Fa pocs mesos que la Unió Excursionista de Sabadell (UES) té nou president, Xavi Oller. Després d’agafar el relleu de Josep Maria Manyosa al capdavant de l’entitat, Oller desgrana les claus del seu mandat i detalla els objectius de la nova junta per convertir la UES en una institució clau a la ciutat: “que vegin en la UES un referent d’esport, d’excursionisme, de cultura i de natura”.
Entre les qüestions tractades, fa menció als joves com uns dels objectius capdals de la seva presidència per augmentar el soci i garantir el relleu generacional, així com la presència femenina. Tanmateix, parla sobre la Pesta Porcina Africana, el Pla d’Usos del Ripoll i el Cas Jubany, a l’espera de fixar data de judici.
Vas entrar fa uns mesos a la presidència de la UES. Com afrontes el mandat?
D’una banda, l’afronto amb molta il·lusió. La UES és una entitat molt arrelada a la ciutat i és un honor poder presidir-la. Poder treballar a favor de la UES ho encaro també amb molt respecte per la junta i tota la gent que hi ha passat. Recollir el testimoni de la feina que s’ha estat fent i continuar-la.
Quins són els pals de paller d’aquesta nova junta?
Continuar la feina anterior. Hi havia tasques de la junta anterior que s’han d’acabar. També volem millorar la relació exterior de la UES, promocionar-nos molt més a la ciutat i més enllà de la ciutat. La intenció és donar a conèixer la nostra feina, les nostres tasques, les activitats que proposem… que la gent ens conegui i que sàpiguen que existim i quin tipus d’activitats fem. Engrandir el nombre de socis.
Per tant, quines són les propostes que esteu per encetar per augmentar aquesta massa social? També posant l’ull en les noves generacions.
Un dels pilars fonamentals és augmentar els socis però també dels més joves. Una de les activitats serà per augmentar l’interès dels joves, també fomentar-nos a instituts i col·legis. Intentar treballar per a un servei comunitari d’alumnes de secundària a la UES, donar a conèixer activitats com la marxa infantil… Promocionar més aquestes activitats i fer-ne d’altres que captin l’interès dels joves.
Estem treballant, però també és complicat perquè es regeixen per uns patrons diferents als altres. Hem de veure de quina manera poder captar l’atenció i quines activitats els poden motivar. Quan ho tinguem, serà posar-ho en pràctica i veure-ho. Sabem activitats que són pilars i funcionen i, per tant, les volem empènyer, i altres, escoltar el neguit i com ens hi trobem. Gràcies a l’esplai estem en contacte amb el món jove i ens dona informació de com van veient les coses. Tenim feina per anar fent. La intenció és despertar l’interès pel món de l’excursionisme, a les xarxes n’hi ha moltes fotos de la natura, hi ha interès per conèixer el nostre rodal.
Què li diria a un jove per engrescar-lo a les activitats, proves i propostes que feu per participar-hi?
Primer de tot, li hem d’indicar què fem. Segon, conèixer si els agrada la natura, caminar, anar amb bici… Nosaltres el que hem de fer és què hi podem aportar, que vinguin a l’esplai. Si el jove fos de secundària, que vingui a veure com som i que ens conegui. Una de les propostes és el servei comunitari. Quan ho coneixes i ho saps, ho pots transmetre i fer que més gent vingui.
Un dels actors principals de la UES a l’hora d’organitzar esdeveniments són els voluntaris, monitors i guies, que inverteixen el seu temps a formar-hi part. Com gestioneu el voluntariat i quina és la dificultat de mantenir el seu volum?
La UES funciona gràcies a ells. Estic molt agraït per la feina que fan. Ells i els col·laboradors de cada secció són l’ànima de la UES. Tenim la sort que és gent motivada i ja estan acostumats a fer això. El reclam per l’activitat ja forma part de l’agenda de cadascú. La principal dificultat és que mantinguin la il·lusió. Conjuntament amb la junta, treballar com renovar la il·lusió i la motivació dels socis. Gràcies a ells ja tenim força cobertes l’organització de les activitats. Amb la captació de nous socis que també es motivin per participar-hi.
Un altre dels aspectes importants és la presència femenina. En aquests darrers anys, la UES ha acollit competicions femenines, ampliant-ne la seva participació. Per a la teva junta, com d’important és potenciar la presència de dones en les proves però també en la presa de decisions de l’entitat?
Ja des d’entrada, des de la constitució de la junta. Som nou membres, cinc dones i quatre homes. També amb la voluntat que les dones que s’han apuntat, n’hi ha de molt joves i que el relleu generacional també tingui lloc amb la seva presència, tenint en el futur qui sap si una presidenta de la UES. Vull fer una especial menció a les dones. Tenim l’Espai La Mola, que fa sortides pel col·lectiu femení i organitzades per les dones. L’Akelarre Trail també va sorgir com una proposta de cursa més enfocada a les dones. Al final és una empenta i que elles també participin en l’organització de les activitats. Estem treballant.
Canviant de tema, un dels fets a Catalunya que més ha sacsejat el vostre calendari és la Pesta Porcina Africana (PPA), que ha obligat a reubicar o directament suspendre proves com la Llanera Trail, com de difícil és per a vosaltres encabir-les?
Hem de diferenciar les proves de les activitats. Les activitats de les seccions en general han sigut relativament fàcils perquè el volum de persones que movem és menor. Moltes de les propostes de les seccions estan fora del rodal i, per tant, no afecta. Pel que fa a les proves, aquest any les restriccions de la Pesta continuen vigents i estem treballant per reubicar la Llanera Trail i en principi es manté la data de gener 2027.
El principal problema que hem tingut és que els voluntaris tinguin la disponibilitat per moure’s on fem les proves. Les dificultats són a escala logística i organitzativa que se supleixen per l’entusiasme, que gràcies a això es poden continuar fent.
Què en penses d’aquestes restriccions tan severes?
Entenem perfectament que la PPA és una malaltia i s’han de prendre mesures al respecte, partint d’aquesta base. Però en un principi ens deien tres mesos, però a cada cas positiu els mesos s’amplien de forma indefinida. L’entorn natural és de lleure per a la ciutadania. Al parer de la UES, el que no podem fer és tancar-ho tot per erradicar-ho a canvi de prohibir l’accés al medi natural. El cas seria: no podem ajustar les mesures per tal de flexibilitzar-les? De veritat no es pot? A l’estiu ja van plantejar fer-ho a Collserola, però no va ser possible.
Aquesta incertesa de no saber què passarà en els pròxims mesos com us afecta, també des del punt de vista econòmic?
Principalment en la reubicació de les proves o activitats clau de la UES. No podem deixar de fer-les perquè a banda del valor esportiu i social, la UES se sustenta en els socis i l’organització d’aquests esdeveniments. Si no les fem, perdem una part econòmica molt important. Hem de trobar un equilibri. Com l’entorn natural està com està, intentem reubicar les proves en altres municipis propers que no tinguin les mateixes restriccions, i algunes de les activitats fer-les a la ciutat, com el Cross dels Esquiadors, que es feia a Can Deu, es farà ara al Parc Catalunya. Intentar mirar de fer-ho així. La Pesta ens afecta sobretot als grans esdeveniments, que són ingressos després de les quotes de socis, llavors les hem de reprogramar. Les grans, fer-les fora o reubicar-les aquí.
Hi ha hagut alguna comunicació o conversa amb el consistori o el departament pertinent per fer de més i de menys per fer les proves?
De moment no. Ens hem reunit amb algun dels partits polítics del ple. Però el que hi ha és així i de moment continuarà així. Si bé és cert, tenim pendent una reunió amb l’alcaldessa per expressar tot això. Tenim ganes de parlar perquè és una incertesa que no ens agrada estar. Per sort, tenim una massa social comprensiva i ajuden en tot allò que pot, ens fan costat, i així anem avançant.
Com a entitat, que coneixeu bé l’entorn del rodal, sou coneixedors de la polèmica pel Pla Ripoll, que permet flexibilitzar-hi les activitats econòmiques, sent un dels assumptes més discutits. Quina és la vostra postura? Pot comportar un efecte negatiu a l’entorn?
En els estatuts tenim la cura i respecte per a la natura. El Ripoll és l’espai natural de Sabadell i el nostre objectiu és poder mantenir l’espai, obert a la ciutadania i que en puguin fer ús. Aquestes modificiacions que hi puguin anar en contra de l’ús de lleure de l’espai per a la ciutadania, i que puguin afectar el seu caràcter natural, no ho veiem bé. Pot afectar, clar, de moment estem en una modificació del Pla d’Usos, però hem de veure en què acaba concretant-se. Si l’objectiu és donar-li un ús diferent, turístic o comercial, aquella conservació es veu afectada. Hem de mirar l’objectiu de ciutat i quina ciutat volem, si volem una industrial o per viure, no simplement dormitori. Hem de garantir aquests espais.
Per anar acabant, un dels episodis que ha tocat la UES i que queda per tancar és el Cas Jubany, que està a l’espera de judici. Com a entitat, com viviu les darreres passes del cas i com espereu que definitivament es tanqui?
Esperem justament que això es tanqui. A parer nostre, la UES ha estat víctima de tot això. Hem estat allà i el cas ha estat relacionat amb nosaltres, però no hi hem tingut res a veure amb tot això. Volem que es tanqui el cas i que es faci justícia i continuar avançant. Volem continuar oferint activitats per estimar la natura i cuidar el nostre rodal. Per la resta, són coses que s’han de resoldre. Si bé és cert que quedarà en la història de la UES, que es tanqui perquè sembla que mai acaba.
Ara que has assumit i tens un mandat per endavant, quina és la UES que vols deixar?
M’agradaria deixar una UES que garanteixi que tirarà endavant, que hi hagi el relleu. A més, que doni resposta a les necessitats del conjunt de la societat i que vegin en la UES un referent d’esport, d’excursionisme, de cultura i de natura. Que ho tinguin com una entitat però també com una institució. De moment faré els quatre anys i després veurem.
