Sergi Cabanas i els seus companys de l’equip masculí de waterpolo del Club Natació Sabadell tenen aquest dissabte el partit més important de l’última dècada. Juguen el partit de tornada de la final de l’Eurocup amb l’obligació de remuntar els dos gols de l’anada a Palerm (9-7). Seria el primer títol europeu de la secció masculina i el primer important des de la Copa del Rei de 2012.

Cabanas ha estat a un pas de guanyar la lliga i la Copa del Rei amb el Club. També va ser plata amb la selecció a l’Europeu i al Mundial. Ara vol el primer títol gran i amb el seu CN Sabadell. En aquesta entrevista reclama obertament que l’afició animi com mai.

Dissabte 26 de març, 12.30 hores, Astralpool CN Sabadell-Telimar Palermo. Un partit per fer història.
Si, tenim moltes ganes que arribi el partit. Ens ho hem currat molt fins a arribar a poder guanyar el primer títol europeu i a casa. A Palerm hi havia molt ambient, feia dos anys que no es disputava cap partit amb públic. Espero que aquest ambient no sigui res comparat al que ha de ser aquest dissabte. La Bombonera ha de animar contra el Palermo com mai.

El teu entrenador, Quim Colet, va dir després del partit d’anada que ús havien pessigat els testicles dintre de l’aigua. Armes sicilianes?
Així va ser. Semblava una cosa d’altres temps. Va haver-hi molt joc brut i sí van fer de tot. Més enllà d’això i de l’arbitratge, penso que vam fer un bon partit. La llàstima va ser l’última jugada amb el penal als últims segons i perdre de dos, però ja era un resultat previsible i crec que podem guanyar i remuntar a casa.

Fins a arribar a Sicília, déu-n’hi-do, els viatges al límit que heu fet per Europa. Sèrbia, Budapest…
Ha estat realment intens. Ja a la primera fase a Sèrbia al setembre, va començar amb la lesió del Dusan (Banicevic) a qui li trenquen el pòmul i va ser un mes i mig de baixa. Després la segona fase a Budapest, perdem el primer partit i penses que estàs fora, ja que hem de jugar davant el Vasas, un equipàs i a casa. Fem un partidàs i guanyem i l’endemà repetim i ens classifiquem.

Més tard a quarts, l’odissea de Savona i a ‘semis’, Barcelona. Dos finals agònics…
Després de quedar primers de grup, en teoria teníem el factor camp. I resulta que ens toca Savona, que havia quedat segon i el partit de tornada a Itàlia. Empat aquí, empat allà i més tard la tanda de penals d’infart – 34 penals – ens classifiquem per semifinals. Ens toca el CN Barcelona, que a més a més, no l’havíem guanyat aquesta temporada. Juguem el primer partit allà i guanyem de 2 i a la tornada perdem d’un i a la final.

[En canvi, el Telimar Palermo es va classificar per la final davant l’Ortigia que no va jugar el primer partit per coronavirus i va ser sancionat amb derrota per 10-0].

Quines sensacions teniu pocs dies abans de jugar la final?
Mira, fa 3 anys vam quedar setens a la lliga. La temporada passada vam començar molt bé, però vam acabar fosos. Aquest any ens està sortint tot. Penso tot el que està passant i per mi és molt especial després de tants anys al Club. És un sentiment complicat d’expressar. M’he quedat ja dos cops a un partit de guanyar la Lliga i també la Copa del Rei en diverses ocasions. També amb la selecció vam guanyar la plata a l’Europeu i al Mundial. Sincerament, ja estem farts de ser segons. Prou. Necessitem canviar aquesta tendència i guanyar.

Jugar sense més pressió extra.
Així és. Ens hem evadit i anem pas a pas. Et pots ficar tot el nerviós que vulguis, però el jugador ja sap mentalment que ha de fer. Tot plegat al moment que el jugador es trobi escoltant el seu nom per megafonia, en aquell moment, no hi ha res més. T’oblides de tot.

De fet, tu vas ser protagonista directe de l’últim títol, encara que menor, la Supercopa de 2020 amb un gol teu sobre la botzina. Ho signem oi?
Tant de bo. Ens va sortir un cap de setmana perfecte. Van guanyar a semifinals al Barceloneta als penals i a la final, teníem la gran oportunitat davant el Barcelona. Després d’haver eliminat al Barceloneta no podíem deixar escapar la final i vaig tenir sort amb el gol a l’últim segon d’esquena que va tocar a un jugador i va entrar. En aquell moment va ser important.

Parlem de noms propis i entrenadors. Chava Gomez.
Chava va ser molt important per mi. Quan ell va fitxar pel Club ràpidament vaig veure que volia estar amb ell. Vam créixer molt durant aquells anys. Tinc caràcter i el final no va ser el desitjat. Valoro molt aquells anys.

Quim Colet.
També molt rellevant a la meva carrera. El conec des de fa molt temps. Està fent una gran feina des que va arribar i ens ha portat a lluitar també per guanyar títols.

I ara dels teus germans. Víctor Cabanas.
Quan em preguntaven si tenia un ídol, jo no responia Filipovic o algun altre jugador d’aquell nivell. Per mi, l’ídol seria el Víctor, el meu germà gran. Sempre ho ha donat tot a la piscina. Fins i tot ara que ja és acabant la seva carrera al Sant Andreu, quan se’l necessita allà hi és i sempre dona la cara per tot.

Marta Cabanas.
Ho ha tingut molt difícil i s’ho ha currat molt ara com a àrbitra. És una gran alegria veure com ara està recollint tota la feina que ha fet durant aquests anys. Estic molt orgullós de la meva germana.

Finalment, un missatge a l’afició
Espero que la gent animi com en aquelles finals de lliga davant el Barceloneta. Recordo aquella sensació brutal a l’aigua amb el Borja (Fenoy) escoltant a la gent i se’ns posa la pell de gallina. O jo mateix quan era com aficionat a la grada estava com boig trencant el bombo. La gent a les xarxes socials ja saben que juguem. El que trobo a faltar és més publicitat, no només a les xarxes i que tota la ciutat sapiguem que aquest dissabte podem guanyar un títol europeu.

Un partit per fer història

Foto portada: Sergi Cabanas a l’exterior del Club Natació Sabadell, dimecres passat. Autor: J.Sánchez