La Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers, al Vallès

La Festa Major és la festa que cada any fa una població i acostuma a ser la més destacada. Coincideix sovint amb la diada del patró o patrona o bé commemora un fet històric  important o tradicional de la localitat i se sol celebrar a l’estiu. A Granollers, al Vallès, hi trobem gairebé totes aquestes característiques, si exceptuem la festivitat del seu patró Sant Esteve.

Com és conegut, la festivitat de Sant Esteve se celebra al mes de desembre, a Granollers en el seu honor es feia la Festa Major en aquesta diada, però al 1857, degut a les inclemències meteorològiques i l’escassetat de l’hivern, es va decidir traslladar la festa al primer cap de setmana de setembre. Entremesos com balls de gegants i capgrossos, focs artificials, bestiari, pirotècnia, i balls d’envelat, entre d’altres actes, vestien una  festa que -a grans trets- no acabava de consolidar-se a principis del segle XX, malgrat l’impuls  de les societats corals i del món associatiu del moment. A l’any 1930 la festa es va traslladar a l’últim dijous d’agost -actualment continua-, cosa que va afavorir una major afluència de gent. La Guerra Civil (1936-1939) va impedir la seva celebració i durant les dècades posteriors la pèrdua del teixit associatiu i cultural va fer que anés minvant, d’aquesta manera la Fira de l’Ascensió esdevenia la festa principal de Granollers, la qual encara se celebra. Els granollerins i granollerines aprofitaven els dies festius de la Festa Major per allargar les vacances.

En plena democràcia, a l’any 1983 s’endegà un nou model de festa basat en la competició fraternal entre dues colles: Blancs i Blaus. Efectivament, un grup de joves -liderats per Albert Soler i Carles Lax i vinculats a l’Associació de Veïns Sota el Camí Ral- van emprendre un nou projecte de festa inspirant-se en una juguesca -relatada per Amador Garrell  en el seu llibre sobre la ciutat de Granollers- entre dos rajolers de la localitat, en Rayo i en Maynou, els quals, a l’any 1897, s’enfrontaren per veure qui feia més maons durant una hora. Per identificar als seguidors, l’equip del Rayo fou representat pel color blanc i el del Maynou pel color blau (va guanyar en Maynou). Aquesta juguesca del passat va servir perquè el grup de joves apostés per un model de festa basat en la competició amistosa entre dues colles: els Blancs i els Blaus. Dos colors que identifiquen la ciutat. Es van formar les dues colles i van rebre el suport de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Granollers. Poc a poc es va anar consolidant el nou model de festa, el qual aconseguia implicar un gran nombre de granollerins i granollerines -també de gent de la comarca- que revitalitzaven una Festa Major amb una gran quantitat de nous actes, propostes  i noves colles que s’anaven integrant dins de Blancs i Blaus.

Així doncs, l’ultima setmana del mes d’agost Granollers es prepara per la gran Festa de Blancs i Blaus: milers de persones amb mocadors, samarretes i barrets amb els colors que identifiquen cada colla comencen a omplir els carrers de la zona centre de la ciutat i les places que rodegen la Porxada. Seran nou dies de festa i competició, des del darrer dissabte de mes d’agost: l’edició 2019 del 23 d’agost fins 1 de setembre de 2019. Cada edició té un fil conductor. Si bé la data oficial situa l’inici de la festa en l’últim dijous d’agost, la gran quantitat d’activitats fa que s’avanci el tret d’inici al penúltim dissabte d’agost. D’aquesta manera hi hauria una “primera festa major” que aniria fins al dimecres, seria més local, de les colles, on hi té lloc el “Repte”, un acte on el guanyador de l’edició anterior repta al perdedor i on es presenten les activitats proposades per les dues colles i el seu fil argumental. En acabar és canta la primera Guimbada  -cançó popular de la Festa Major- a la plaça de la Porxada. És un dels actes més emotius i importants de la festa. La “segona festa major” aniria de dijous a diumenge: si fa el pregó que marca el tret de sortida oficial de la festa. Les competicions -a més de les activitats programades pels Diables de Granollers, l’Esbart i els Xics- entre Blancs i Blaus marcaran un enfrontament simbòlic, on a més de la competició es valorarà la qualitat de les accions proposades per les dues colles.

Correvent, campionat d’escacs, campionat de futbolí, estirament de corda, llançament de rajoles, la passada de rajoles i el concurs de rajolers marquen la competició.  El concurs de rajolers, acte culminant de la festa que té lloc el diumenge a la tarda, simbolitza les arrels històriques de la festa, la competició de rajoles que esmentàvem més amunt. El concurs enfronta dos mestres rajolers cadascun amb el seu “bailo” (ajudant) en una competició de destresa per determinar qui és el més ràpid en fer les peces. La festa acaba a mitjanit quan des del balcó de l’Ajuntament amb la plaça de la Porxada plena de gom a gom és llegeix el “Veredicte” i coneixem la  proclamació de la colla guanyadora. L’ultima “Guimbada” ens anuncia la fi de la Festa Major.

La Festa Major de Blancs i Blaus s’ha convertit en una de les celebracions més multitudinàries del cicle festiu català. Com ens deia Pep Callau – speaker i la veu de la festa granollerina des de fa 25 anys-, “la Festa Major ha passat de ser una festa estandarditzada  a una festa moderna perquè li van trobar un fil argumental basat en la competitivitat sana i la rivalitat entre colles. Això va fer que molta gent de Granollers que estirava les vacances fins al final de la festa arribés molt abans per preparar-se per blanquejar i per blavejar, convertint la Festa Major de Granollers en la Festa Major moderna de Catalunya més important de nova tradició.”