La Closca és una casa amb pati i sol al centre de Sabadell, impulsada per Càritas Sabadell. Els matins comencen amb cafès calents, cotxets aparcats i nadons que passen de braços en braços. De vegades les mares parlen al pati; d’altres, comparteixen activitats a l’interior. El moviment és constant, però tranquil. “Venir aquí és com desconnectar del món exterior; sents pau”, explica la Mariana, voluntària de 18 anys. En aquest espai, la maternitat deixa de ser una experiència solitària per convertir-se en veu, grup i respir. Criar ja no és un acte d’aïllament: la criança s’hi exposa, es comparteix i es fa en comunitat. “Som la tribu que ja no existeix a les ciutats”, afirma l’educadora social Anna Solé Trenchs.
La Closca és el projecte maternoinfantil de Càritas Sabadell, un espai d’acollida per a mares amb infants de 0 a 3 anys que viuen situacions de vulnerabilitat. Acompanya dones que sovint han arribat a la ciutat sense xarxa familiar ni suport proper. No és una llar d’infants ni un recurs assistencial clàssic. “No és un lloc de caritat, sinó de solidaritat. És un win-win; totes hi guanyem”, resumeix Solé Trenchs, referent del projecte. “La maternitat és un boom emocional”, explica. “I si a vegades a les mares d’aquí ja ens explota tot, imagina’t si acabes d’arribar a una cultura totalment diferent i estàs sola”. Davant d’aquest aïllament, el projecte actua com una xarxa que substitueix la que falta. El nom del projecte ho diu tot. “La Closca és un lloc on et protegeixes de l’entorn mentre agafes forces”. La Kadiatou, de 22 anys i arribada de Guinea Conakry, ho ha viscut en primera persona. Abans de conèixer el recurs, passava els dies tancada a casa. “Estava sola tot el dia; volia tornar al meu país”.
Criar lluny de casa, sense referents
Ara, amb el seu fill Lai Sekou de cinc mesos als braços, la realitat de la Kadiatou és una altra. Venir a La Closca li permet sortir de casa, compartir estona amb altres mares “que són com jo” i descansar uns minuts mentre algú cuida el seu nadó. “Saber que puc deixar el nen un moment amb elles em dona vida”, diu. També és un espai on resoldre dubtes que abans no tenia amb qui compartir. “Si veig alguna cosa al nen que no m’agrada, pregunto si és normal. Si vomita molt, em diuen que pregunti a la pediatra”. Aquest acompanyament li dona més seguretat en el dia a dia amb el seu fill.
La diversitat de trajectòries és gran. Aquest any, moltes de les mares que participen al projecte provenen de països de l’Àfrica subsahariana —com Guinea, Mali, Senegal o Nigèria—, però les realitats són molt diferents. A la mateixa sala conviuen dones amb estudis universitaris i d’altres que s’alfabetitzen per primer cop mentre bressen els seus fills. Una de les mares del Senegal cursa un màster de psicologia social a la UAB; al seu costat, altres companyes aprenen a llegir i escriure en català o castellà. Realitats oposades amb una necessitat compartida: no haver de criar en solitari. “A l’Àfrica tots coneixen els veïns i pots deixar el nen a l’altra persona per descansar”, explica la Ndoumbe. “Aquí la gent es queda a casa seva i pots estar molt sola”. A La Closca, diu, ha trobat una excepció clara: “És com una segona família”.
Quan la vulnerabilitat és el punt de partida
La situació de la Kadiatou no és un cas aïllat. Segons explica Solé Trenchs, moltes de les mares que arriben a La Closca ho fan en contextos de gran vulnerabilitat socioeconòmica i emocional. “Són dones que acaben d’arribar, que sovint no tenen papers ni xarxa, que viuen en habitacions petites i que estan criant enmig d’una gran incertesa”, explica. “La maternitat ja és un boom emocional; si hi afegeixes tot això, l’impacte és enorme”.
Criar lluny de casa, sense referents propers, en un entorn desconegut i amb poques xarxes de suport. “No tinc la meva mare ni el meu pare aquí; estic sola”, explicava la Kadiatou. A La Closca, aquesta realitat comença a canviar. No només perquè hi ha algú que pot cuidar el nadó uns minuts, sinó perquè s’obre un espai on compartir dubtes, contrastar experiències i sentir-se escoltada.
Però la vulnerabilitat no és només econòmica o emocional. En alguns casos, també apareixen situacions més complexes que tenen a veure amb les relacions de parella o amb maneres d’entendre la criança molt diferents. “A vegades hem de treballar temes com la violència o posar consciència sobre què és i què no ho és”, explica Solé Trenchs. “Són qüestions delicades, perquè cada cultura té els seus codis, però és important poder-ne parlar i acompanyar-les també en això”. En un context on la vida sovint passa portes endins i les xarxes de suport són fràgils o inexistents, espais com aquest omplen un buit que no sempre cobreixen altres serveis.
El dol migratori: criar sense la mare, la tieta ni l’àvia
A La Closca no només es parla de bolquers. En les sessions amb la psicòloga, i també en converses informals al voltant d’un cafè, aflora el que l’equip defineix com a dol migratori: la tristesa de criar lluny de casa, sense la mare, la tieta o l’àvia al costat; la frustració de viure en habitacions rellogades on no hi ha espai perquè els infants juguin; el xoc de descobrir que la vida a Europa no era exactament com s’havia imaginat.
“El més difícil és cuidar el teu fill i cuidar-te tu alhora”, explica una de les mares del Senegal. “Sense família, sense ningú amb qui parlar”. Poder verbalitzar aquest cansament ja és un alleujament. “Parlar amb la psicòloga i amb les altres mares em permet buidar els sentiments i descobrir que no estic sola”.
Segons explica l’educadora social Anna Solé Trenchs, aquest acompanyament emocional és imprescindible en un moment de màxima fragilitat vital. “Arriben amb una motxilla molt pesada: el procés migratori, la soledat, les expectatives que no s’han complert i una maternitat que ho capgira tot. Aquí poden posar paraules al que senten, sense presses ni judicis”.
Però La Closca no és només un espai de contenció emocional. També és una porta d’entrada a la ciutat. A través d’activitats compartides, sortides a biblioteques i el coneixement de recursos del barri, les mares comencen a situar-se, a moure’s per Sabadell i a sentir-la una mica més seva. “No es tracta només d’acompanyar-les aquí dins, sinó de fer de pont perquè puguin sortir, orientar-se i començar a crear xarxa fora”, explica Solé Trenchs.
Les mans que bressolen
Mentre les mares conversen, fan activitats, practiquen la llengua o simplement s’aturen una estona, les voluntàries cuiden els nadons. Els agafen en braços, els passegen, els calmen. Gestos petits, repetits cada matí, que tenen un impacte enorme. La Glòria, mestra jubilada d’educació infantil, fa gairebé quatre anys que ve a La Closca un dia a la setmana. “Que jo agafi el nadó i ella pugui prendre un cafè amb llet tranquil·la ja és un respir vital per a la mare”, explica. “Si venim aquí és perquè estar amb els nens ens omple”.
També entén la desconfiança inicial. “Al principi hi ha mares que estan reticents. Entren cada dos per tres a veure com estem amb el seu bebè. Ens veuen com a senyores grans, desconegudes.” Amb el temps, però, això canvia. “Arriba un dia que ja no miren la porta. Saben que el seu fill està en mans d’una àvia que el cuida com si fos seu.” La Kadiatou ho resumeix amb una imatge clara: “Les voluntàries són com les àvies.”
El voluntariat a La Closca també és intergeneracional. Al costat de dones amb una vida sencera dedicada a l’educació, hi ha joves com la Mariana, arribada de Colòmbia. “Em feia por agafar un bebè, però les altres voluntàries em van dir que podia, amb calma.” Per a ella, venir a La Closca és “desconnectar del món exterior”. Veure les mares i escoltar-les també l’ha fet créixer. “He après a ser més forta gràcies a elles”.
Més enllà de l’idioma
A La Closca, la llengua pot ser una dificultat, però no és un mur. La comunicació va molt més enllà de les paraules. Mirades, gestos i l’observació constant del dia a dia construeixen la confiança. Quan el cansament pesa massa o l’ambient es carrega, entra la música. “La música desbloqueja el cor quan el sentiment està estancat”, explica Solé Trenchs. Durant uns minuts, tot es destensa.
Aquesta mirada compartida també té un impacte directe en el benestar dels infants. Educadora social, psicòloga i voluntàries treballen en xarxa amb altres serveis i professionals per detectar possibles dificultats de desenvolupament des de ben petits. Aquest curs, gràcies a aquesta observació continuada, s’ha pogut derivar un infant al CDIAP, un recurs clau de suport especialitzat. En contextos de vulnerabilitat, aquesta detecció precoç pot marcar una diferència decisiva en el desenvolupament de l’infant.
Sortir amb la mirada una mica més alta
Amb el pas dels mesos, alguna cosa es mou. No és un canvi immediat, però es fa visible amb el temps. Compartir espai i experiències amb altres dones permet recuperar confiança. I sentir-se més acompanyades en el dia a dia. Aquest procés no té un únic ritme ni un únic resultat, però moltes mares passen per un mateix punt: deixar de sostenir la criança en solitari. A La Closca, el cansament no desapareix, però es pot compartir i gestionar millor. “Ara estic més oberta… abans tenia por, no podia parlar amb la gent”, explica una de les mares.
Fa poc, en una de les activitats, les mares van crear un mural de somnis. Entre fotos retallades i paraules escrites amb més o menys traça, hi havia qui demanava una casa més gran o una feina estable. Però el desig que més es repetia era el més senzill: pau i salut. “Parlar amb les altres m’ajuda a donar gràcies, perquè sóc aquí, estic bé”, explica una de les mares.
En aquest espai, almenys durant unes hores, es genera un entorn de suport i confiança que facilita aquest canvi. Una mare pot aturar-se, compartir una estona amb altres dones o simplement prendre un cafè mentre una voluntària cuida el seu fill. Gestos quotidians que, repetits en el temps, contribueixen a fer la criança més compartida.
La Closca, en dades
- Projecte: La Closca (Càritas Sabadell)
- Anys de trajectòria: més de 35 anys acompanyant
- A qui s’adreça: mares amb infants de 0 a 3 anys en situació de vulnerabilitat
- Perfil: dones d’arreu del món, sovint sense xarxa familiar ni suport proper
- Equip: educadora social, psicòloga, professionals externs i voluntàries
- Objectiu: acompanyar la maternitat, prevenir situacions de risc i crear xarxa comunitària
- Dada clau: aquest curs s’ha pogut derivar un infant al CDIAP gràcies a la detecció precoç
