Fins l’any 1904 l’antic poble de la Creu Alta -la creu de terme donava nom a les terres- formava part de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, la qual pertanyia al terme de Sant Pere de Terrassa: al segle XVIII trobem les primeres construccions a la cruïlla del camí ral cap a Manresa (carrer Major) i Castellar (carretera de Prats de Lluçanès). Aquell any, aquestes terres i part del municipi de Sant Pere de Terrassa foren annexades a Sabadell: la població va augmentar amb 3.057 habitants -2.337 veïns de la Creu Alta, cosa que va permetre arribar als 26.000 habitants. D’aquesta manera s’incorporava a Sabadell: una part de la parròquia de Sant Julià d’Altura i Sant Vicenç de Jonqueres – la Creu Alta, a més de diverses masies com ca n’Argelaguet, ca n’Ustrell, ca n’Oriac, Can Deu, Can Borgunyó o Can Llong. El terme municipal creixia cap al nord-est de manera significativa i s’acabaven, entre altres, les guaites de fusta -burots- amb els policies armats que vetllaven per fer pagar la diferencia de preus que hi havia entre els dos municipis, els anomenats impostos del consum, que afectaven als queviures i originaven un important contraban. Naixia un nou barri.
Un dels símbols d’identitat d’aquesta antiga població és la seva Festa Major, la qual se celebra coincidint amb la Segona Pasqua. Ara bé, no sempre ha estat així. Des del segle XVIII, la Festa Major de Sant Vicenç de Jonqueres – Creu Alta se celebrava el dia del seu patró Sant Vicenç, el 22 de gener; però la creixent industrialització sabadellenca del segle XIX ocasionà que moltes persones passessin a treballar a les fabriques, on no es contemplava la celebració del patró, quedant així deslluïda la festa. Això va fer que, a partir de 1896, es traslladés la festa als dies de la Segona Pasqua. Amb tot, Sant Vicenç quedava com a Festa d’Hivern i es continuà celebrant. Com és conegut, la Segona Pasqua, Pasqua Granada, o Pentecosta és una festa mòbil que s’escau cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció. Per tant, les dates de la Festa Major de la Creu Alta varien cada any segons el calendari lunar.
La festa té una durada de varis dies, concentrant-se principalment el cap de setmana. El divendres a la tarda es fa el pregó que dona el tret de sortida a les celebracions. El mateix dia, des de l’any 1995, es proclama el Talleret o Tallareta d’Honor – malnom que els vilatans de Sabadell abans del segle XX donaven als habitants al voltant de la «creu alta» pel fet de dedicar-se, entre altres, a l’ofici de tallar la carn (carnisseries). Amb l’ofici de «tallar» gaudien de les avantatges de tributar menys pel fet, com dèiem més amunt i ens explica David Laudo i Manel Camps, de pertànyer a un altra municipi: Sant Pere de Terrassa -recordem que cada ajuntament podia fixar els preus.
Colla de Diables, Colla Infantil Banyetes, Drac Baldomero (Baldi), Colla de Geganters i Grallers, Trabucaires, Castellers, Esbart Sabadell Dansaire, entre altres; sense oblidar la peculiar Cursa de Carretons i Gins auto construïts, formen part de la Festa Major de la Creu Alta. Una festa en la qual hom hi pot participar integrant-se o prenen part a través de la colla dels «Llamps» (fulard de color groc) o de la colla dels «Trons» (fulard blau), procurant sumar punts en les diferents proves de l’extens programa de la festa. El diumenge és el dia principal: repic de campanes, cercavila i missa de Festa Major amb la ballada de gegants, donen pas a la corrua d’actes que omplirà els carrers del barri d’activitats culturals, musicals, lúdiques, ball i àpats populars, entre altres.
L’encarregada de preparar els diferents actes del programa de la festa es l’Associació de Veïns de la Creu Alta juntament amb la Comissió de festes, la Coordinadora Jove de la Creu Alta «Llamps i Trons» i altres entitats esportives, culturals i musicals del barri. Totes elles tenen cura de potenciar la participació de veïns i ciutadania, així com mostrar el patrimoni, la cultura popular i la història del barri, sense oblidar l’aspecte reivindicatiu i millora del mateix. Des del 13 de març de 2018 la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha inscrit la Festa Major de la Creu Alta en el Catàleg del Patrimoni festiu de Catalunya.
