Com és conegut, al Vallès tenim un nombre abundant de danses característiques que es ballen públicament – a carrers o places- principalment durant el calendari festiu: gitanes, balls de bastons, balls de gegants i capgrossos, balls parlats, bestiari, entre altres. Totes elles formen part del patrimoni cultural i són característiques de cada municipi o llogaret de la nostra comarca. Podem trobar danses que fa molts anys que es ballen, d’altres que s’han recuperat i també danses noves que s’han creat de nou. D’entre les que s’havien ballat i s’han recobrat ens fixarem en el Ball de l’Estapera que té una gran popularitat a Terrassa.
Com ens explica en Marc Galí, el Ball de l’Estapera és un ball que ballaven antigament els carreters i l’únic que ens ha arribat si seguim a l’etnòleg i folklorista Joan Amades (1890 – 1959) és l’estrofa de la música. Diu Amades que era un ball que es ballava a Terrassa i altres poblacions del Vallès:
«En moltes poblacions del Vallès, entre elles Terrassa, a la tarda d’avui (Cap d’Any) es ballava l’Estapera, dansa molt alegre i animada», «… fa anys que s’ha perdut i només resta record de la tonada». I, segueix, el dia de Sant Antoni Abat (17 de gener) «els carreters i gent del tragí, de Terrassa, sortien a la plaça i ballaven l’Estapera, dansa molt típica i graciosa exclusiva de les gents que menaven animals. Se n’ha perdut la coreografia i només se n’ha conservat la tonada…»
A mitjan dècada dels 80 del segle passat i amb el desig de recuperar les tradicions i balls dels diferents pobles, llogarets i ciutats de Catalunya – a instància del Congrés de Cultura Catalana, 1975-1977- en Lluís Puig i Marc Galí varen considerar la recuperació de l’Estapera per tal que fos un ball que tot terrassenc i terrassenca el sàpigues ballar. En aquest sentit, es va procurar fer una coreografia fàcil i a la vegada que també es pogués ballar per un esbart a dalt d’un escenari. És a dir, amb els mateixos passos, es podria ballar de dues maneres diferents amb una petita variació en les evolucions. Tanmateix, es va recuperar com a ball de bastons, també com a ball de gegants i de diverses festes de Terrassa, com ara la Festa Major – on es comença i acaba amb aquest ball- i la Festa de la Santa Creu on es va estrenar el ball. Sense oblidar les ballades a la festa de l’Home dels Nassos a final d’any i la festa Sant Antoni Abat, recordant que antigament aquest dia de la passada els carreters de Terrassa la ballaven amb una gran cridòria.
Així doncs, entre 1985 i 1986, l’Estapera protagonitzava un nou ball de bastons dels Bastoners de Terrassa i a l’any següent s’estrenava com a ball a la recuperada festa de la Santa Creu del barri de Ca n’Aurell de la ciutat egarenca, a càrrec dels mateixos Bastoners i l’Esbart de Terrassa. Amb una coreografia de Lluís Puig i a partir de la melodia d’una dansa referenciada per Manel Soler Camillo i recollida pels volts de 1890, la qual provenia de la gent que menava animals: els carreters i la gent del tragí. A Ca n’Aurell, segons els estudiosos, el 1952 comença a celebrar-se aquesta festa amb la col·laboració dels pagesos, l’Agrupació Cultural de la parròquia de la Sagrada Família i l’Esbart de Terrassa, on es ballava el Ball de la Coca. A mitjans dels anys setanta es deixa de fer i com dèiem més amunt es recupera els anys vuitanta estrenant-hi l’Estapera recuperada, la qual passa a formar part de la Festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig.
Per una banda, l’Estapera és un ball de bastons dels Bastoners de Terrassa, i, per l’altra, un ball de parella saltat. A l’esmentada Festa de la Santa Creu de primers de maig, també a la Festa Major de Terrassa, per Sant Antoni Abat i altres, s’ha convertit en un ball d’inici, cloenda i participació. Així doncs, el ball s’ha introduït en diverses festes locals. Sovint és l’Esbart el que inicia el ball i seguidament hi és convidat a ballar els assistents. Com dèiem, la coreografia, senzilla d’aprendre, facilita la participació. A més del calendari festiu, les ballades organitzades per associacions – com ara l’associació Treure Ball, ha facilitat la coneixença de l’Estapera, que s’ha escampat arreu del territori i ja es coneix com la dansa de Terrassa.
