El femení del Club també està vivint una transició i un nou projecte. Amb la marxa de David Palma i Maica Garcia, entre altres, el nou entrenador, l’Enric Arnella, que era el segon de Palma, pren les regnes d’un equip jove, renovat i amb moltes ganes de guanyar trofeus. Amb reforços com la sabadellenca Nona Pérez, la portera de la selecció Martina Terré i Paula Camus, a més de la nòmina internacional, Arnella espera treball i disciplina diària per recuperar les corones nacionals i internacionals.
En aquesta entrevista, realitzada abans del debut a la fase de grups de la Champions, Arnella parla del nou projecte i de l’exigència del treball diari per aconseguir els resultats desitjats. Fa una valoració dels fitxatges realitzats i un anàlisi dels partits de Champions, amb l’objectiu posat a la classificació. Al final parla molt breument del Cas Maica Garcia.
Com a primer entrenador, què suposa agafar les regnes de l’equip?
Per a mi és una gran oportunitat que l’afago amb molta responsabilitat però sobretot amb moltíssima il·lusió de que les coses sortin bé.
Si bé és cert que et poses de primer entrenador, es diu que està en marxa un nou projecte però des de la banqueta el canvi no és gaire substancial. Es tracta realment d’un nou projecte o un segell més continuista?
A mi no m’agrada dir que és continuista o no perquè al final ni mantenim coses ni en fem de noves per estar trencant el que hi havia. El que estem fent és conformar una plantilla nova i adaptar-nos. Fer les coses que creiem que serà el millor per a la plantilla. No et sabria dir una etiqueta nova, un nou projcte i ja està.
Has estat molts anys en l’estructura del club, cos tècnic…quin és el grau de responsabilitat i exigència que sents a l’haver de perseguir títols des del primer dia?
Al final és una responsabilitat. Soc molt autoexigent i ja ho era quan formava part de l’staff, per tant, la segueixo sentint de la mateixa manera. Al final al mateix temps és un privilegi.
He nascut i viscut a Sabadell durant molts anys, he estat al club, la formació d’entrenador és la que m’agrada i poder ser l’entrenador del teu club és un privilegi que hem de gaudir.
Entrant en els objectius de la temporada, si bé és cert que la passada l’equip es van escapar els més importants (lliga, Champions, Copa). Des de l’staff, quins són els objectius que us plantegeu?
Es tracta de treballar per estar en disposició de poder guanyar tots els títols. Al final la competitivitat és molt alta i no hi ha garanties de res. El que sí és segur és que si no fem la feina que hem de fer no estarem en disposició de guanyar els títols. Amb la plantilla que tenim, si seguim fent la feina, arribarem als moments importants amb moltes opcions de guanyar. El nostre objectiu és arribar allà i intentar fer el màxim possible per aconseguir el títols possibles.
De moment en aquests primers mesos, quines han sigut les sensacions que has vist?
Les sensacions són molt bones. Hem aconseguit fer una plantilla molt ambiciosa, amb moltes jugadores que tenen moltes ganes de guanyar, continuar creixent, conformar un equip que es converteixi en una referència, i això es nota al dia a dia. El que hem jugat fins ara ja s’ha vist el segell, nivell d’intensitat, contundència de no tenir mai prou. Més important per a mi és el dia a dia i estic veient ambició d’un equip que està treballant per a ser campió.
Parlant de la lliga, n’hi haurà també una competència molt dura, parlo d’equips com el Mataró o el CN Atlètic-Barceloneta
Sí, el Mataró és l’actual campió de lliga. Ve amb una dinàmica molt marcada i interioritzada i serà un dels principals rivals, posaria també al Barceloneta, Terrassa i potser el Catalunya.
Al final nosaltres aquesta competitivitat és molt bona i ens ha d’ajudar créixer. Si veiem que els rivals són molt potents, el dia a dia sigui voler ser millor, esforçar-nos un punt més, i això sostingut, farà que arribem als moments importants en un nivell molt bo.
Clar, en aquest aspecte, quina és la clau d’aquesta feina dia a dia per aconseguir els objectius i trofeus?
El més important és la voluntat de les jugadores. Vaig ser molt clar que volia un dia a dia exigent, a l’hora de fer la plantilla, amb les renovacions, fitxatges… però també ambiciós i on les coses no siguin fàcils. El nivell de competitivitat és super alt i si no tens un dia a dia roçant l’excel·lència no arribes als moments mportants en disposició de guanyar. Hem fet un grup de jugadores molt alineades en aquesta línia.
Ara parlaves de les noves fitxatges (Neushul, Nona, Terré, Camus, Maartje), com ha sigut aquesta confecció de plantilla i valoració final amb el que ha quedat?
La confecció de plantilla estem contents, al final la Martina, la Nona i la Camus són jugadores nacionals i referències a la selecció. Estem parlant possiblement de la millor portera, millor boia i millor jugadora dretana en posició d’1-2 i tenir-les ens permet tenir un nucli que ens dona molta seguretat. Pel que fa Neushul i Maartje, són jugadores que ens donen polivalència, to físic i aquell punt d’intensitat que en alguns jocs més dinàmics, és la compensació a la plantilla. Jo les coneixia a les nacionals, la Maartje és la tercera etapa aquí i la Ryann no la coneixia però l’hem seguit molt i aporta un valor segur. Hem encertat molt bé amb els fitxatges.
Parlant de la Champions, les fases prèvies van ser tres victòries força contundents, quin regust li van deixar els tres partits?
Sensacions molt bones. Sabíem que partiríem aquestes prèvies amb l’etiqueta de favorites. Quan hem estat preparant els partits, vam veure que si feiem les coses com s’havien, la classificació estava gairebé garantida. Volíem demostrar el nostre potencial, no adormir-nos i penso que es va veure un equip amb molta fam i hem entrat a la Champions per la porta gran.
L’endemà va tenir lloc el sorteig de fase de grups (Ferencvaros, SIS Roma i Rapallo), què en pensa del grup que ha tocat? L’objectiu segueix sent la classificació i quins consideres més favorits sabent que poden tocar més endavant?
Estem contents, al final és la Champions, on es reuneixen els millors 16 equips d’Europa. No pots esperar que et toqui un sorteig catifa vermella i que tot vagi rodat. Al final el més maco de la Champions és enfrontar-se als millors equips del món i ho afrontem amb moltes ganes. El Ferencvaros és l’actual subcampió d’Europa.
Pels dos equips italians, estan a un nivell molt igualat però amb el segell italà de lluita, intensitat… Serà una fase de grups que ens anirà molt bé com equip. L’objectiu és fàcil: tenim sis partits, guanyar els sis. Partit a partit, si acabem primeres millor. Al final, veig, un grup de cinc favorits, Olympiacos, Ferencvaros, Mataró, Vouliagmeni i nosaltres. Penso que sobre el paper som dels més potents però això no vol dir que aparegui un Orizzonte i et guanyi.
Se us va quedar l’espineta de les darreres dues Champions on no es van poder aconseguir? Teniu la sensació de recuperar el lideratge europeu que s’ha estat tenint la darrera època?
Nosaltres volem recuperar tots els lideratges, volem guanyar totes les competicions. La Champions és especial però els hi deia a les noies fa unes setmanes que per a mi totes les competicions són importants. No podem pensar en una en particular i afluixar en una altra. Hem de tenir clar la capacitat de donar el nostre màxim en totes.
Com a gran coneixedor de la base, quin és el paper que tindrà la pedrerea i les oportunitats que poguin sorgir?
Ja tenim diverses jugadores joves que ormen part de la plantilla. Individualment tenim una sèrie d’objectius i el principal és que es vagin assentant al primer equip i que vagin tenint minuts poc a poc, que poguin acabar sent jugadores importants a mesura que avança la temporada. En categories inferiors han dominat i estem fent aquesta transició cap al primer equip.
Ja li vaig preguntar a l’Albert Español sobre quina era la seva filosofia de waterpolo en termes de joc, la teva?
Volem practicar un waterpolo molt sòlid i contundent en defensa, que no concedeixi gols però també aquell punt d’alegria en atac, jugar de manera dinàmica i tirar un contraatac ràpid. Hem de buscar aquesta combinació entre la defensa i fluir en atac.
Has tingut algun entrenador en concret que t’hagi marcat?
He tingut la sort com aquests anys com a segon entrenador he pogut estar amb el David Palma, Nani Guiu, Jordi Valls i Javi Aznar en selecció. Possiblement són quatre dels tècnics que a nivell estatal han tingut més influència en quant a títols, cicles guanyadors… Penso que intento agafar el millor de cadascú d’ells.
Abans hem parlat de jugadores que han renovat o marxat, no volia deixar passar l’abrupta sortida de la Maica Garcia. Com ho heu viscut?
Ho hem viscut amb naturalitat. Ha sigut una situació que com ha explicat el Club en el comunicat, és de fa mesos. Quan jo vaig agafar l’equip ja sabíem que no continuaria. Com a grup no ens ha afectat perquè és una situació que ja teníem contemplada, ja vam confeccionar una plantilla sabem amb quines jugadores comptaríem.
A posterior i després de tot l’enrenou, creieu que la sortida s’hauria pogut gestionar d’alguna manera? Creus que es pot reconduir la situació de la Maica?
No ho sé. No em toca a mi valorar això. És una situació complex i com et pots imaginar, n’hi ha molts detalls que s’escapen del públic. Jo estic centrat en l’equip, això són temes més polítics i de directius i ja tenim molta gent que s’encarrega. Jo prefereixo centrar-me en el que domino.
Ara per acabar, finalment, què n’esperes d’aquesta temporada també a nivell personal?
Espero que sigui una temporada de creixement d’equip, staff i nivell de secció. Que sigui una temporada en la qual ens mantinguem molt units i unides i que ens doni moltes alegries i il·lusions, però que també ens doni un bri per al futur que hi ha per venir.
