vull ser campió del món de més de 90 anys. Dient-ho amb una dosi d’ironia, matisa que, si les energies no li fallen, la seva intenció és continuar participant en cites internacionals a aquella edat: “si la salut em respecta, estic disposat a jugar. Mira el Madorell, jugant a segona categoria de veterans, i costa molt guanyar-lo”.
Rutina diària
Com es manté físicament als 70 anys? Castells comença el dia despertant-se, sortint de casa i caminant per la línia de platja, abans de dedicar-se a estiraments i exercicis. Després d’una dutxa, es dirigeix al club. Aquest és el seu ritual de dilluns a dimecres, i ell mateix destaca que una de les claus per conservar-se en forma és “no perdre el costum de fer esport i cuidar-se un mateix”. Algunes tardes hi ha partits de veterans, mentre que els dimecres li toca entrenament de dues hores amb el Renato Moscoso: “acabo bastant fet pols”, comenta amb un somriure cansat però satisfet.
Pel que fa a la resta de la setmana, Castells combina la seva faceta de jugador amb les responsabilitats de vicepresident de la federació. El dijous deixa de banda les pales per desplaçar-se a la seu i ocupar-se de les tasques administratives. Divendres és dia de repòs, preparant-se per als partits de veterans del dissabte, mentre que el diumenge també descansa: “el cos també necessita una pausa. Quan et fas gran, has de vigilar més amb les lesions, perquè tardes més a recuperar-te”, reflexiona amb seny i experiència.
Mundial a Barcelona 2028?
“Estem en gestions”. Sense voler entrar en detalls ni fer un anunci oficial, Castells ha anunciat que Barcelona té moltes opcions de postular-se com a seu del Mundial de Tennis Taula de l’any 2028. Tot i comptar amb el vistiplau de la federació espanyola, la federació catalana ha de complir nombrosos requisits: “ho hem de fer a la Fira de Barcelona, on hauríem d’abastar 300 taules de joc”. Entre les obres pendents hi ha la instal·lació de grades, vestuaris i dutxes. “Soc optimista”, assegura, amb la mirada posada en un futur que podria portar l’esport a la ciutat en la seva màxima expressió.
