Ball de Gitanes

El Ball de Gitanes de Sant Celoni

Tot i que avui en dia es ballen tot l’any quan arriba el Carnaval els Balls de Gitanes agafen el seu protagonisme i podem veure ballades per tot el Vallès – en una trentena de municipis i sovint coordinades per l’Agrupació del Ball de Gitanes del Vallès, la qual organitza la roda de la temporada que conclou amb la trobada a Montserrat. Tanmateix, es ballen Gitanes en diferents indrets com ara el Maresme, parts de la Catalunya Nova i País Valencià, entre d’altres. Aquesta dansa es coneix també com Ball de Plaça i és una de les més antigues i populars de la plana vallesana, essent una de les expressions més característiques de la nostra comarca. Així a Rubí, a més de la festa major, es ballen Gitanes en qualsevol ocasió, essent el seu emblema. Alguns municipis han fet d’aquest ball una part destacada del seu Carnaval: Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, L’Ametlla del Vallès, Llinars, Sant Llorenç Savall i Sant Celoni. D’origen incert, hereva d’antigues mascarades i comparses, a Sant Celoni, al Vallès, les referències a aquesta dansa ens porten a l’any 1767, al llarg del segle XIX es complementaran i a principis del XX ja tindrem les primeres fotografies. Després d’alts i baixos, i llargs períodes d’interrupció, balladors dels anys seixanta van recuperar, l’any 1981, el Ball de Gitanes com el podem veure en l’actualitat a la plaça de la Vila. Ens acostarem a la seva ballada.

El Dijous Gras marca l’inici del cicle de Carnaval i l’arribada del Carnestoltes a Sant Celoni, començant els balls de màscares, les inversions i la disbauxa sota el seu regnat. En aquest context, el Diumenge de Carnaval assistirem al Ball de Gitanes, element cabdal i que dona un tarannà especial a la festa d’aquesta localitat. Més de 300 balladors i balladores -adults i infants- es concentren al Casal de l’Esplai de la Gent Gran per fer la cercavila pels carrers principals que els ha de dur al carrer Major i d’aquest a la plaça de la Vila. Els més petits el dissabte i els grans el diumenge. La comitiva l’encapçala el capità de cavalls, un carruatge amb dos homes i el Vell i la Vella (dues persones disfressades d’avis); segueixen els balladors i balladores agrupats en dues colles: la del Ferro (adults) animada pels crits de Ferro!, i la del Filferro (la dels infants), amb el crit d’Ànsia! La colla de diablots, personatges grotescos, tanquen el seguici, els quals juguen amb la comitiva i el públic fent gresca i convidant a la xerinola i al desordre.

Arribats a la plaça, plena de gom a gom, assistirem a una representació carnavalesca i para teatral: el capità a cavall, demanarà permís a l’autoritat per iniciar la ballada, el qual li respondrà endavant les gitanes!, seguidament intervindran els diablots, el Vell i la Vella i a continuació es faran els balls. Des de l’any  2018, el Diumenge de Carnaval és de la Colla del Ferro; mentre que la Colla del Filferro es reserva el dia abans, des de 2017. Així, doncs, després del galop d’entrada, el qual marca l’entrada dels balladors a la plaça, lluïment i salutació al públic, tindrem: Entrada de Ball, Jota, Contradansa, Polca de Sant Celoni, Rumba, Farandola, Polca Nova i Vals; les quals poden ser substituïdes per coreografies o músiques noves; el galop de sortida clou la celebració amb repicar dels picarols i els compassos, i acaba amb files de quatre parelles, llençada de barrets a l’aire i aplaudiments a músics i públic que ha seguit i acompanyat la ballada.

L’acompanyament musical va  a cura de la Cobla Principal del Ferro i Orquestrina del Filferro. A mitja ballada té lloc la parida: la Vella surt a ballar amb el Vell i amb l’assistència dels diablots es posa de part, donant a llum un animal viu que cada any és diferent, i on si pot endevinar el simbolisme de la nova vegetació o cicle agrícola primaverenc per venir. El vestuari de balladors i balladores, inspirat en els vestits antics, incorpora sovint algun element relacionat amb el Carnaval. Els homes porten un barret de color granat amb ploma, pantalons i camisa blanca, un llacet al coll, americana  de color negre i camalls amb picarols i cintes; les dones vestides de color blanc amb vions de color, mocador de Manila adornat amb motius florals, sabates negres i cintes o llaços al cabell. Ambdós toquen les castanyoles i cada any s’homenatja a balladors i balladores que fa vint-i-cinc anys que ballen a plaça. El cap de setmana següent de la ballada es fa una  trobada de les colles de Gitanes del Baix Montseny: Llinars del Vallès, Sant Esteve de Palautordera i Sant Celoni; la qual es coneix com a capvuitada i on es comparteixen experiències de les ballades, fotografies i altres. És el Ball de Gitanes de Carnaval, una tradició ben viva i ancestral que omple la plaça d’alegria i festa. Visca el Ball de Gitanes de Sant Celoni!

Comments are closed.