Nova etapa i nou projecte al masculí del Club. El nou entrenador, Albert Español, arriba a Can Llong per iniciar una etapa renovada amb l’objectiu capital d’assaltar al Barceloneta entre cella i cella i catapular l’equip a la seva primera lliga. Un salt en la seva carrera i després de deu anys sense trepitjar Europa, el tècnic tornarà a tastar la competició, ara des de la banqueta del Club: “és molt bonic”.
En aquesta entrevista, prèvia al debut a Champions contra el Herceg Novi, Español parla de la seva decisió d’arribar al Club, els primers mesos a l’entitat i la il·lusió personal que suposa poder tornar a viure una nit europea. Així doncs, fa un anàlisi de la situació a la lliga i confessa quins entrenadors l’han marcat més.
Primer de tot, de jugador a entrenador i signant com a tècnic d’un transatlàntic del waterpolo nacional i un històric europeu com el CN Sabadell, com afrontes aquest repte?
Doncs amb moltes ganes i molta il·lusió. Per mi és un gran repte entrenar al CN Sabadell, que com dius, és un referent a Espanya i Europa, tant masculí com femení. Aleshores, dirigir un grup amb aquesta història i el bagatge ho encaro amb molta il·lusió.
Què et va motivar d’aquest projecte?
Sempre he dit que la decisió de venir a Sabadell va ser molt fàcil i molt difícil alhora. A Tenerife estava molt bé i és casa meva, havíem creat un projecte molt bo, i en aquest sentit va ser difícil. Per una altra banda, va ser fàcil perquè no podia rebutjar una proposta com entrenar al CN Sabadell.
Vens de l’Echeyde, un equip amb diferents objectius i aspiracions al Club, t’has posat una exigència superior o una pressió extra sabent on estàs?
Una cosa és la pressió externa i l’altra la interna. En aquest sentit, l’externa pot ser més alta perquè els objectius són més alts, però la interna és la mateixa. Al final, el que intentem és treballar i fer-ho el millor possible cada dia, sigui el que sigui, classificar-te competició europea, una lliga… L’exigència és la mateixa i és molt alta.
Prens el relleu d’un Quim Colet que ha dut a terme una feina enfocada a la professionalització de l’entitat. Vens al Club per també continuar el llegat de Quim i tirar endavant el projecte mig-llarg plaç?
Sí. El Quim va fer un gran treball, l’equip va millorar i es va afiançar en la segona posició de la lliga, guanyar una Eurocup… Va fer un gran treball. La idea és iniciar un nou projecte però conservant tot el que ell va fer, la professionalització de l’entitat, l’equip…
Com han sigut aquests primers mesos a l’equip? També de les noves incorporacions?
Doncs molt bé en tots els sentits. Parlant a nivell personal, com m’han acollit els directius, també els socis. Es nota que és un club històric, la gent sap de waterpolo i es viu a l’ambient. Pels jugadors, tots estan molt motivats, han agafat el canvi amb molta il·lusió. Estic encantat amb la plantilla i els jugadors que tinc.
Com es viu ser entrenador d’un club com el CN Sabadell i si l’experiència com a jugador i a la banqueta de l’Echeyde també aporta un plus? Com dirigeixes la comunicació al grup, coneixent la gestió d’emocions sabent com es viu sent jugador?
Estar aquí és molt més semblant al que he viscut en la meva carrera, equips del mateix nivell. El que estic acostumat és a estar a un club que pot lluitar per títols i aspirar a ser dels millors, em fa molta il·lusió. Puc viure com a entrenador el que vivia com a jugador.
Per la resta, és una avantatge, no és indispensable ser jugador per ser entrenador, però ajuda. El que ells viuen, com es senten, pensen abans d’un partit, ho he viscut a la meva pell. Cadascú afronta les coses a la seva manera però suposa una avantatge.
Has estat jugador a molts països, Itàlia, Grècia, França, Xina… Quins són els aprenentatges que has rebut en diferents estils de waterpolo?
Això és una altra avantatge. El fet d’haver estat a tants països, m’ha aportat coneixement i sobretot perspectiva. Una manera de créixer o de ser millor és sempre veure les coses amb perspectiva en qualsevol àmbit de la vida. El fet d’haver estat a equips, cultures i waterpolos diferents, m’ha aportat això i em permet aplicar-ho ara.
Qui ha sigut aquell entrenador o persona que més t’ha marcat en tot el que has après?
N’he tingut molts. Començar a anomenar-los seria difícil, però considero que els germans Martín, Chus i David. Per a mi son referents perquè tenen una manera de treballar molt bona, m’agrada molt i part del que faig és gràcies a ells.
Entrant en matèria de lliga, el Barceloneta del teu company Fran Fernández, continua dominant la lliga, què li falta al Club per donar aquest extra?
És un repte guanyar al Barceloneta, però si som segons, l’objectiu és ser el primer. Ho tenim complicat, perquè estem parlant del campió d’Europa, equivalent a ser el millor equip del món. És difícil el repte però hem de treballar de veritat per fer-ho. Tenen jugadors de selecció i totes les posicions cobertes. Si nosaltres continuem treballant de valent en tots els aspectes, podem arribar.
A banda del Barceloneta, si bé és cert que l’exigència ha pujat, amb altres clubs a rebuf per pispar la segona plaça al Club.
Entenc que la segona plaça l’hem d’aconseguir nosaltres, no hem d’aspirar a mantenir la segona plaça, sinó que la nostra aspiració és quedar primers. Dit això, la segona plaça l’hauríem d’aconseguir nosaltres.
Passant a la Champions, es va superar la fase prèvia a Tbilisi amb una derrota per la mínima contra el Brescia i dues victòries més contundents, quines sensacions li va deixar?
Va estar molt bé. Vam arribar allà amb poca preparació, era la nostra cinquena setmana per temes de calendari. Molt content i satisfet perquè vam jugar molt bé, inclòs amb el Brescia tot i acabar perdent. Després de només cinc setmanes aconseguir aquest nivell vaig tornar molt satisfet.
L’endemà va tenir lloc el sorteig, va tocar Olympiacos, Hannover i Herceg Novi. Mentre el darrer serà el primer rival, els dos primers van ser els botxins del Club la temporada passada. Quin regust li va deixar?
És un grup complicat però en aquesta competició tots els equips són difícils. Són equips de primer nivell, si bé és cert que l’Olympiacos està per sobre, a partir d’aquí, podem perdre o guanyar tots els partits. Tot es decidirà en petits detalls.
Precisament els detalls doncs van deixar al Marsella fora l’any passat, que va perdre contra el Club, deixant una última bala contra el Hannover que no es va poder certificar. L’objectiu segueix sent el top-8?
Sí. És una cosa que el Club no ha aconseguit en la seva història, estar entre els vuit primers. Ens ho posem com a repte i si ho aconseguim seria algo històric. En aquest sentit, estem molt motivats.
Parlant d’algo més personal, com a entrenador, què significa com a repte personal haver de viatjar a Montenegro i tornar a competició europea?
És molt bonic personalment. Són deu anys que fa que no estic a la Champions, la darrera va ser a la Final Six amb l’Olympiacos a Budapest, estàvem lluitant pel títol, però no sabia en aquell moment que seria la meva última vegada. Vaig deixar de jugar Champions sense saber que m’estava acomiadant i és molt bonic, i casualitats, tenim a l’Olympiacos al grup.
Com es preparen els dies de partit en aquestes competicions?
Es decidirà en detalls i hem de preparar molt la tàctica. Hem d’anar amb un bon pla, un pla molt definit perquè els petits detalls es decantin cap a nosaltres. Després també influeix com estem aquell dia, si estem al 100 per cent tot el partit. Preparant molt el pla de partit.
Com veus el vestidor i la química entre els jugadors també amb l’arribada de Miguel de Toro i el retorn de Fran Valera?
Molt bé. El Fran ha tornat i ja coneixia a tots els companys d’equip. És un bloc que porta anys treballant junts, un grup que ja es coneix, que són molt bones persones i que és molt sa. El Miguel és molt fàcil de tractar i és sempre molt posituu i el grup de seguida l’ha integrat. Una altra cosa molt bonica és que ells tenen reptes molt importants, selecció, Jocs Olímpics, i d’altres que estan picant a la porta. A nivell individual, tothom té reptes, i això ens pot ajudar a millorar.
Amb una experiència gegant a Europa i inclòs fora del continent, quina és la idea de joc que vols impregnar? Quina és la teva filosofia?
Allà on he anat he agafat alguna cosa sempre. A França, jugant l’Eurocup, vaig aprendre coses. El sistema que més ens representa és el mètode espanyol, campiona del món femení i masculí. Actualment estem impulsant un nou sistema que els jugadors han adquirit molt bé i confien. Una jugada molt ràpida i aprofitar que tenim al Miguel i al Jan com a boies. Hem de ser capaços de poder fer un pressing molt agressiu però a la vegada una zona ben treballada. Estem intentant ser capaços en una mateixa defensa, fer els dos sistemes.
Com heu rebut la notícia del retorn de l’Axel després de tant de temps? Parlem de guanyar o perdre partits, però a vegades perdem la perspectiva del que realment significa guanyar un partit.
L’o de l’Axel és algo que va més enllà del que estem parlant i del que significa un partit. La història de l’Axel és una història de vida, d’èxit i superació. Per nosaltres, l’Axel és un exemple perquè el que ha aconseguit i com ho ha fet, és increïble. Entre els jugadors, diem que ell és el nostre far de llum. Si algun dia tenim un mal dia o problemes personals, creiem que el fet d’estar amb ell ens canvia. És una font d’inspiració.
Hem estat parlant de lliga, Champions… Quins són els objectius de cara aquesta temporada?
L’objectiu és mantenir la segona plaça, però també com a repte, guanyar al Barceloneta. Un objectiu no assolit és un fracàs, però un repte no assolit no ho és. Guanyar-li al millor equip del món entenc que no hauria de ser un fracàs, però és algo al que hauríem d’aspirar.
Per acabar Albert, encetes aquest projecte amb molta il·lusió. Quin és el CN Sabadell que t’agradaria a tu deixar en el futur?
El meu somni és deixar al Club campió de lliga, algo que no ha aconseguit en més de 110 anys d’història.
