Glop amarg per a la presidenta dels Amics de l’Òpera de Sabadell, Mirna Lacambra, i també pel govern municipal i part de l’oposició a l’inici de la Festa Major. Ciutadans independentistes han pres la plaça Sant Roc amb motiu de l’inici de la Festa Major al crit de “llibertat presos polítics”, pancartes, globus i alguns crits que han trontollar el pregó al llarg dels 15 minuts que ha durat.
Després de sortir, com mana la tradició, acompanyada a una banda per l’alcaldessa, a l’altra pel regidor de Cultura, i amb la resta de regidors al balcó, Lacambra ha hagut d’esperar bastants segons per començar donada l’escridassa al lema de ‘Llibertat presos polítics’ i ‘No hi som tots’ que protagonitzava l’acte. Només començar, a la banda dreta del balcó, els regidors d’Esquerra han penjat una pancarta amb les cares de Jordi Cuixart i Carme Forcadell amb el lema ‘Llibertat’ i també s’han penjat dues banderes amb el lema ‘Llibertat presos polítics’.
Si no pots veure les fotos, pots fer-ho a Flickr: ‘Festa Major: divendres 6 de setembre‘
Cares llargues al balcó, i els crits seguien a la plaça, més propera al boicot al pregó que a la reivindicació. “Voleu escoltar o no voleu escoltar?”, ha arrencat Lacambra, que ha mirat de pronunciar el seu pregó, de set pàgines, el millor que ha pogut. L’obertura més accidentada per la soprano que va fundar fa 37 anys una de les entitats de referència de l’òpera a Catalunya.
“Crideu, que això ho sabeu fer bé”
Res ha estat fàcil: quan es cridava molt “llibertat presos polítics” s’ha descentrat: “no sé que diuen”. Quan se seguia cridant “no hi som totes” Lacambra deia que “em sembla de mala educació”. Més endavant mentre seguia l’escridassada Lacambra ja s’ho ha pres amb humor, tot rient. Quan Farrés li ha dit si volia parar, ha dit que no: “ara la vull fer tota”. Ha seguit, lloant l’empresariat que va crear la Faràndula o el Liceu. Xiulets. Després, quan alguns de la plaça li demanaven que acabés, Lacambra ha dit que “no estic; ja sé que crideu més i sou més que jo, però no he acabat encara”. Quan més endavant ha dit que “ja acabo” ha estat aplaudida. I finalment, la traca final, la menció al BS. Quan ha agraït el suport del Banc Sabadell als Amics de l’Òpera perquè “sempre l’hem tingut al costat” l’escridassada ja estat del tot majúscula. Lacambra ha hagut d’aturar uns segons el seu discurs, que ha reprès amb un crit: “visca la cultura, que ens fa millors”.
Lacambra, que tenia un discurs que lloava la cultura, explicava la història de la seva entitat i reivindicava un nou auditori a la ciutat, ha marxat encomanant la gent a gaudir la festa. Si cal gaudir-la “cridant”, paraula que ha repetit fins set vegades: “cridant, cridant, cridant, cridant, cridant, cridant, cridant, que això ho sabeu fer molt bé”.
Després de Lacambra, s’ha dut a terme l’espectacle inaugural, anomenat La música és la festa, a càrrec de diverses entitats de la ciutat. En aquest cas, la música ha resultat relaxant i el públic ha respectat. Un espectacle notable però que vist l’espectacle anterior, ha quedat totalment silenciat. I per suposat deslluït.
Quatre anys després, el PSC ha tornat a l’alcaldia. La festa comença calenta.
