El waterpolista Alberto Barroso inicia una nova etapa en la seva carrera esportiva. Amb quasi 32 anys i després de tres temporades com a referent del CN Sabadell, el madrileny ha decidit canviar d’aires i fitxar pel Tenerife Echeyde. Així doncs, gir de rumb en la seva trajectòria en la recerca d’un projecte, que segons exclama, “és molt bonic”. Tot i no disputar competició europea ni lluitar pels títols, Barroso afronta aquest nou escenari amb il·lusió i ganes: “poden comptar amb la meva experiència”.
Com va ser l’acomiadament del CN Sabadell? Va ser una decisió de l’estructura del Club o teva?
Doncs la veritat em trobo bé, a més perquè ja estic acostumat a canvis d’equips, així que no és nou. Això sí, no ha sigut un adeu difícil. Ha sigut una decisió del club, es veu que hi ha canvis d’entrenadors i staff i llavors ha sigut una decisió lligada al canvi, però sempre de la mà del club i del nou cos tècnic que hi arriba.
Consideres que la teva sortida ha sigut en bons termes, o no t’ho esperaves?
He sortit en molt bons termes. A l’haver canviat el cos tècnic, ells volen una altra cosa, perquè marxem quatre o cinc de l’equip. Llavors, jo suposo que l’staff vol una altra cosa. S’ha d’entendre, és un canvi de projecte.
Aniràs al Tenerife Echeyde, un canvi important, tenint en compte que el CN Sabadell sol lluitar per les posicions punteres de la lliga i competició europea. Què et va fer prendre la decisió que hi marxaries allà? Quins nous reptes et planteges?
Crec que l’Echeyde està fent un projecte molt bonic, encara que són un equip de mitja taula. Tenen les bases molt clares i volen continuar creixent, tal com han fet aquests darrers anys.
També poden tenir la meva experiència que els puc ajudar, tenen moltes ganes de fer les coses bé. Estan fent un bon equip i pot anar bé. La diferència sí que és cert que és molt gran, el Sabadell és un dels finalistes de la lliga i l’Echeyde no, però no només són títols sinó també projectes esportius i personals.
Justament has comentat que l’Echeyde té un projecte molt bonic. Has prioritzat quedar-te a Espanya tot i no mirar tant a competició europea?
Bé, no és prioritzar perquè l’Echeyde va venir després. Quan aquest canvi de cicle del club es fa una realitat, el jugador pren les decisions i en aquest cas he pres aquesta. He tingut l’oportunitat d’anar-me’n a equips de l’estranger, d’Itàlia i Grècia i m’ho vaig pensar. Però ara mateix preval el projecte del Tenerife i així ha sigut.
Amb aquest canvi, penses en un futur en quedar-te a l’estructura del club?
Jo crec que tot esportista vol continuar lligat al seu esport. Això és un camí que es pot pensar, que et va portant si en algun moment tinc l’oportunitat o les ganes d’estar vinculat a l’esport d’una manera que no sigui jugador, es veuran les coses i ja veurem.
Al llarg de les darreres tres temporades defensant els colors del Club, amb què et quedes del teu pas per Can Llong? Com els resumiries aquests anys?
Hi ha hagut molts moments bonics i dolents, com en totes les situacions de la vida, però sí que és veritat que aquests tres anys que he estat al club, han sigut una família per mi. Hem complert alguns dels objectius i crec que ha sigut un bon grup, hem treballat molt bé.
Sempre em quedo amb el dia a dia dels companys, amb els moments bonics. Al final, l’esport és així i t’has de quedar sempre amb el millor, que és el que val.
Personalment, no sé si t’has quedat amb l’espineta d’aixecar algun trofeu nacional o europeu, així com aixecar-li al Barceloneta alguna lliga o Copa.
A veure, sempre l’espineta la tens, però hem estat aquest any més a prop, li hem guanyat al Barceloneta un partit de lliga, a casa d’ells. Però bé, sempre tens les ganes d’aixecar un títol, que hagués sigut molt bonic aixecar un trofeu amb el Sabadell. Sempre un esportista vol guanyar i aixecar títol rere títol. Però no es pot. El Barceloneta és campió d’Europa, no només nacional. És una competència molt gran.
Parlant d’un dels moments més difícils de la temporada, l’eliminació de l’Eurocup en mans del Marsella. Com va ser per a vosaltres?
Sempre és difícil quedar eliminat, perquè un esportista competeix per guanyar. Ens vam enfrontar a rivals de molt nivell i vam donar tot el que teníem. Evidentment, ens vam quedar amb la decepció de no continuar, però aquestes experiències també serveixen per aprendre i tornar encara més forts.
Com bé saps, Quim Colet ha fet les maletes després de vuit temporades. El Club viu ara precisament una reestructuració. Què ha significat per a tu treballar sota les ordres de Quim?
Crec que Quim ha sabut manejar l’equip molt bé. Ha sigut un entrenador que ha guanyat trofeus molt importants per al Club i ha sabut gestionar els moments durs de l’equip. No és fàcil portar un club tot l’any. Ell mateix ho va dir, marxa per decisió pròpia i això diu molt d’ell i de la gestió que ha fet al llarg d’aquests anys. Crec que tots els jugadors marxen amb un bon record d’ell.
Precisament, qui arriba és Albert Español, qui entrenava l’Echeyde, l’equip on tu vas ara. Com el veus d’entrenador i quin futur li veus al capdavant del CN Sabadell?
Sí, sí que el conec. Ha sigut company xmeu a la selecció i fins i tot he compartit hores de son amb ell en algun viatge. Crec que és un molt bon entrenador i els números de l’Echeyde parlen per si sols.
És un gran repte per a ell. Com a entrenador és una cosa nova perquè el Club és molt potent, amb experiència i amb tot el que ell sap, els anirà molt bé, estan allà intentant arrabassar algun títol al Barceloneta.
Si bé és cert que has estat a diversos clubs, què t’ha aportat el CN Sabadell com a jugador i com a persona. En què ha canviat l’Alberto que va entrar a Can Llong i l’Alberto que marxa?
Tots els clubs, companys, entrenadors i direcció del club sempre aporten coses bones, depèn de si el jugador s’ho vol interioritzar. Si tu com a jugador tens una mentalitat de quedar-te amb tot el dolent del club, al final tots els clubs, equips, entrenadors i persones, hi ha coses que t’agradaran més i coses que menys.
Però jo sempre he volgut quedar-me amb el millor de cadascú. És difícil quedar-se amb records dolents. Jo em quedo amb el dia a dia. Tinc molts records que et fan créixer com a jugador i persona.
Durant els partits sí que notàveu l’escalf de l’afició a la piscina. Què els diries als aficionats com a missatge d’agraïment pel suport mostrat?
Doncs que continuïn tenint referents en l’equip i que els faran gaudir. Que continuïn així de hooligans, que això als jugadors ens encanta i que gaudeixin del waterpolo a Can Llong.
Es pot dir que la marxa del Club és un adeu definitiu o obres la porta si sorgeix una opció més endavant de retorn com a esportista o a l’estructura?
Ha estat massa bé per dir adeu. Crec que pot ser un fins després i mai se sap el que podria passar a la vida. Òbviament, Sabadell ha sigut casa meva i crec que mai es poden tancar les portes.
